Fill de Martorell, com jo mateix. Es llicencià en Dret i de molt jove anar a viure a Barcelona, on encara l'hi trobarem treballant en el camp de les Lletres als seus 80 anys. Josep Carol té la passió per la paraula. Aquest és el títol (La Pasión por la Palabra) que porta un llibre-miscelània en homenatge a l'escriptor, coordinat, amb molta cura per cert, per Andreu Gonzàlez i Ivan Sànchez, dos joves que a la nostra vila fan molta feina en el terreny de la cultura i la lteratura.
Jo sempre parlo "més o menys". Així que deu fer dos mesos més o menys que aquesta màquina servava un silenci absolut, sense que ara entrem massa en els motius. Ha sigut com un petit vaixell que, obligadament, hem hagut d'ancorar en un d'aquests petits molls que es troben, modestos i mig abandonats, al costat d'una petit aplatja en les costes rocoses de tants països d'aquest món que, aviu per avui, és l'únic que coneixem.
No ha estat aquesta darrera nit, no. L'anterior .La del dissabte al diumege. Jo a primera hora del matí del dissabte ja vaig escriure un post avinsant-vos, però igual que ha passat alguna altra vegada no vaig aconseguir penjar-lo. Pretenia explicar, per a que s'ho vulgui creure, que amb quart creixent, al començar, quan encara l'astre de la nit no es veu gens, les òlibes aquella nitno fan el seu xiulet aflautat i si sentiu remor d'ales no són els rats penats que cerquen insectes. És el corb!
Aquesta Vila dels nostres amors, cruïlla de camins i ponts a desdir, ho arreglem així. Ja ho veieu, tenim el programa general editat amb molta cura per l'Ilm. Ajuntamente i diu Fira de Primavera, del 23 al 27 d'Abri. És a dir, concatenem la festa de Sant Jordi amb la Fira de Primavera. I és que són inseparables. La Fira la cel·lebrem el darrer diumenge d'abril des de fa molts segles i,es clar, es toquen. I encara al darrera el dia 1er. de maig. Que no donem l'abast vaja. És un programa tan complert que no és pas possible abastar-lo tot, ni la meitat.
No podia pas ser! Així aprofitaré per explicar que aquesta llarga absència de 10 dies no és pas culpa meva. Almenys n'he escrit quatre d'apunts però aquesta maquineta que tinc davant em fa força males passades. És probablement la meva inèpcia que no aconsegueix de penjar els posts que he escrit. Al final m'he enfadat tant que ho havia deixat córrer en lloc de cercar un tècnic que li trobi la punta.
El en post anterior vaig començar aquesta història. Com que no la vaig acabar havia de guardar-la com esborrany però la vaig penjar per error. Ja em disculparan els amics que tenen la paciència de passar de tant en tant per aquest bloc que té la pretensió de moure'sentre l'inverossímil i el verossímil.
El cert és que deltren de les 10,43 hi baixava cada dia,indefecttiblement,un home vell i senzill, vestit de negre i encara que els seus moviments eren força hàbils s'ajudava d'un bastó. I l'home seguia en baixar del tren el mateix camí que feia jo paral·lel al riu. Ell cent metres davant o al revés. En arribar a la vella fàbrica jo m'enfilava fins al poble per un graonat que et porta al barri perfèric aquell que dèiem que està format per uns blocs de viviendes tan altes que semblen colls de girafa.
Ell, en canvi, quan era a la fàbrica vella travesava el riu petit per una palanqueta i tenia el Cementiri Municipal a dos minuts.
M'ha vingut al cap l'home del tren de les 10,43. Cada dia a l'estació del Tren Gran del meu poble arribava de la part d'Amunt el tren de les 10,43, puntualment. Poca gent en aquella hora. Hi baixaven sis o set persones. D'això fa més de vint anys. En aquella època em recuperava d'una malaltia i el metge m'havia recomenat repòs però que cada dia havia de caminar sense pressa una hora llarga. Aquesta és una recomenació que sempre fan tots els metges. Donat que a mi els trens m'agraden molt sortia de casa i, amb'estació del Tren Gran a tocar, a les10,43 en punt el veia arribar i observava l'intercanvi de passatgers. Uns baixaven i d'altres pujaves. Poca gent. Després agafava el camí del riu i feia la volta al poble seguint aquest camí que et porta a la perifèria on hi ha uns blocs tan altíssims que semblen colls de girafa.
En aquests tres dies que no he tret el cap per ací quantes coses han ocorregut! No sé pas si sóc jo que vaig perdent el ritme, però els esdeveniments es mul tipliquen en qualitat i quantitat. Haig de fer un esment especial al terratrèmol d'Itàlia que és potser és el que més ens ha frepat per aquests rodals. A 80 quilòmetres de Roma i un balanç ,en aquest moment,de 180 morts iencara amb una quantitat considerable de desapareguts. Faig constar la meva tristesa. I aquesta desgràcia natural en una setmana que els medis de comunicació de tota mena no donen l'abast en la informació d'esdeveniments internacionals de gran importància pel futur, jo diria del Planeta.
L'home de llauna és un personatge d'una pel·licula americana del 1939 basada en una història anterior escrita per a infants. És un comte en el qual un lleò covard, un espantaocells i un home de llauna volen ajudar sincerament, de bona fe, una noia que un tornado l'ha traslladat a la ciutat de'Oz. El nom del film és "El Mag d'Oz".
Va dir: Ahora voy a desenpolvar el euskera. Ja et fot! On el tenia l'euskera? Guardat en un bagul? Perquè desenpolvar deu voler dir treure-li la pols, oi? Mireu, ara no us en podré donar el nom però segur que la majoria de vosaltres ja sabreu de qui es tracta. Una post-reunió PSE-PP per arranjar el govern del País Basc. Gent conversant i en un pla lateral apareixen tres o quatre senyores (Guapes, elles. Del PP, vaig dir jo. No falla) I a l'enfocar amb més detall una d'elles ens diuen que serà designada Presidenta del Parlament Basc, a canvi de recolzar i permetre la investidura de Patxi López (PSE) com a lehendakari, a més d'altres cosetes. I va ser llavors quan va dir als seus amics això de que ara desenpolvaria l'euskera. Primer l'haurà de buscar, naturalment!
No vols gastar-les. Te les guardes per no esdevenir un home sense res. Tinc la sensació que la paraulaés el darrer actiu. Aquesta era la meva sensació diumenge i ahir. Encara avui com una mena de cortina d'un dolor inconcret que m'afecta fins el punt de restar despullat de tot. Només queden les paraules.
Una bona amiga, sinó d'aquelles de tota la vida, almenys sí de mitja vida, la Teresa, em reexpedeix un correu electrònic que li han enviat en el qual s'hi explica una fàula a l'estil del clàssic Esop o del poeta Iriarte, a més de tants altres, i que com totes les faules pretén, amb una història breu, valorar la bondat de determinades acciones o actituts i la maldat de les contràrires o de la passivitat. Llegim-ho que és curt.
Ja veieu si va ser fàcil deixar la Policia i els seus superiors amb un pam de nas, que vol dir super-sorpresos. Tota la maquinària policial enfocada de cara Rambles-Ciutat Vella i a aquests estudiants no se'ls ocorreix res més que fer mitja-volta i marxar de cara a Sants amb un llibre a la mà i sense que hi fessin presència aquests grups violents anti-sistema, que existeixen, però que ahi rno hi eren.
Que el país espera que dimarts en la sessió del Parlament de Catalunya s'aclareixin una mica. Per exemple: D'on procedeix i on es treballa el cautxú (o matèria prima equivalent) per a fabricar això que algunes vegades fan servir per a treballar les Policies en general i la nostra en particular?
Si; no ho dic per a dir-ho, només .Un ciutadà que està pensant com s'ho farà per a passar el cap de setmana d'una forma opípara i té la pega aquest vespre de passejar-se per allà la Rambla, i és una persona desinformada (perquè no té l'obligació de conèixer totes les realitats d'aquest país que és el seu) podria donar-se el fet que en un tres i no res sentís quatre crits i una dotzena de xiscles i sentís també a les cuixes, les seves, unes fiblades que em sap greu no poder descriure. Almenys aquest ciutadà té dret a saber el culpable del seu dolor físic que és, no ho dubteu, el fabricant del pal, també dit porra, en el sentit gramatical més honest de la paraula.
Ja ben aviat es va anar veient que això del tripartit vindria a ser una olla de grills i un cau de contradiccions.Especialment si es presentaven, com era d'esperar, paperetes de cert calat i trascendència. No en teníen prou aquests dies amb el tema de la financiació que els nostres Mossos d'Esquadra queden ben descansats amb un grup d'estudiants que feia uns dies s'havien recluït a la Universitat en protesta i desacord amb una cosa que es diu el Pla Bolonya que afecta en alguns aspectes negatius als estudiants però no afecta a la Poli.
Els comandaments dels Mossos d'Esquadra (o què sé jo qui) dóna ordre de desallotjament dels estudiants i armen un desaguisat d'una violència extrema tal, que semblaria que els estudiants disposessin d'alguna arma o estri d'atac a més del martell que veiem il·luminat. Que jo sàpiga dins els locals universitaris no van cometre maleses. O sinó que ho digui el Conseller d'Universitats.
Tot plegat ha endegat una olla de grills que cada vegada bull més, perquè ni tots els membres del Govern estan d'acord amb Montilla quan aquest sí que diu clarament que fa costat al senyor Saura. Jo no sé pas quina mena de memòria històrica deu tenir aquest senyor procedent deldissolt PSUC.
Veurem què diu en la presentació de l'informe dels fets, però vegeu què va dir ahir textualment el senyor Nadal fent de portaveu del Govern: Els membres del govern estaran sempre amb el seu president.....Ara, hem vist (filmacions)algunes coses que no ens han agradat gens. I els alt comandaments dels Mossos d'Esquadra? Sostenen tots el mateix criteri?.
I la cosa continua.Avui ja hi ha tres tancades més. Surten els drets de la resta d'estudiants. Surt una mena de por en la gent gran, de quan el color blau marí era de color gris. Un país que no assoleix la mútua confiança entre el poble i la seva policia.
Malament. Esperem sentir al Conseller d'Interior i les decissions del Govern.
