Un altre blog

Anna Oliver Borràs

Haters. Seré jo, senyor?

0

1 019No em tinc per una persona despotricadora, que ve a ser el que vol dir la parauleta de moda, ja se sap, eixa gent que odia tot, que no fa més que remugar i malparlar de tot el que veu o fan els altres. Per això em preocupa el que m’ha passat aquesta setmana.

Vaig veure l’anunci d’un debat que sobre el paper semblava molt suculent, les professores Ana de Miguel i Ruth Mestre, convidades per La Nau de la Universitat de València, per a debatre sobre si és millor opció l’abolició de la prostitució o la seua reglamentació. Va ser veure la convocatòria i, llançar-me a compartir-ho i anotar-ho a l’agenda. Això era important, calia anar allí a aprendre més, inclús de la postura que no compartisc, o precisament amb més ganes d’aquesta.

Arribat el dia, sols el fet de tindre motius extra per acudir, varen fer que acudira. El sisé sentit em deia que no anava a compensar-me acudir, que sempre podria llegir les seues postures. I pot ser, per eixa predisposició, o no, el cas és que fou un acte decebedor. Per a començar, gran part del paranimf estava ple d’estudiants del màster que imparteix la professora Mestre, i es notava la predisposició cap als seus postulats reglamentaristes, sent completament refractaris a qualsevol cosa que diguera l’altra ponent.

Però el pitjor és que no hi havia cap debat, cadascuna ens va fer el seu discurs i a vegades ens llançaven puies, però no desargumentaven, no rebatien, era com dues xerrades simultànies i el públic de cadascuna aplaudíem les mateixes tesis. Una ocasió d’or perduda, ara que s’ha fet públic l’altíssima permissivitat entre la gent jove i amb estudis superiors, al que per a mi sols pot considerar-se esclavisme sexual.

Eixe mateix dia, aprofitant que estava a La Nau, em vaig entossudir en veure l’exposició La ciutat de les dones, per què molts dels meus contactes de les xarxes socials parlàvem meravelles d’ella. Dones feministes que per a mi són referent i, que per tant tinc en compte el que comparteixen.
Una altra decepció. No vaig trobar el meravellós de la mostra, vaig veure una mescla de coses, inconnexes. Pot ser, el fet que la informació i les fotografies simbòliques de l’inici* foren tan potents, em va deslluir la resta.

I tot la mateixa setmana, que tot déu està compartint de forma entusiasmada el vídeo de promoció del saló eròtic de Barcelona. A mi no m’agrada, gens, el trobe tan hipòcrita com el que critica. I em resulta inevitable no poder oblidar el mal que fa el porno hegemònic (no parle de post porno i altres, sobre els que reconec sóc més ambivalent), eixe producte que aprofita per a mal formar a la gent sobre el que és el sexe, que reforça la posició dominant dels homes i la de submissió de les dones. L’anterior no pot ignorar-se, tenint en compte qui patrocina: un prostibul.

Però pot ser, no ha estat més que una mala setmana.

*La fotografia és una de les carteles, de les fotografies exposades a La ciutat de les dones.

Publicat dins de General | Deixa un comentari