El passat diumenge 18 de desembre es va dur a terme l'esperat homenatge a Ildefons Juan, mestre formenterer que va liderar a Eivissa tant la innovació pedagògica com la lluita per la normalització lingüística en el món escolar. A l'acte hi assistiren companys seus de professió com Fàtima Mayans, Joan Josep Guasch, Marià Serra (president de l'Institut d'Estudis Eivissencs, on Ildefons Juan col·laborà com a activista cultural) i Isidor Torres, que conduí l'acte, en el qual hi participaren també familiars i exalumnes. Els parlaments i les intervencions aconseguiren el punt just entre l'emotivitat i la solemnitat necessària per reconèixer el mestratge de persones com n'Ildefons Juan en la nostra vida social i cultural actual. I tot davant una setantena de persones que ompliren de gom a gom la sala d'actes de la Conselleria de Cultura. Molts dels assistents ens han fet conèixer que els parlaments dels convidats varen despertar molt interès. Per això hem fet també aquest post. Una de les persones assistents, Fàtima Mayans, ja ens l'ha proporcionat, el seu text, que incloem en el cos d'aquest post (el podeu llegir si clicau a "vull llegir l'article sencer"). Esperam poder completar aquest homenatge des d'aquest suport, on també rebrem de bon gust qualsevol aportació que el dia de l'homenatge s'hagués quedat en el tinter. En aquest bloc ha havíem dedicat un article d'Isidor Torres a glossar la figura d'Ildefons Juan, el passat 1 de maig de 2011. Us convidam també a revisitar-lo
El passat dilluns 5 de desembre s'inaugurà a la la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament Vell, a Sant Francesc, l'exposició "Eivissa i Formentera en els 100 anys de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans". L'exposició ha estat realitzada per l'Institut d'Estudis Eivissencs i cedida a l'Obra Cultural Balear de Formentera per a la seva exhibició ací. Consta de 15 plafons explicatius que comencen amb la lletra de convit de Mn Alcover i el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i acaben amb la visita de la Secció Filològica a les Pitiüses l'any 2008. Entremig, un segle de treball al voltant de la normativització (que no normalització) de la nostra llengua catalana.
Els passats dies 28 i 29 d'octubre es va presentar a Barcelona i Tavertet el llibre La cuina de Formentera, editat per l'Institut d'Estudis Baleàrics amb la col·laboració econòmica de l'Obra Cultural Balear de Formentera. També la Conselleria de Cultura participà, tant en l'edició com en aquesta presentació en terres principatines.
Ahir, 12 de novembre, es va presentar a la Sala d'actes de la Conselleria de Cultura el llibre Sortir de l'armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés. L'Obra Cultural Balear de Formentera volia així donar a conèixer una guia de conducta per a aquelles persones que decideixen viure en català als territoris de la nostra llengua.
Estam acostumats que tot el que envolta la nostra llengua s'envolti de polèmiques interessades i sovint tòxiques. Des del Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell de Formentera ha sortit una iniciativa que ens demostra que l'adquisició de la llengua catalana a un indret dels Països Catalans té molta càrrega de naturalitat i positivitat. Es tracta de 4 històries (de moment), narrades pels seus mateixos protagonistes. Expliquen detalls de la seva vida a Formentera i anècdotes del seu procés d'aprenentatge. Persones normals, amb les seves motivacions i prioritats. Escoltar el seu testimoni serveix per revifar la confiança en les possibilitats de normalitzar la nostra llengua catalana, en un context en què cada vegada se'ns exigeix saber parlar més llengües, sí, però sense abandonar-ne cap. Podeu trobar-ne més informació al següent enllaç: http://www.historiesdelcatala.org Val a dir que el Servei d'Assessorament Lingüístic (SAL) del nostre Consell ja ha impulsat altres iniciatives en la mateixa línia. Iniciatives de caràcter propositiu, naturals, imaginatives i sobretot positives. Una d'aquestes és el VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC que entrà en funcionament la passada primavera. Des de l'Obra Cultural Balear de Formentera felicitam els impulsors d'aquestes iniciatives. Clicau més avall per llegir l'article sencer i podreu veure el video, que, per cert, està molt ben realitzat.
Enguany, 2011, es compleixen 100 anys de la mort
del poeta Joan Maragall, màxim representant del sector regeneracionista
del nostre moviment modernista de principis del segle XX. Fou un
poeta vitalista, embegut de les teories de Nietzsche, amarat del
Romanticisme original d'arrel germànica, que es distancià del
Romanticisme tòpic de la Renaixença, carregat de paisatgisme i
religiositat.
ADDENDA AL POST: L'Obra Cultural Balear de Formentera ha subscrit el manifest RIP-Posidònia reproduït més avall en aquest apunt.
Les praderies de posidònia de la zona d'Illetes i es caló de s'Oli han patit aquest estiu un deteriorament desmesurat, causat per la impunitat amb què algunes embarcacions de grans dimensions deixen anar l'àncora. La reacció popular ha estat immediata arran dels reportatges videogràfics i fotogràfics divulgats. Llegiu l'article sencer.
El passat dia 6 de juliol va tenir lloc una assemblea general de socis de l'OCB-Formentera amb un punt únic a l'ordre del dia: la renovació de la directiva, que va dimitir, i l'elecció d'una de nova. Sols es va presentar la candidatura encapçalada per Raquel Guasch, que d'aquesta manera repetirà com a presidenta de la nostra entitat. La Junta Directiva, per tant, queda configurada de la següent manera:
PRESIDENTA: Raquel Guasch Ferrer (filòloga i professora) SECRETARI: Jaume Escandell Guasch (musicòleg i tècnic de patrimoni) TRESORERA: Maite Ferrer Ramon (Advocada) VOCALS: Marià Castelló (arquitecte) Maria Teresa Ferrer (llicenciada en dret) Miquel Costa (director i docent teatral) Isidor Torres (mestre) Vicent Ferrer (filòleg i professor) Neus Costa (mestra)
L'OCB-Formentera agraeix als membres que abandonen la directiva la seva dedicació a l'entitat en els darrers cinc anys: Felip Portes, Anna Costa, Vicent Serra. En la mateixa assemblea es va repartir entre els assistents el dossier amb les activitats dutes a terme durant l'any 2010. La renovada directiva fa una crida a la participació de socis i simpatitzants en la tasca de promoció i defensa de la nostra cultura i el nostre territori. Molts anys i bons. El dossier es pot enviar en format PDF als qui ens ho demanin. Podeu emprar els mecanismes de participació d'aquest servei de bloc (comentaris) per sol·licitar-ne una còpia, que us servirem per correu electrònic. Moltes gràcies
La Primavera de Cultura acaba la seva 6a edició amb l'exposició Touch my Island, touch me, de l'artista italià Arnaldo Vignali. Estarà oberta des de dilluns 13 de juny fins el 25 de juny.
El passat dia 29 de maig, a l'hostal
Illes Pitiüses, en el marc de la IIIa Trobada de poetes
"Formentera, pont de poesia", l'Obra Cultural Balear de
Formentera va impulsar un acte d'homenatge a l'escriptor i polític
Joan Colomines i Puig, al qual dedicàrem una entrada d'aquest bloc
amb motiu de la seva mort recent.
Com a poeta, és conegut pel seu
poemari Anna com Formentera, del qual han fet adaptacions grups
musicals com UC o Aires Formenterencs. Com a activista i lluitador
antifranquista, sintonitzà amb les inquietuds que conduïren
a la constitució de l'Obra Cultural Balear de Formentera.
El passat dissabte 21 de maig es va
presentar al Saló de Plens del Consell de Formentera el llibre
Els diaris de guerra de Vicent Serra Castelló (1937-1939),
publicat per l'Obra Cultural Balear en la seva col·lecció
"Llibres de l'Obra". L'acte va ser força emotiu, com a mínim.
A tots ens va sorprende que a la sala s'hi arribassin a ajuntar
seixanta persones o més. Potser el fet que el llibre
presentàs una visió força aprofundida d'un
personatge molt conegut de moltes famílies formentereres va
animar la concurrència. Val a dir, també, que el fet
que en Vicent Serra Ferrer, fill de Vicent Serra Castelló,
participàs en el parlament i la presentació, va afegir
un plus d'excepcionalitat que no va passar per a la gent que sol
interessar-se per aquesta mena d'actes.
I de la precampanya passam a la
reflexió. Ens saltam la campanya perquè no és
feina d'una associació com l'Obra Cultural Balear de
Formentera ficar cullerada en segons quins àmbits de la
comunicació política. Durant els primers tres anys i
mig d'una legislatura som persones que parlam i deim la nostra i
escoltam el punt de vista dels altres en qualsevol esfera del nostre
dia a dia. Molt sovint estam d'acord amb la majoria de les coses que
opina el nostre interlocutor. Però quan arriba l'època
electoral...
L'acte es va cloure amb un colofó
especial, emmarcat en la celebració de la Diada de Sant
Jordi-Dia del Llibre. El moderador de l'acte havia demanat als
participants que llegissin un fragment d'una obra literària, a
la seva elecció, per tancar la trobada amb un gest a favor de
la lectura i, en el fons, de la cultura mateixa, com a espai de
trobada i d'intercanvi de valors. Sens dubte va facilitar que
l'activitat acabàs amb el que popularment s'anomena "bon
rotllo".
(TOCARIA HAVER PUBLICAT AQUEST POST ABANS, però per causes fortuïtes ens va passar per alt. Demanam disculpes)
El debat entre les forces polítiques
que es presenten a les eleccions per a governar el Consell Insular de
Formentera va passar de la taula rodona al debat. Va ser potser la
part menys harmònica de l'acte que va organitzar l'Obra
Cultural Balear de Formentera i la Comissió de Festes de Santa
Maria el passat 23 d'abril. Llegiu l'article sencer. Gràcies.
No podia faltar la intervenció
del públic en la part final del debat amb els candidats. Fou
el passat 23 d'abril a la Sala de Cultura, en el marc de la 6a
Primavera de Cultura de l'Obra Cultural Balear de Formentera. L'acte
era moderat per Miquel Costa.
Ahir, 12 de novembre, es va presentar a la Sala d'actes de la Conselleria de Cultura el llibre Sortir de l'armari lingüístic, de Ferran Suay i Gemma Sanginés. L'Obra Cultural Balear de Formentera volia així donar a conèixer una guia de conducta per a aquelles persones que decideixen viure en català als territoris de la nostra llengua.
Estam acostumats que tot el que envolta la nostra llengua s'envolti de polèmiques interessades i sovint tòxiques. Des del Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell de Formentera ha sortit una iniciativa que ens demostra que l'adquisició de la llengua catalana a un indret dels Països Catalans té molta càrrega de naturalitat i positivitat.
Enguany, 2011, es compleixen 100 anys de la mort
del poeta Joan Maragall, màxim representant del sector regeneracionista
del nostre moviment modernista de principis del segle XX.
El passat dia 6 de juliol va tenir lloc una assemblea general de socis de l'OCB-Formentera amb un punt únic a l'ordre del dia: la renovació de la directiva, que va dimitir, i l'elecció d'una de nova.
La Primavera de Cultura acaba la seva 6a edició amb l'exposició Touch my Island, touch me, de l'artista italià Arnaldo Vignali. Estarà oberta des de dilluns 13 de juny fins el 25 de juny.
