Un altre blog

Anna Oliver Borràs

A contracorrent: m’agraden les Falles!!

Tots els anys la mateixa història, venen les falles o inclús abans, amb les mascletades i comencen els articles i comentaris despotricant d’elles, parlant dels seus excessos i que no són ja com eren, i per a posar-ho en evidència es remunten al segle XIX, per què òbviament les de l’època franquista són poc lloables i de fet són l’origen del mal.

Sempre m’ha sorprés eixa negativitat en una festa per a mi tan espectacular com ho són les falles. Fa anys, una amiga em comentà que hi havia un estudi de la Universitat de València que avaluava econòmicament la festa, i concloïa que no eren tan generadores de riquesa com es podia pensar. Mai he aconseguit llegir eixe estudi i no sé què avaluaria ni quin objectiu tenia, però a mi sempre m’ha semblat que és un sector econòmic molt important perquè afecta moltes àrees i de forma continuada (quasi) durant tot l’any, que les falles no són sols els quatre dies del carrer.

En qualsevol cas, tornant a les crítiques cícliques, quan les llegisc no puc deixar de pensar que estan tan endarrerides com el que se suposa que critiquen. Per què no s’adonen que ara afortunadament ja hi ha falles que fan els cartells en valencià, que hi ha premis pel bon ús de la llengua, falles experimentals que trenquen l’encartament clàssic, que ha desaparegut quasi de forma absoluta el tratge imposat als homes pel franquisme, que moltes falleres i fallers opten per no participar en l’ofrena … Canvis menuts i lents, perquè parlem d’un moviment ciutadà enorme que té com a objectiu evadir-se, no fer transformació social.

Però així i tot és una festa encara ara de carrer, on qualsevol pot gaudir sense atendre a la butxaca, on milers de músics donen vida a molts carrers de pobles que tenen poques alegries, on almenys als pobles la crítica local existeix …

I sí no perd de vista el soroll a deshora, les carpes ocupant els carrers massa dies, la brutícia, el caos circulatori, el turisme low cost, l’humor mala ombra, la complaença fàcil … però vull quedar-me amb la part positiva. Amb el fet que al País Valencià vivim encara al carrer, que el nostre tarannà és obert i mediterrani i que ja siguen les Gaiates, les Fogueres, els Moros i Cristians o les Falles, fem partícips de la festa a qui vol sumar-se a la festa pagana, perquè per molt que s’haja emmascarat i forçat a fer ofrenes, el cert és que no eixim al carrer darrere una imatge religiosa, com fan a les festes espanyoles.

*La foto extreta del digital RiberaExpress, representa la falla infantil d’aquest 2013, del Pes de la Fulla, a Carcaixent.



  1. L’estat sempre recolçarà les festes

    i els esports més representatius

    per a distració del personal

    i sovint utilitzades com a opi del poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per OBorrasAnna | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent