Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Amb la desaparició de la Model com a centre penitenciari i la devolució dels terrenys a la ciutat caldrà veure que es farà amb aquest espai i si els veïns veuran ateses la major part de les seves reivindicacions o, contràriament, els qui en sortiran beneficiats seran els especuladors i grans inversors, atès el procés de gentrificació que està vivint Barcelona. Uns temors que no són gens infundats si atenem a la localització de l’indret, a tocar de la gran estació ferroviària de Sants i de les instal·lacions firals de la Plaça Espanya. Per això cal més control, selecció i vigilància que mai, tant des de les organitzacions veïnals com des dels mateixos poders públics – i també per part d’ organitzacions polítiques-.
Primer de tot caldria garantir que en els carrers del perímetre immediat no s’hi instal·lin ni hotels ni grans establiments comercials, i que únicament hi hagi habitatges i comerços locals, al mateix temps que no es permeti alçades exagerades en edificis de nova planta. Tot i això no se’ns escapa que en l’entorn immediat es produirà inevitablement una sobrevaloració general dels immobles, la qual únicament es podria impedir amb disposicions legals fixant uns topalls de valoració que, per llei, no s’ haurien de sobrepassar, tot i que això implicaria un llarg debat i un procés legislatiu, no descartable en un futur, tot i que ara per ara sembla bastant difícil poder implantar mesures d’aquesta mena.
Pel que fa als terrenys en si, sembla evident que caldria preservar-ne alguns elements arquitectònics, per exemple la cúpula central del panòptic i l’edifici del carrer Entença, on hi ha l’entrada principal. La cúpula, degudament rehabilitada, seria un espai perfecte per allotjar-hi un hivernacle, i l’edifici d’Entença, on hi ha l’entrada principal i un interessant pati d’entrada, també remodelat, podria servir, per exemple, per fer-hi una residència de gent gran i, d’altra banda, per contenir-hi altres equipaments, com serveis de salut mental de barri i un centre de serveis socials, tots amb les seves entrades independents. A més es podria construir de bell nou en els terrenys un bloc, de relativa alçada i grandària, destinat a habitatges socials, exclusivament per a veïns del barri, tocant a l carrer Nicaràgua, així com una deixalleria, al carrer Provença relativament a prop de Nicaràgua, deixant la resta com a zona enjardinada i arbrada, amb algunes instal·lacions infantils i esportives complementàries; sense oblidar l’erecció d’un “espai de la memòria”, fent especial esment a Salvador Puig Antich, el darrer executat pel franquisme a Barcelona.
Tant de bo sigui així, i entre tots aconseguim una ciutat més habitable i més nostra.
Joaquim Torrent
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Caldria pensar amb la construcció d’aparcaments per als veïns, amb preus que fossin assequibles per als residents. En aquest moment no es disposen de suficientes places a les rodalies.