Gràcies per la fe de vida. Tots els passats són imperfectes. Les teves extremitats són vives i el teu cor batega sota les troanes – no coneixia la paraula – i això sovint és un acte heroic, com desenrotllar ferides i albirar ports que vam imaginar segurs i després no tenien ni un trist norai. M’ha agradat la teva fe de vida, tot i que l’he vista quasi un any més tard que tu la llancessis a la mar, estimat nàufrag. Desitjo que sigui plenament vigent. Si t’abelleix fes-m’ho saber.