S'ha mort el senyor Heribert Barrera als 94 anys d'edat, primer president que fou del Parlament de Catalunya després de la dictadura franquista. El meu més sincer condol a tota la seva família i un emotiu record per tot el que va fer per el país. Era amic personal del meu pare, el senyor Frederic Vinyals, artista pintor i company seu de militància , el qual ara mateix amb 98 anys és ja incapaç d'assabentar-se`n i de doldre's per la seva desaparició.
Sempre recordaré una nit, cap a finals dels seixanta, pujant rambles amunt, després d'un sopar amb els de la Penya Joan Santamaria, on el meu pare anava xerrant amb l'Heribert Barrera i en Josep Frigola de la situació política del país, d'Òmnium Cultural i d'altres aspectes de la catalanitat. Per a mi, un nano de dotze anys, aquella conversa tenia el sabor espès i prohibit de la clandestinitat.
Descansi en pau, doncs, senyor Barrera i fins sempre. I és una llàstima que no hagi pogut veure encara el nostre país independent.
Escric molt de tant en tant al meu bloc. I ara feia ben bé més de sis mesos que no hi deixava res escrit. Però no vull deixar l'oportunitat de deixar el meu gra de sorra a la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu. i amb el risc encara de que aquest bloc esdevingui puntualment un obituari, més que res per les notes que hi escric i amb motiu de què ho faig.
Me n'assebento de la mort de Josep-Vicent Marquès amb tristor i pensant que se'ns en ha anat un altre personatge necessari, molt necessari. Diuen que els heterodoxos, la gent crítica, els qui gosen posar les coses del revés i analitzar-les, la història els acaba oblidant. La història oficial, és clar. La personal, la de molta gent, sovint la de tot un país -o rerepaís, segons com es miri- els té sempre presents d'una manera o altra. Si Joan Fuster ho va ser per a molta gent, valencians i no, en una altra línia, Marquès també ho ha estat.
VilaWeb TV us n'ofereix tres vídeos · La manifestació d'Amposta rellança el moviment de protesta a les Terres de l'Ebre
Una gran gernació va omplir ahir els carrers d'Amposta per repudiar el transvasament (vegeu-ne aquest vídeo resum). Segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre
hi van prendre part més de 30.000 manifestants (segons la policia, n'hi
havia 8.000). A l'acabament de la marxa l'escriptor i blocaire de
MésVilaWeb Emigdi Subirats va llegir el manifest,
en què va acusar els polítics del govern català de 'botiflers' i va
demanar la dimissió del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.
L'acte fou més multitudinari que
no pas el del 28 d'octubre del 2000, concorregut per 18.000
manifestants que clamaven contra el Pla Hidrològic
del PP. Aquesta vegada els manifestants ocupaven més espai als carrers
d'Amposta que no el que van ocupar en aquella ocasió. Molts dels
manifestants havien vingut del País Valencià i de Barcelona, i també de
l’Aragó. Acabada la manifestació, el portaveu de la Plataforma, Manolo
Tomás, va dir a VilaWeb que el govern no podia desoir 'la veu de la
gent', i que a partir d'ara canviarien moltes coses. Tomás també va
demanar la solidaritat de la gent de la resta del territori, i va dir
que portarien la lluita a les comarques del territori. 'Tornarem a
tenir tota la societat civil catalana amb nosaltres', va assegurar
Tomás.
Entre els participants hi havia representants d'un centenar i mig d'entitats adherides, entre les quals Federació de Veïns de Barcelona, i força polítics, com els regidors del PSC d'Amposta que van expressar a VilaWeb dures crítiques
contra el seu partit, representants també d'ICV encapçalats per Jaume
Forcadell, i representants d'Esquerra com Marta Cid, Uriel Bertran i
Jaume Renyer. Entre els manifestants també hi havia militants coneguts
de CiU. Entre els arribats d'altres indrets destacava la Plataforma
Metropolitana Contra els Transvasaments (PMCT), Xúquer Viu i Unió de Pagesos.
Reaccions polítiques
El cap de l'oposició i president de CiU, Artur Mas, es va
solidaritzar amb els manifestants, contra 'l'engany' del tripartit.
'Entenc la reacció, perquè la gent de l'Ebre s'ha sentit traïda i
enganyada', va dir Mas, encara que la seva formació dóna suport al
transvasament.
El govern no desisteix de fer el transvasament
Malgrat les pluges, el govern manté al sistema Ter-Llobregat el
nivell d'excepcionalitat 2 per sequera. La pujada d'aigua dels pantans
feia sortir automàticament d'aquest nivell d'excepcionalitat, però
l'executiu es va reunir d'urgència dijous a la tarda per modificar (pdf) el decret (pdf) i mantenir les restriccions.
Panisello va dir
a VilaWeb que l'objectiu del govern no era pas d'acabar la sequera,
sinó de fer les obres del transvasament de l'Ebre. El portaveu de
Xúquer Viu, Paco Sanz, també va comentar: 'El transvasament no ha
servit sinó per donar ales als qui també defensen el transvasament de
l'Ebre a València i a Múrcia, i el del Xúquer al Baix Segura. La
posició del PP, que era morta, ara ha revifat. Costen d'entendre, les
raons del govern català.'
Les Terres de l'Ebre mostren al carrer el rebuig al transvasament amb una multitudinària manifestació a Amposta
Els organitzadors parlen de 30.000 persones
i la policia ho rebaixa a 8.000 · El manifestants ocupen més espai que
en la gran manifestació del 2000 · Manolo Tomás diu que el govern no
pot desoir 'la veu de la gent'
Prop de 30.000 persones s'han manifestat a Amposta contra el transvasament de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona (PDE i Twitter) segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
La policia ha rebaixat la xifra a 8.000. La marxa l'han encapçalat un
grup de dones de l'Ebre amb pancartes que deien: 'Terres de l’ebre, la
Catalunya enganyada', i 'Lo riu és vida, no al transvasament'. Entre
els participants la Federació de Veïns de Barcelona
i nombrosos polítics, entre els quals els regidors del PSC d'Amposta,
polítics locals de diferents partits, amb una presència destacada d'ICV
i representants d'Esquerra com Marta Cid, Uriel Bertran i Jaume Renyer.
Hi ha participat també gent vinguda de Barcelona i el País Valencià,
així com d'Aragó. Al final de la marxa, que ha tingut un ambient familiar i festiu, l'escriptor i blocaire de MésVilaWeb Emigdi Subirats
ha llegit el manifest, on ha acusat els polítics del govern català de
'botiflers'. El president de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo
Tomás, ha dit a VilaWeb que el govern no podia desoir 'la veu de la
gent', i que a partir d'ara canviarien moltes coses. 'Si no s'atura la
canonada, la lluita continuarà', ha advertit Tomás.
La marxa ha estat més multitudinària que del 28 d'octubre del 2000, quan prop de 18.000 persones es van manifestar contra el Pla Hidrològic del PP. Els manifestants han ocupat més espai als carrers d'Amposta del que van ocupar en aquella ocasió.
Entre les organitzacions que hi han participat hi havia la Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments (PMCT) i Xúquer Viu, Unió de Pagesos, els representants dels quals han vingut amb tractors.
Reaccions polítiques
El cap de l'oposició i president de CiU, Artur Mas, s'ha
solidaritzat amb els participants a l'oposició davant 'l'engany' del
tripartit. 'Entenc la reacció', ha dit, 'perquè la gent de l'Ebre s'ha
sentit traïcionada i enganyada', ha dit Mas, tot i que la seva formació
política dóna suport al transvasament.
El govern no desisteix de fer el transvasament
Malgrat les últimes pluges, el govern manté al sistema
Ter-Llobregat el nivell d'excepcionalitat 2 per sequera. L'augment de
les reserves feia sortir automàticament d'aquesta excepcionalitat, però
l'executiu es va reunir d'urgència dijous a la tarda per modificar (pdf) el decret (pdf) i mantenir les restriccions.
Panisello va dir
a VilaWeb que l'objectiu del govern no és pas d'acabar la sequera, sinó
de fer les obres del transvasament de l'Ebre. El portaveu de Xúquer
Viu, Paco Sanz, també explica: 'El transvasament no ha servit sinó per
donar ales als qui també defensen el transvasament de l'Ebre a València
i a Múrcia, i el del Xúquer al Baix Segura. La posició del PP, que era
morta, ara ha revifat. Costen d'entendre, les raons del govern català.'
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Afortunadament tenim una tradició de sàtira política que semblava ja oblidada. Des de "El Be Negre" i "Amb potes rosses", exemples digníssims i enyorats. I ara arriba "El web Negre", per reprendre'n la tradició. A continuació en copio uns Goigs que em semblen curiosos i en la nostrada línia satírica que esmentava. Que us agradin!!
Aquest espai meu dels Blocs ja comença a assemblar-se massa a un obituari. Hi escric poc i massa sovint és per doldre'm o per reflectir la pena, el condol o, senzillament, la mançança, d'un personatge públic, més o menys clau a la passada vida política d'aquest país.
Mentre segueix viu el record emocionat de Gregorio López Raimundo, traspassat aquest cap de setmana, llegeixo en algun bloc que encara se celebra -a les Espanyes i amb força- la mort del dictador. Mentre lamentàvem la mort del company Gregorio, la bèstia negra, feixista i assassí de Blas Piñar encara participava a mítings i celebracions en record i homenatge del dictador. Quin fàstic!! Quina vergonya!!
Un estiu ben estrany, aquest. No ha fet tanta calor com es preveia, Hi ha hagut morts importants, la del Xiri, la de Bergman, la d'Antonioni, etc...; Els trens han funcionat tan malament com sempre, l'aeroport ple a vessar, amb retards i incidències diverses (sense anar més lluny, la sentada a la pista d'ahir); les cues a les autopistes que paguem religiosament (i que sembla que s'hagi d'enfonsar el món una vegada que es decideix obrir els peatges...)...
S'ha mort el senyor Heribert Barrera als 94 anys d'edat, primer president que fou del Parlament de Catalunya després de la dictadura franquista. El meu més sincer condol a tota la seva família i un emotiu record per tot el que va fer per el país. Era amic personal del meu pare, el senyor Frederic Vinyals, artista pintor i company seu de militància , el qual ara mateix amb 98 anys és ja incapaç d'assabentar-se`n i de doldre's per la seva desaparició.
Afortunadament tenim una tradició de sàtira política que semblava ja oblidada. Des de "El Be Negre" i "Amb potes rosses", exemples digníssims i enyorats.
Aquest espai meu dels Blocs ja comença a assemblar-se massa a un obituari. Hi escric poc i massa sovint és per doldre'm o per reflectir la pena, el condol o, senzillament, la mançança, d'un personatge públic, més o menys clau a la passada vida política d'aquest país.
