ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina

17 de juliol de 2014
Sense categoria
2 comentaris

PRESIDENT MAS, NO ENS FEU FER EL RIDÍCUL.

Jo sóc dels que penso que la consulta es farà i que Catalunya esdevindrà independent a molt estirar el 2015. Hi ha una majoria social de catalans que ho demanen i que no està disposada a combregar amb rodes de molí, ni a que li maragin més la perdiu. Hi ha més de dos milions de persones que han sortit al carrer i que hi tornaran a sortir les vegades que calgui. I enlloc no està escrit que sempre ho hagin de fer de manera festiva.

PRESIDENT MAS, NO ENS FEU FER EL RIDÍCUL.

Ja fa temps que ho sento dir i ho he sentit dir a gent considerada important: el nou de novembre hi haurà una consulta però ves a saber de què. Potser se’ns preguntarà si ens agrada més la carn que el peix, potser si preferim la mar o la muntanya, potser, a molt estirar, si som del Barça o de l’Espanyol, però d’això de la independència res de res.

Els darrers moviments del president Mas sembla que has pres aquest camí: voler parlar amb Rajoy desesperadament, fins i tot acceptant que sigui ell qui faci la pregunta, que en el seu cas podria ser si ens agrada més el pa amb tomàquet o el pa amb oli o, si aquesta es considerada massa agosarada per separatista, si preferim el vi blanc o el vi negre o l’aigua amb gas o sense.

Em sorprenen aquests moviments mesells de Mas. Ell ha fet més passos endavant devers la independència que cap altre català d’ençà de Macià a Prats de Molló. Però als que som demòcrates i catalanistes ens agradaria que superés Macià i no s’acollonís en nom nostre davant Madrid. Votar és un dret. Acceptar que no et deixin votar és degradar la teva condició de ciutadà i en aquest cas de català. Arribats on som el president Mas ho hauria de tenir en compte. Si al final de tot aquest procés ens havíem de baixar els pantalons més valia haver acceptat amb resignació la sentència de l’estatut, els atacs sistemàtics al català, el robatori constant que suposa el nostre contra finançament, etc…

Jo sóc dels que penso que la consulta es farà i que Catalunya esdevindrà independent a molt estirar el 2015. Hi ha una majoria social de catalans que ho demanen i que no està disposada a combregar amb rodes de molí, ni a que li maragin més la perdiu. Hi ha més de dos milions de persones que han sortit al carrer i que hi tornaran a sortir les vegades que calgui. I enlloc no està escrit que sempre ho hagin de fer de manera festiva.

Jo sóc dels que penso que si els catalans som persistents en els nostres desitjos de llibertat la independència de Catalunya serà vista per Espanya com el mal menor. Però de moment Espanya pensa que dient-nos que no i donant-nos quatre mastegots en tindrà prou. En aquesta situació, president, jo crec que no hi a res a negociar, francament.

  1. “Ell –Mas- ha fet més passos endavant devers la independència” ?

    (Tomà Maria Porta Calsina)

     

    Mas només parla d’un indeterminat “dret a decidir” i no deixa de repetir, dia sí, dia també, que la Consulta per aquest indeterminat dret no serà vinculant.

    Va dir que compliria el mandat del Poble i mai ha interpretat que aquest mandat fos la Independència, des del primer moment el va canviar per aquesta consulta sobre aquest dret a decidir.

    I els catalans, com durant els 22 anys de l’era Pujol i els 8 següents de l’era Mas, seguim desitjant i imaginant el que ni Pujol ni Mas volen ni s’hi comprometen.

    Mas no va anar al Parlament quan es debatia l’admissió a tràmit de la Llei d’Independència presentada per Solidaritat. Mas no va anar a la Manifestació dels dos milions del 2012. Mas no va anar a la Cadena Humana de la Via cap a la Independència. Però Mas sí que va anar a rendir “pleitesia” al Borbó en l’acte de Coronació del Monarca espanyol.

    L’excusa de bon veïnatge no té cap sentit quan es tracta de l’invasor.

    Mas no té la determinació d’independitzar Catalunya, ni la voluntat ni la iniciativa, i va fent giragonses per evitar trencar amb l’enemic de Catalunya que és Espanya.

    Està ben clar que a Mas i a Duran els preocupa molt més CiU que no pas Catalunya, i tot el que fan és per CiU no pas per la Independència de Catalunya, l’única sortida veritable pel nostre país. Ells no s’ho creuen i per això fan el que fan.

    Deixem de ser il·lusos i preparem-nos per foragitar-los tan aviat com puguem. Si no ens en sortim no hi haurà independència i ens caurà a sobre la submissió absoluta més entristidora, grisa, desesperada i ofegant.

    Mas i Duran tenen la pinta de retardataris de campionat.

    De moment només ens quedarà l’esperança d’un Junqueras, capdavanter d’Esquerra Republicana de Catalunya, que no esdevingui claudicant.

    Si Junqueras actua amb fermesa sense deixar-se acorralar una altra vegada com quan es va haver d’empassar la “pregunta trampa” -partida i condicionada- que li van fer empassar Mas i Duran.

    Si Junqueras i els d’Esquerra no es deixen enganyar pels cants de sirena que des de files convergents, unionistes o socialistes, els demanen que es posin al costat de Mas dins del Govern de la Generalitat, perdent el seu lideratge com a cap de l’oposició al Parlamment de Catalunya o amb condicions que vagin contra el dret inalienable -i urgent en la seva aplicació- dels catalans i Catalunya ha esdevenir plenament independents.

    Si Junqueras no escolta els poders fàctics catalans espanyolistes ni altres veus que des d’Europa i del món malden per parar els peus de nou a Catalunya en el seu camí del Ple alliberament…

    Si Junqueras fa tot això amb dignitat i fermesa en favor de Catalunya, Junqueras esdevindrà el nou Capdavanter de Catalunya, líder indiscutible de la nostra Independència.

    Només desitjo que molt aviat puguem tancar amb èxit aquest procés d’emancipació i alliberament.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’Units per Declarar la Independència Catalana “UDIC”. També membre de l’ANC.

  2. Repassant el vostre bloc, constato que us agrada el futbol. I us agrada el joc directe i contundent, d’equip potent i amb bona tècnica, com el que ha lluït enguany la selecció alemanya. Però no sempre un té a disposició els jugadors amb les prestacions necessàries per formar un equip d’aquestes característiques, però s’ha de saltar al camp i jugar amb les armes disponibles. Ja vaig fer un símil sobre aquest tema futbolístic en l’entrada d’En Sant Baró si-jo-fos-artur-mas del passat mes d’octubre al Diaria Gran del Sobiranisme, on parlàvem dels lògics dubtes i recels que la trajectòria del nostre President genera. No hi veig cap novetat i pot ser us pot ser útil per asserenar-vos. Per altra banda en el bloc, “amb filosofia” d’aquí a Vilaweb hi ha una entrada recent titulada “Rajoy, líder d’una banda local” que pot ser us pot oferir les claus de la partida que es juga. Espero que comprengueu que En Mas s’erraria molt si agafés una actitud “mirall” de la que agafen els imperialistes espanyols. Finalment pot ser us pot interessar el meu comentari sobre el naixement d’un partit revolucionari a l’article sobre la “Legalitat de la consulta” que ha escrit al diari al País el professor Pau Luque, i que podeu trobar en la pàgina web del periodisme d’opinió “caffereggio.net”. Amb tot, naturalment que no és ipossible que En Mas sigui un bluf, però tinguem clar que en aquest cas, i malgrat el sotrac que aixó representaria, la societat catalana es redrecerà, perquè a l’Europa del segle XXI és inimaginable l’holocaust dels catalans, i som els catalans l’agent número 1 del nostre alliberament, amb En Mas o sense En Mas.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!