Un altre blog

Quan l’Assemblea Nacional catalana va convocar la cadena humana per la independència, gran part de l’independentisme ho trobarem estrany, desmobilitzador després de la gran manifestació unitària de l’any passat. Tanmateix, en compte de quedar-nos aturats lamentant-nos i criticant, la gent independentista del País Valencià varem optar per la via constructiva, i veure en la situació una oportunitat: la cadena tenia que travessar les forçades fronteres administratives i ser una oportunitat per a visualitzar la nació completa.

I això és el que ferem i anunciarem en roda de premsa el passat juliol, que el dia 11 de setembre a les 17:07 a Vinaròs hi hauria gent del País Valencià per a donar la mà a la gent d’Alcanar, commemorant la nostra pèrdua de llibertat i demostrant el nostre anhel de recuperar-la.

Haguérem pogut fer una acció virtual, una piulada massiva, una cadena a la xarxa, qualsevol opció vàlida i més còmoda, però els i les independentistes del sud mai hem rebutjat una oportunitat d’estar al carrer i dir alt i clar que volem.

Així que des d’aleshores, fent el treball de formiga de sempre, havem anant fent Via, i fins avui res haviem sabut de la gent que té un estrany sentit de la democràcia. Hui hem sabut que el portaveu del Consell ha dit que ja ens arreglarà el saquet si ens atrevima eixir al carrer, que: ‘No es poden celebrar actes que tinguen a veure amb l’expressió del dia d’afirmació nacional d’una altra comunitat’.

Heu sentit mai cap argument (per dir-ho així) més barroer?

Mentre arreu del món s’estan fent assajos, i se celebraran repliques de la cadena humana per la independència a Nova York, Paris, Sidney, Lisboa, Munic, Managua, Lausana Londres … , el govern del PP, provincià, acorralat pels deutes, sense idees polítiques i sense marge de maniobra, diu que no té motius per a impedir-ho, però que no, que la gent no pot expressar lliurement el que pensa.

I el pròxim que serà? Prohibir-nos eixir a les manifestacions a València? Posar-nos multes? Llevar-nos subvencions? Atiar-nos a la policia? Ah, no, que tot això ja ho fan i ho han fet.

El més gros, és que ha dit que no saben que ens faran, ni com ho impediran, que ja s’ho pensaran, ja inventaran … Que pot ser no poden ni fer-ho, per què no és ni competència seva, però això no els impedeix fer declaracions incivilitzades.

Tot plegat es tan esperpèntic que fa riure, si no fora pel silenci ignominiós dels i les autonomistes.

Aquest artícle s’ha publicat a La Veu del País Valencià, el 31/08/2013.

La fotografía, és de la manifestació l’any passat a Castelló, per reclamar la TV3.

L’estiu presta molt per a que coses quotidianes que passen dia sí, dia també, es convertesquen en notícia, i més actualment amb les xarxes socials desficioses amb tot el temps i xafagor damunt. Aquests dies, la “notícia” són les fotografies de les joventuts de dretes davant de les banderoles franquistes amb salut o sense.

L’entrecomillat és a propòsit, per què això no es nou, no és flor d’un dia, i des del partit fundat per Fraga Iribarne no van a reptar als cadells, que després de tot no fan sinó imitar als grans del clan. Sols cal tirar d’hemeroteca, des del poble de Carcaixent on un 18 de juliol de fa uns anys, a la seu del PP es penjà la bandera franquista, fins a la foto que fa dos dies publicava Toni Strubell al facebook on es veia a l’actual Ministre de Justícia, presentant un llibre baix una gran fotografia de Franco i el Rei espanyol.

A mi que als nous galls del corral, les velles gallines els boneguen no em soluciona res, és pura cosmètica “democràtica”.

Eixa democràcia on un ministre que signava penes de mort després tranquilament passà a ocupar càrrecs públics, quasi que vitaliciament. Eixa democràcia on arribem de la mà del fill polític de Franco, eixe Rei que igual jurà “los principios del Movimiento” que la Cosntitució, que les ordres del 23-F. Si eixa se suposà que és la màxima autoritat, quin problema en retre-li homenatge?

Al 2010 es publicava per la Universitat de València, l’estudi “La instauració del franquisme al País Valencià” d’Andreu Ginés, que si bé se centra especialment a les terres de Castelló, resulta molt vàlid per entendre la nostra història, i veure com al llarg del temps els principals càrrecs polítics i les institucions han estat en mans d’una oligarquia clar, però sempre la mateixa que va transmetent-se com si d’una herència es tractara de pares a fills. Bon exemple d’això és la delegada del govern a València.

Si hi haguera més difusió d’eixa informació, si realment la recuperació de la memòria històrica no es fera en clau espanyola, si als col·legis i ateneus es parlara de la Guerra Civil, la República, la postguerra i el franquisme des de la nostra perspectiva, analitzant les conseqüències, pot ser hi hauria un trencament democràtic, i la gent s’adonaria que alçar el braç fent la salutació feixista és menyspreable.

I pot ser aleshores aconseguiriem un efecte secundari, que la penalització d’eixes conductes fora possible, per què ara per ara sols hi ha un parell d’articles inaplicables, un (18CP) perquè esta redactat pensant en els radicals d’esquerra que provoquen la desintegració de la sacrosanta unitat nacional, i l’altre (607CP) perquè es remet al genocidi, i com ja tothom sap l’Audiència Nacional amb l’ajuda inestimable de la Fiscalia ha decidit que el règim franquista no va ser genocida.

Que sols al Cementeri General de València, hi haja unes fosses comunes amb una superfície total de 41.020 m2, i que el Fòrum per la memòria del País Valencià haja pogut documentar que en elles des del dia 1 d’abril de 1939 fins el 31 de desembre de 1945, es llançaren 23.661 persones, no canvia res.

A mi el que m’agradaria seria trencar amb tot això, i aconseguir un nou país lliure, just i democràtic, amb una societat formada i informada, i això mai podrà ser si ens entossudim en reformar el que hi ha.

* La fotografía no és cap muntatge, esta feta a la manifestació pels carrers de València, durant la vaga general del 14N. Coses de l’humor valencià 😉