Bloc Tibidabo

Em crida la terra,
és un desig biològic, físic, tel.lúric
i alhora psíquic: total, en suma.
Com la lluna atreu l’aigua del mar
em sento atret per somriures llunyans,
olors, tactes, flaires….
Una força provinent dels vells fossars
i d’antics murs gastats per pluges i vents
em ferma a aquesta vella terra,
trepitjada i humiliada milers de cops,
a aquesta germana terra, càlida, vaginal…,
d’on brollen tentacles invisbles fets de
diminutes partícules que t’impregnen
i se t’ escolen dins tots els porus…
Sí, em crida la terra,
On reposa la pols dels avis
i reposarà la teva…,
per sempre, pels segles dels segles,
mentre el món sigui món i nosaltres
TERRA.