Des del diumenge que vull parar i escriure, no tan sols pel plaer de poder escriure quatre ratlles dels meus infinits pensaments, sinó per poder posar en ordre totes les idees i tot el que ha anat passant aquests dies. Però no hi ha manera, aquesta setmana a l'escola anem una mica de vòlit tornant hores per poder plegar el 28 de juliol i no el 31, i això fa que quan arribo a casa no tingui ni ganes d'escriure, ni de llegir, ni de tan sols estudiar.
Però avui, que encara no són les 23h i els ulls sembla que puguin aguantar una estona més oberts, intentaré fer un recull de tot allò que m'ha passat o ha passat aquests darrers dies.
El 22 de maig tots els ciutadans estem cridats a les urnes, uns només per l'ajuntament i d'altres per les Generalitats, és el cas del País valencià i de les Illes Balears. En el meu cas com que sóc del petit país anomenat Catalunya i més concretament de Barcelona estic només cridada anar a votar per l'ajuntament de la ciutat. I en dono les gràcies, ja que tinc molta feina a pensar a qui voto i perquè el voto. (n'hi ha més)
Després d'estar un temps innactiva i ara que ha guanyat la lliga el Barça, ara que és temps de sortir al carrer per dir prou de retallades a l'educació i a la sanitat; i de dir prou a les espanyes de prendre'ns el pèl, ara que els petits de l'escola ja no ho són tant, ara que sembla que la vida vulgui donar un petit tomb, ara ... ara toca tornar-m'hi a posar!
I toca parlar d'educació i per tant de l'escola bressol on treballo. Ja fa uns mesos vaig poder assisstir a unes conferències sobre educació a Girona. Les conferències s'entaulaven sota el lema " Repensem l'escola" i naturalment va fer que m'acabés de repensar el meu concepte d'eduació, d'infant, del paper dels/ de les educadores, del funcionament, de l'espai, del temps i de tot allò que implica treballar en una escola pels més petits.(n'hi ha més)
Dijous a la nit, el govern de Francisco Camps ens deixava clar què entenen ells per "democràcia". Van tancar tots els repetidors de TVC i des del País Valencià ja no es pot veure aquesta cadena, ara veuen la pantalla negra.
Clarament, no només és un atac a la llibertat d'expressió, ni al dret a
decidir ( no parlo de decidir si som una nació o no, sinó una cosa
encara més simple,el dret a decidir quin canal de televisió volem veure a
casa nostra) sinó que és l'atac més important que es fa a una llengua.
TV3,
tot i que a vegades ens queixem pel mal ús del lèxic que a vegades fan,
és el canal de televisió que garanteix que puguem escoltar la nostra
llengua, que garanteix una normailtzació lingüística, una normalització
de país. I això és el que fa tants anys que ataquen i ataquen fins que
han deixat en negra les pantalles de televisió del País Valencià.
Realment, el PP
del País Valencià s'ha passat pel forro tots els drets d'un poble, per
atacar allò que més els hi molesta, els hi cou i els hi pica, la llengua
catalana.
Crec que hem d'aprendre d'errors anteriors, s'ha des
sortir al carrer, s'ha de cridar i anar tots a la una sense esperar que cap
tribunal dicti sentència, perquè sinó ens tornarà a passar com amb
l'estatut de Catalunya, que un cop hi ha sentància sembla que no es pugui fer res més que acatar o desacatar. I crec que hauríem d'aprendre de tots els moviments que s'estan
produint en els països àrabs, és a dir, no parar de sortir al carrer fins que les
pantalles deixin de ser negres per tornar a veure i escoltar una
televisió en català.
Des d'aquest raconet, dono tot el suport a
totes les mobilitzacions que el poble valencià fa per lluitar pels
seus drets i per lluitar per la seva cultura i la seva llengua. Tan de
bo pugués venir el dia 21F a les 19h a la Plaça Mare de Déu de València o
aquest mateix vespre a Gandia.
Si voleu seguir totes les
mobilitzacions que s'estan produint, només cal que mireu el Twitter de
la portada del d'aquest mateix diari i la campanya "sense senyal".
La mononucleosi és una malaltia que es caracteritza per mal de coll, febre i fatiga. Per què parlar-ne o escriure'n quatre ratlles? Doncs perquè ha aparagut en la meva vida, i quan et diuen que la tens, de cop i volta et trobes sola i realment amb poca informació. No saps si dir-ho, si no dir-ho, si simplement quedar-te a casa i ja et passarà o encara que tinguis la baixa fer una mica de vida social, i la informació sobre ella et va arribant en compte gotes... Doncs bé, jo crec que es pot dir i crec que escriure pot donar informació a persones que la puguin passar.(n'hi ha més)
Ahir, a la tarda, tenia previst quedar-me a casa tranquil·la, per organitzar-me les coses de la feina, per anar dormir d'hora i agafar forces pel dia d'avui. Però aquesta idea, va canviar ràpidament per una altra. L'Elena em va enviar un sms per anar el cinema, i és clar no podia dir pas que no!!! ( n'hi ha més)
Avui és l'últim dia, després de dues setmanes de vacances!! He aprofitat per poder fer tot allò que durant el dia a dia de l'any no tinc temps per fer... Les vacances de Nadal, són en part unes vacances especials per la família, ja que a part de tot el que signifiquen aquestes dies, també és l'aniversari del pare i del meu. és curiós perquè ens portem just 30 anys i un dia. En aquestes dates, la gent fa balanç de l'any viscut i es posen reptes nous o en recupera d'antics, però per mi han significat tenir temps per retrobar-me amb els amics, els cosins, el cinema, o el simple plaer de llegir el diari tot esmorzant; però també per retrobar-me amb mi mateixa.( n'hi ha més)
Ja fa més d’un any que no escric que tinc
completament oblidat el bloc, però avui, just 4 dies despés de començar un any
nou , he decidit que tornaré intentar escriure allò que em preocupa, allò que
em passa pel cap o allò que la vida em porta.( N'hi ha més)
neusika |
Viatges |
dilluns, 11 d'agost de 2008 | 15:36h
Cap a finals de Juny, quan ja no plovia i semblava que l'estiu volia arribar, amb la colla vam fer els camins de ronda que uneixen Port de la Selva i Llançà. ( n'hi ha més)
El 18 de Juliol vaig poder anar a la festa major de Llavaneres per assistir en un concert dels Pets. Pot ser feia 2 anys que no anava a cap concerts d'ells, i m'alegra dir-ho, però no han canviat gens.
Després de tot un curs, avui començo vacances!!!!! I estic molt contenta de com ha anat tot plegat. La veritat és que vaig començar al Setembre plena de pors de com portar o enfrontar-me a una classe de Lactants, però un cop passat tot penso que tota mestra d'Educació Infantil hi hauria de passar. ( n'hi ha més)
Realment fa molts mesos que no tinc temps suficient per poder escriure en el bloc. Hi hagut molts canvis a la meva vida, alguns que han estat molt positius i altres no tant, però que s'havien de fer. La veritat és que espero i desitjo que a partir d'ara pugui tenir més temps per pensar i escriure en el bloc. El canvi més positiu és que m'he posat a treballar de voluntària per ajudar a tota la gran tasca que es fa a la Plataforma per la Llengua. Primer vaig començar anant-hi un dia a la setmana però veient que no paren ni un moment i que malauradament cada cop tenen més feina, vaig decidir anar-hi dos dies. Allà hi estic aprenent un grapat de coses. No havia estat mai tant temps davant d'un ordinador ni mai havia fet una carta dirigida a socis perquè s'apuntéssin en una campanya, però de mica en mica i observant com treballen n'he anat aprenent. Estic contenta d'haver pres aquesta decisió. ( n'hi ha més)
Aquest matí al costat de molts mestres he sortit al carrer per dir NO a les bases de la LEC.
Ja fa dies que se'n parla de la vaga i tothom ha pogut dir la seva, però no totes les opinions són respectables, ja que aquelles que actuen en contra dels drets de les persones no haurien de ser escoltades. Em refereixo a les opinions com " els mestres no podeu fer vaga, què en fem dels nens?" o " fent vaga han donat un exemple negatiu als infants, així eduquen?". Naturalment, els mestres com a treballadors i treballadores que som tenim dret a la vaga i l'exemple que donem als infants és que lluitem per allò que creiem i que vivim en una societat on tenim la sort que ens podem manifestar si no estem d'acord en una llei, proposta de llei o base de llei.
També haig de replicar a tots aquells que pensen que els mestres tenen molts privilegis i no els volen perdre. Si els privilegis passen pels mesos de vacances és tant absurd que ni ho comento, però si passen per altres com sou o baixes maternals entre altres, el que s'ha de fer és no queixar-se si no intentar que tot treballador pugui arribar a tenir-ho.
A part de tot això, cal dir que he fet vaga per diferents raons, la primera i la més important per mi és que en les bases no es parla del 0/3 com a etapa educativa, de fet gairebé no en fa referència. Però també hi ha més raons, la primera i és la que més se n'ha parlat, és la privatització de l'escola pública. D'això els que treballem a la primera etapa d'educació infantil en tenim experiència ja que hi ha molts ajuntaments que donen la gestió de les escoles bressols a empreses privades. Si les agafem com exemple us puc assegurar que les treballadores no estan ben pagades, fan més hores que un rellotge i a més a més atenen com poden a molts més nens del que les ràtios accepten. Naturalment això fa que les mestres se'n vagin, per tant hi hagi moviment de personal i això fa que la qualitat baixi. Si això arriba a l'escola de primària estem ben fotuts.
També hi ha el fet que hi haurà recompensa econòmica per aquells que tinguin menys fracàs escolar a la seva aula, però això per aquella persona que tingui dos dits de front és inconcebible. Aquelles persones que treballin amb sectors amb més risc social mai podran arribar a tenir compensació econòmica si no és que regalenals aprovats. Realment és això el que volem? No.
Crec sincerament que és necessària una nova llei d'educació, de fet tothom hi està d'acord. Però aquesta llei passaria per més recursos humans que ajudin a fer front a les diferències que hi ha a les aules, passa per donar recursos als centres i passa per donar suport a la gran feina que molts mestres estem fent.
Però també penso que aquesta llei té alguna cosa positiva, i crec que molta gent que ha anat avui a la vaga no estaria d'acord amb mi, però sí que s'ha de donar més autonomia a les direccions. És cert que hi ha mestres que estan de mestres i no valen com a mestres i són les bones direccions que han de decidir-ho. També crec que cada centre ha de tenir el seu programa ja que tots els equips docents són diferents. Amb aquest punt penso amb el nostre equip, que encara que fem coses iguals que les altres escoles bressols municipals del municipi, nosaltres com equip en fem de diferents ( em refereixo a projectes o a organització del centre).
Però el més important és que si he sortit al carrer és perquè vull una educació pública de qualitat, una educació per tothom, una bona valoració del que treballem amb ganes i a gust, i dels que lluitem per millorar dia a dia el futur de la nostra societat.
El 22 de maig tots els ciutadans estem cridats a les urnes, uns només per l'ajuntament i d'altres per les Generalitats, és el cas del País valencià i de les Illes Balears. En el meu cas com que sóc del petit país anomenat Catalunya i més concretament de Barcelona estic només cridada anar a votar per l'ajuntament de la ciutat.
La mononucleosi és una malaltia que es caracteritza per mal de coll, febre i fatiga.
Ahir, a la tarda, tenia previst quedar-me a casa tranquil·la, per organitzar-me les coses de la feina, per anar dormir d'hora i agafar forces pel dia d'avui. Però aquesta idea, va canviar ràpidament per una altra. L'Elena em va enviar un sms per anar el cinema, i és clar no podia dir pas que no!!! ( n'hi ha més)
Avui és l'últim dia, després de dues setmanes de vacances!! He aprofitat per poder fer tot allò que durant el dia a dia de l'any no tinc temps per fer...
Cap a finals de Juny, quan ja no plovia i semblava que l'estiu volia arribar, amb la colla vam fer els camins de ronda que uneixen Port de la Selva i Llançà. ( n'hi ha més)
Són les 20:35 del vespre i amb uns quants de la colla ens decidim entrar al cinema a veure la última pel·licula de la factoria de Walt Disney, Wall-e.
El 18 de Juliol vaig poder anar a la festa major de Llavaneres per assistir en un concert dels Pets. Pot ser feia 2 anys que no anava a cap concerts d'ells, i m'alegra dir-ho, però no han canviat gens.
Després de tot un curs, avui començo vacances!!!!! I estic molt contenta de com ha anat tot plegat. La veritat és que vaig començar al Setembre plena de pors de com portar o enfrontar-me a una classe de Lactants, però un cop passat tot penso que tota mestra d'Educació Infantil hi hauria de passar. ( n'hi ha més)
Realment fa molts mesos que no tinc temps suficient per poder escriure en el bloc. Hi hagut molts canvis a la meva vida, alguns que han estat molt positius i altres no tant, però que s'havien de fer. La veritat és que espero i desitjo que a partir d'ara pugui tenir més temps per pensar i escriure en el bloc.
Aquest matí al costat de molts mestres he sortit al carrer per dir NO a les bases de la LEC.
