Un altre blog - Anna Oliver Borràs

Societat dormida

Publicat el 31 de març de 2013

Passat divendres, com cada darrer divendres de mes a Alzira, estava convocada per l’Associació de Juristes Dones d’Alzira-AJUDA una concentració contra la violència masclista a l’haver hagut dones assassinades aquest mes.

Fa sis anys que venen realitzant-se aquestes concentracions, i al temps que hi ha un grup de gent, més enllà de les convocants, que acudeix sempre, hi ha un altre que fluctua, acudint unes vegades sí i altres no, el que ja preveiem quan començarem a convocar aquest acte de denúncia social.

Al llarg d’aquestos anys, sols en dues ocasions ha coincidit que el darrer divendres de mes fora Divendres Sant. En el primer cas, les concentracions les feiem davant la porta dels jutjats, una zona més amagada del trànsit diari un divendres a les huit de la nit. Tanmateix estavem ben a prop de l’Ajuntament, a cent metres a molt estirar, i per allà davant passava la multitudinària processó, i allà estava ple de gent que donava l’esquena al suplici i mort de les dones assassinades. L’altra vegada ha estat aquest any, i atenent a que ara ens concentrem a la Plaça Major i que allò és un dels centres més concorreguts per veure el pas d’andes, vestes i tambors, optarem per posar-nos a un lloc visible però sense impedir el lliure pas de ningú.

Denunciavem la mort de 18 dones a mans de homes vils que les han considerat objectes de la seva propietat i que quan s’han cansat del joguet l’han trencat. A Raquel, Thithanhtam, Larisa, E.V.V., Vanesa, Izabela, Montserrat, Margalida, Maria, Guacimara, Agniezska, Petra, Maria del Carmen, I.G.R. i dues dones més sense identicar, a les que cal sumar quatre víctimes indirectes (pare, mare i fills/es), la nostra concentració no les tornarà a la vida el tercer dia, però recordar-les, honorar-les i denunciar la barbàrie pot fer que la societat deixe de considerar que no és problema seu.

A hores d’ara, vesquent com des de les terrasses plenes de la Plaça Major la gent ens veia i ens ignorava, sols puc pensar que qui esta dormint és la societat i no com ha dit el Papa, el Crist crucifixat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

A contracorrent: m’agraden les Falles!!

Publicat el 18 de març de 2013

Tots els anys la mateixa història, venen les falles o inclús abans, amb les mascletades i comencen els articles i comentaris despotricant d’elles, parlant dels seus excessos i que no són ja com eren, i per a posar-ho en evidència es remunten al segle XIX, per què òbviament les de l’època franquista són poc lloables i de fet són l’origen del mal.

Sempre m’ha sorprés eixa negativitat en una festa per a mi tan espectacular com ho són les falles. Fa anys, una amiga em comentà que hi havia un estudi de la Universitat de València que avaluava econòmicament la festa, i concloïa que no eren tan generadores de riquesa com es podia pensar. Mai he aconseguit llegir eixe estudi i no sé què avaluaria ni quin objectiu tenia, però a mi sempre m’ha semblat que és un sector econòmic molt important perquè afecta moltes àrees i de forma continuada (quasi) durant tot l’any, que les falles no són sols els quatre dies del carrer.

En qualsevol cas, tornant a les crítiques cícliques, quan les llegisc no puc deixar de pensar que estan tan endarrerides com el que se suposa que critiquen. Per què no s’adonen que ara afortunadament ja hi ha falles que fan els cartells en valencià, que hi ha premis pel bon ús de la llengua, falles experimentals que trenquen l’encartament clàssic, que ha desaparegut quasi de forma absoluta el tratge imposat als homes pel franquisme, que moltes falleres i fallers opten per no participar en l’ofrena … Canvis menuts i lents, perquè parlem d’un moviment ciutadà enorme que té com a objectiu evadir-se, no fer transformació social.

Però així i tot és una festa encara ara de carrer, on qualsevol pot gaudir sense atendre a la butxaca, on milers de músics donen vida a molts carrers de pobles que tenen poques alegries, on almenys als pobles la crítica local existeix …

I sí no perd de vista el soroll a deshora, les carpes ocupant els carrers massa dies, la brutícia, el caos circulatori, el turisme low cost, l’humor mala ombra, la complaença fàcil … però vull quedar-me amb la part positiva. Amb el fet que al País Valencià vivim encara al carrer, que el nostre tarannà és obert i mediterrani i que ja siguen les Gaiates, les Fogueres, els Moros i Cristians o les Falles, fem partícips de la festa a qui vol sumar-se a la festa pagana, perquè per molt que s’haja emmascarat i forçat a fer ofrenes, el cert és que no eixim al carrer darrere una imatge religiosa, com fan a les festes espanyoles.

*La foto extreta del digital RiberaExpress, representa la falla infantil d’aquest 2013, del Pes de la Fulla, a Carcaixent.

Publicat dins de General | Deixa un comentari