ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

22 d'octubre de 2014
0 comentaris

MÀGIA PATERNAL I VOLUNTARIAT DE L’ANC

Vàrem educar les nostres filles en uns valors. Un d’aquests valors fou l’amor al país i la lluita per a que un dia esdevingui sobirà. Avui les nostres filles ja són joves i nosaltres veiem amb una satisfacció enorme que aquesta llavors ha germinat.

La meva filla gran m’apunta de voluntari a l’ANC, tot i que a mi aquestes coses del voluntariat em fan una mandra enorme. I em recorda aquella frase de Kennedy que no hem de pensar en el que el país pot fer per nosaltres, sinó en el que nosaltres podem fer pel nostre país. I em diu que si només tornem al país allò que ens dóna, el país mai no avançarà. I jo li dic que d’acord, però que aquest país no para de demanar coses i, coi, com a mínim dec tenir el dret a rondinar.

La cosa d’avui ha estat flipant. Ella i jo hem hagut d’anar a no sé quantes cases a fer enquestes sobre com vol la gent el país l’endemà de la independència. Veure-la a ella, amb els seus 19 anys insultants i esclatants, parlar amb tota la seva ingenuïtat, tota la seva convicció i tota la seva força a la gent ha estat una festa enorme, un regal del cel. Uns moments tant especials que sé que no sóc capaços de descriure’ls.

Pel que fa a la gent, la primera cosa que vull constatar és la gran educació de l’immensa majoria. Només una persona ha estat mal educada amb nosaltres i ens ha tancat la porta als nassos i escridassat. No era castellanoparlant. Però el procés l’irrita. Hi ha un parell de senyors que ens han donat les gràcies i ens han dit que el procés no els interessa amb tanta educació que simplement ha estat una lliçó.

Molts no ens han obert la porta o perquè no hi eren o perquè no ho veien clar (què ens vindran a vendre aquests? I si resulta que son malfactors?), però també molts s’han portat amb nosaltres amb una tendresa i una delicadesa emocionant. Han volgut contestar tot i que estaven a mig fer el sopar, han volgut contestar tot i que tenien dues criatures a qui cuidar, han volgut contestar tot i no poder votar per estar empadronades a Mallorca, han volgut contestar perquè m’ha semblat que tenien unes ganes immenses de ser preguntats. En aquest sentit una àvia ha estat una immensa lliçó de vitalisme i d’interès pel que passa: ho volia saber tot, volia participar en tot. I per això ens han deixat entrar en la intimitat de la seva casa amb un somrís d’orella a orella. I ens han donat les gràcies per la feina que fem.

En acabar la barreja d’emocions era molt potent. I veia d’una manera molt clara el perquè ens en sortirem: per l’empenta d’una colla cada vegada més important de gent que està disposada a sacrificar-se a canvi de res pel seu país i, sobre tot, perquè ho vol la gent. Això és imparable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!