Un altre blog

Anna Oliver Borràs

9 dies per al 9oct2012

0

Tècnicament cal afegir les hores que ja han passat del dia d’avui, per a que realment falten 9 dies per arribar al 9 d’octubre, però tant s’hi val, que no cal filar tan prim. El cas és que en un tres i no res estarem davant la festivitat que el guardià de les senyes d’identitat valencianes, ara dit Fabra, vol eliminar.

Certament, Fuster als anys de l’anomenada Transició, criticà que entre altres concessions s’haguera acceptat convertir el 9 d’octubre en la festivitat del País, en compte del 25 d’abril, i possiblement com en tantes altres coses tenia raó, i almenys a mi m’ha aprofitat per entendre la diferència de mobilització entre una data i l’altra. Però a hores d’ara eixe dia no podem abandonar-lo en mans de qui ja sabíem, i ara inclús ha mostrat públicament, que poc l’importa, plantejant inclús que s’anul·le per ofrenar noves glòries a Espanya, conforme aquesta li reclama.

Per tant, el 9 d’octubre és una fita més, un dia a reivindicar no les essències pàtries folcloritzants, sinó que som poble, que tenim dret a decidir, que no ens hem deixat anorrear i que com deia també Fuster som valencians com la resta, i amb l’afirmació catalana.

Ara més que mai ens cal mostrar (que no demostrar) que a València hi ha molta gent que té consciència nacional, per què malgrat que vullguen insistir en el fet que ací no hi ha independentistes, els fets mostren el contrari i sols cal atendre al nostre voltant per comprovar-ho: el saló de l’Octubre ple a la presentació de Nosaltres, els fusterians, un Micalet ple en un acte denunciant els abusos de l’operació Garzón abans de les olimpiades, un Palau de la Música en peu tancant l’actuació de #paualpalau amb crits d’independència, per dir tres actes diferents de la ciutat de València, però el mateix podríem dir de qualsevol poble del nostre territori, sempre que es tinga voluntat de fer visible l’independentisme, sense eufemismes.

Per això cal que els i les independentistes que fem de frontera amb Espanya, i que som coadjutors de l’èxit actual de l’independentisme al Principat, isquem al carrer i omplim València d’estelades, tant fa darrere quina pancarta ens situem, fem-nos visibles, per què ens juguem el nostre futur.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari