El poble, senzill, obrer, justet de calés, es podria dir que sempre hi ha viscut una mica amb la soga al coll. Problema de molts. Ingeni de tots per anar evitant que la soga es tensi. Si un ha nascut en aquest estrat social ja quasi ni en parla de què hem anat vivint amb la soga al coll.
Ara, i aquí anava, aquests dies és un espectacle veure com alguns dels més poderosos d'aquí i d'allà posen cara d'anar amb la soga al coll i una mica apretada.
Sí. Perquè jo com un ciutadà de Catalunya m'hauria agradat (vull dir que hauria trobat correcte) que referint-se als lamentables fets de la setmana passada hagués dit: Aquest Govern va creure necessari aquell desallotjament i axí ho va ordenar, amb les conseqüències que se'n podien derivar. I per tant la Policia (Els Mossos d'Esquadra) van fer allò que se'ls va manar, que és com ha de ser en accions d'aquests tipus" I per això tenen el meu suport personal, el del meu govern i penso que el de tot el partit.
Aquestes darreres setmanes han mort, més que mai, molts amics i coneguts de tota la vida del poble. Fills del poble o qui havien vingut de jovenets. Ho comentàvem i pensàvem en casualitats perquè altre motiu no hi pot haver. Gent no excessivament vella, almenys considerant la xifra actual de probabilitat de vida.l De gent sempre en mor, unes èpoques més, d'altres menys. Però elc omentari va sorgir perquè molts dels difunts d'aquests dies eren amics o coneguts.
Ahir l'estrenàvem em penso. Equinocci de primavera. Potser és l'estació més esperada pel seu clima, per les flors, per la saba nova i perquè potser sí que la sang altera en un sentit d'anhel i fortalesa.
Avui amb dos néts i els seus pares hem anat a Montserrat. Els nens amb una mica de bosc ja disfruten i corrent i perseguint-se ja no els cal res més. A l'altura del Monestir feia força fresca i una humitat que molestava. Què hi podem fer? Vull dir que hem tingut un dia de començament de primavera, tal com és.
La nena, com que no vo viu a Catalunya, quan pot venir uns dies amb la seva mare a veure si l'avi fa bondat malda per anar a Montserrat i la hi portem amb molt de gust.
Així és que avui he passat de notícicies, diaris, política, crisi, estafes, dimissions i després de fer les visites de consuetud ,m'he dedicat a olorar el romaní que té ara mateix una florida impressionant a les costes montserratines de la cara nord.
A la gent del Països Catalans l'olor del romaní ens reconforta i si som lluy de la llar ens la far revenir en el cor i en l'ànsia. Si senyors .M'he passat matí olorant la forta i peculiar olor de la flor de romaní prop dels penyassegats montserratins.
M'he assegut al terra un moment i reflexionant sobre coses boniques he recordat les primeres paraules d'una poesia d'un poeta que, de tant poc conegut no li recordo ni el nom. Recordo el títol de la poesia perquè precisament va d'això:
SI TINGUÉS LA PRIMAVERA.
És un poema força llarg i, ja ho he dit, només recordo la primera cuarteta que transcric per si algún amable, romàntic i sensible lector o lectora entra en aquest modest bloc i li ve de gust llegir-lo;
Si tingués la primavera jo la daria al teu cos. Primavera i primavera farien el sol de maig, les garlandes de la Pasqua i l'olor del romaní.
Ai recony, ara resulta que Joan Saura, comunista de principi i universitat,home d' aquestes esquerres que defensen les legítimes llibertats de la lliure expressió i manifestació i que després de donar alguna volta per algun minipartit va i s'apunta a ICV, el partit mes esquerrà de l'arc parlamentari i també resulta que en coalició formen un tripartit que governa i al senyor Saura li donen la Conselleria d'Interior. Quin compromís! Senyor Saura,vostè no recorda quan blasmava en èpoques passades actuacions policials com les que van protagonitzar les seus Mossos d'Esquadra a la matinada d'ahir.
Es veu que en aquest país la Policia es lleva d'hora. No vull dir que van d'hora per a vigilar, que això ho fan dia i nit. Sinó per a portar a terme accions concretes. No m'he fixat a quin cos pertanyien però a dos quarts de sis d'aquesta matinada (Ho he sentit i vist a la TV) han desallotjat a garrotada seca uns estudiants que estaven feia dies tancats a la Universitat per a protestar, potser pel pla Bolonya? No ho sé segur.
A l'alba...a l'alba. D'un temps que recordo bé, aquests mots tenien bonica melodia. Era l'època que venien aquí al poble per les grans festes aquestes orquestres de l'Empordà amb aquell estil i qualitat incomparables. Ara vénen menys. A l'alba. Ara és l'alba, que no trigarà gaire a donar pas al púrpura solei, que quan treu el nas té color de taronja. Tot va canviant. Tot és mutable. Així ho diuen. Jo tinc el defecte de trobar sempre les coses molt iguals.
Demano disculpes per insistir, avui també, en el tema econòmic, amb aquest tarannà així una mica popular i a nivell ras que és de la manera que a mi em correspon de fer.ho. I en demano disculpes perquè ahir vaig prometre no insisi¡tir en el tema per si a algú se li fa carregós. Però no he volgut deixar passar la dada sense comentar.la malgrat que suposo que la premsa se n'ocuparà.
Aquest matí, d'hora d'hora, estava acabant un post titulat UNA MULTINACIONAL i poc abans del final m'he recordat que havia de prendre'm una pastilleta. He fet el què m'ha semblat que s'havia de fer. He anat al requadret que posa Desar esborranys, he clicat i patapam, tot a fer punyetes. Un cabreig... Ho he deixat córrer i he pensat que almenys avui no tornria a obrir l'ordinador.Sovint deso esborranys per a recuperar-los després i continuar. És un autèntic cabreig.
Com sap tothom el BBVA es la segona entitat bancària d'Espanya i està entre les primeres d'Europa. Es la resultant de la fusió en els anys de diverses entitats. Les principals, també ho sap tothom, Banc de Biscaia, Banc de Bilbao i Argentària que era l'antic Banc Exterior de Espanya. Ara és el BBVA i té la consideració d'actuar de forma prudent. Almenys amb relativa prudència. I arreu del món.
La gent del PP ja ho tenen això. No hi poden fer més. Quan els veus (en el meu cas per TV) en algún Parlament posem pel cas, que es van situant, o pregunten o responen en plena sessió un hom diria que pertanyen a una casta superior. Que semblen més amos que els altres amos. No vull molestar ningú amb això que he dit i per altra banda no estem a l'Índia. Però sí que ahir o abans d'ahir deuria ser en el Parlament del què ara en diuen la Comunitat Valenciana que el senyor Camps des del seu lloc (no des de l'estrada) va contestar un no (NO!!!), enèrgic a més no poder.
Amb tota seguretat no es podria afirmar que arreu del món es vinculi el Barça amb Catalunya. Però poc se'n falta. Nosaltres ho tenim molt clar. El Barça és Catalunya. Hi ha alguna altra coseta, però mireu també tenim el PP al Parlament. És com un gra que molesta però no massa. En política més.
Quina victòria del Barça ahir a la nit! Em peso que ja s'ha classificat per a quarts de final (o vuitents?) de la Lliga de Campions .Em sembla.
No tinc més que una ínfima informació del poble sufí. Vostès si? Ve a ser com una mena d'escissió de l'Islam sense deixar de ser islamistas. Vindria a ser com els protestants respecte dels catòlics o a la inversa. Com totes les civiltzacions antigues la seva cultura conté moltíssims proverbis o pensaments plens de saviesa. De saviesa sufí. Ara en tinc un a les mans.
Si aquests incoherents del PP finalment recolzen la investidura dels socialistes al País Basc, serà qüestió d'anar observant en què més els recolzen. Perquè es donarà el cas que governarà un partit amb l'aquiescència del seu adversari natural a tota la resta de l'Estat i en el govern d'aques mateix estat. Això comporta, es digui el que es digui, un major fraccionamentd e la societat vasca, més si tenim en compte que a 100.000 ciutadans sel's van inhabilitar els partits on anaven destinades les seves paperetes. Què es pensen? Que hauran elimininat amb el nomenament del lehendakari Patxi al sector anticonstitucionalista i sobiranista d'Heuskalerria? Home!
Ja fa unes quantes hores que havia escrit un post sobre l'atac perpetrat contra soldats a pocs kilòmetres de Belfast. Al clickar per penjar-lo ha desaparegut i no l'he volgut repetir de tan emprenyat que estava.
