L?ADÉU D?ADA COLAU.

En tot cas, i tot i jo sovint he discrepat d’ella, crec que l’Ada es mereix un reconeixement perquè ha fet una gran tasca a favor dels desfavorits. I això en un món en el que la podritud dels poderosos fa calamitats sempre és molt d’agrair.

M’ha sorprès l’adéu sobtat de l’Ada Colau, la portaveu de la PAH. És estrany que una persona jove, al cim de la seva popularitat, decideixi que ja en te prou i plegui veles. Segons ella les raons són que, com a portaveu de la PAH es veia molt pressionada i no podia donar les seves opinions personals sobre moltes coses ja que s’haguèssin entès com a opinions de la PAH. És a dir, sembla com si volgués guanyar independència personal per tal de dir el que pensa perquè n’està tipa de fer de portaveu d’un col.lectiu.

M’ha sorprès l’afirmació de la Colau en el sentit que no fitxarà per cap partit polític, tot i que ho ha sospesat, perquè considera que els partits polítics formen part del problema social i, per tant, a través d’ells no pot arribar cap solució. M’ha sorprès perquè sembla que si ella fitxés per un partit polític potser algú tindria la sensació que ella se n’ha aprofitat del fet de ser portaveu de la PAH.

Jo aquesta argumentació no la veig clara. En primer lloc se’m fa difícil que es pugui parlar dels partits polítics com un tot. Hi ha els partits polítics que pertanyen a l’oligarquia, hi ha els que defensen les classes mitjanes i hi ha els que defensen les classes subalternes. La pregunta és: com es canviarà el sistema de partits sense l’ajuda dels partits alternatius? De cap manera. I la segona pregunta és: és criticable que una senyora que ha demostrat dons per a l’activitat política – la política és fa molt més enllà i molt més ençà dels partits – s’hi dediqui? Jo crec que no. Al revés, penso que si l’Ada Colau no es dedica a la parapolítica o a la política el país haurà perdut una persona important.

Què farà l’Ada Colau ara? Això no ho ha dit clarament. Ha dit que continuaria ajudant la PAH des de la base i ha dit que vol tenir prou llibertat per a expressar les seves opions personals. Sembla com si es vulgués dedicar professionalment a opinar, es a dir, a fer de periodista en algun dels diferents àmbits en que avui s’exerceix el periodisme. Perquè opinar en veu baixa suposo que ho ha pogut fer sempre.  

No tinc la sensació que l’Ada Colau vulgui desaparèixer de l’escena pública sinó que el que vol es deixar de ser la portaveu d’un moviment per passar a ser la portaveu d’ella mateixa. Com a liberal i com a individualista no em pot semblar més raonable. Sempre m’ha semblat que representar els altres és un pes súper-feixuc. I en aquest país on tothom aspira a ser director d’orquestra i que, per tant, és una olla de grills encara més.

En tot cas, i tot i jo sovint he discrepat d’ella, crec que l’Ada es mereix un reconeixement perquè ha fet una gran tasca a favor dels desfavorits. I això en un món en el que la podritud dels poderosos fa calamitats sempre és molt d’agrair.

A reveure, Ada Colau!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*