POST AMB VOLUNTAT DE CADUCAR

La
meua voluntat és que aquest post estiga caducat en breu. Que el contingut quede
desfasat i sense sentit d’ací a poc de temps.

 

Us
conte:

         Fa uns anys un home va abusar de la
seua posició de cap de la brigada municipal de Carcaixent, digam Enrique, per
acosar sexualment una treballadora: li va fer tocaments i es va masturbar en la
seua presència mentre la insultava.

         Tot açò que us pot semblar una
exageració és una animalada, però certa. La víctima, digam-li Merxe, ho va denunciar,
i un temps després una jutgessa ho va sentenciar: tot era cert, tot eren fets
demostrats però (sempre  fa la impressió
que hi ha un però maleït, eh?) primer: en el moment de cometre el delicte no
era delicte. Això ho enteneu? Amenaçar una persona abusant de la  possició de poder a l’empresa no era delicte.
I l’altre fet, l’agressió sexual que us he contat, doncs, ha prescrit. El
tiempo pasa que dia Silvio Rodriguez i la decissió judicial ha arribat tard.

         La ignorància dels nostres polítics,
els de Carcaixent vull dir, els de la dreta concretament. Els ha fet dir una
animalada més grossa que la que us acabe de contar. El regidor de personal de
l’Ajuntament de Carcaixent, el responsable si l’alcaldessa de Carcaixent no es
fera personalment responsable de TOT, mantenint un estricte control de TOT, ha
dit que “celebra l’absolució d’Enrique i que sempre han confiant en la seua
inocència”. Però home de déu, que l’han absolt però han considerat els fets
provats. Que l’home ha abusat, ha acosat, s’ha comportat com un degenerat…
però tot ha quedat en res judicialment. No és inocent, encara que estiga
absolt. Dificil d’entendre per a aquest polític.

         Bé, ací va un prec: m’agradaria que
l’alcaldessa de Carcaixent sancionara disciplinàriament l’Enrique. Que el relevara
de les seues responsabilitats com a cap d’equip i… jo que se! Que fera alguna
cosa. No confie en ella. Què us he de dir, deixarà passar el temps, voldrà que
la gent oblide. Que Merxe, cansada, no denúncie el regidor per la barbaritat
que ha dit… i que el poble continue vesquent-la com una persona entranyable
que no té culpa de res. Estratègia que no li va gens malament, he de
reconeixer.

         Doncs això, que m’agradaria que aquest
post i la seua part final caducara per què l’alcaldessa en lloc de callar,
actuara.

4 pensaments a “POST AMB VOLUNTAT DE CADUCAR

  1. Ho has descrit molt bé, aquesta és la llei….de l’embut (qui hi passe queda fotut) I si no era delicte quan varen passar els fets probats, i si ja he prescrit perquè entretant no es va posar en solfa la denúncia o el que fora, bona nit i tapa’t.
    Son les lleis d’aquest país que  no es el nostre ni anem fent. A Velència-regne encare ho teniu mes cru que nosaltres, valencians del nord, ja m’ho conec un poquet.
    Si l’alcaldessa fes un acte de justícia i sancionés al tal Enrique, li cauria el pel.
    Encara molta gent ha d’aprendre que Justícia no es igual a Llei ni Llei igual a Dret.
    I que legitimitat normalment (i per desgràcia) no te res a veure amb legalitat.

  2. Eixe és el lema d’una associació d’homes que lluiten contra la violència masclista. Curiosament la gent no associa, generalment, fets com els declarats provats a eixa sentència amb la violència masclista, quan evidenment l’acusat absolt ací, però condemnat a una altra sentència per assetjament laboral a la mateixa teballadora, actuà així per que pensa que les dones han de plegar-se a la seva santa voluntat.

    I sembla que haver resultat absolt dona completa impunitat, tanmateix haver estat condemnat tampoc té cap conseqüència a nivell municipal.

    Sols queda doncs, trencar eixe silenci i condemnar a l’stracisme a individus com eixe.

    Tant de bó, ho aconseguirem.

  3. Els d’ací el coneixem, i podem asenyalar-lo amb el dit davant els qui no el coneixen. Ja sé que ens arrisquem a rebre denúncies del tipus “pobre home”, i tot això tan fastigós d’alguns aspectes de la “correcció política” (que ja em té més que farta!), però a partir d’ara, veure’l i fer com que no ha passat res, ens fa còmplices.
    Unes altres consideracions més dures tinc per als polítics d’atrezzo que ens des-governen… Però què s’han pensat, tota aquesta colla de polls ressuscitats? Què volen? No són dignes, i pretenen fer-nos creure que els burros volen.
    Clamar contra la indignitat PpePpera al País Valencià és com llavar-li el cap a un burro, però airejar les seues immoralitats, les seues renúncies covards i el seu somriure hipòcrita, és cosa nostra, és la nostra obligació cívica.

  4. Hasta fa poc de temps lo que es la politica me interesaba mes be poc, pero desde que veig que nomes fan que fer lo que volen i d’amunt no paguen pel que fan, soc molt asidua a intentar enterearme del que puc.
    Aço en concret me pareix una poca vergonya.
    Puc antendre que el delicte axa prescit ( cosa que no deuria de pasar ), pero no puc antendre com l’alcaldessa de aquest poble, no fa res contra “Enrique”, com aixi li as ficat. No vuic ni parlar molt, ja que podria dir paraules que no m’agraden jens, pero espere que almenys la vida li done un bon escarment a aquesta persona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*