Bloc Tibidabo

Primer de tot hem de remarcar positivament que molts originaris dela Franja de Ponent s’hagin traslladat al Principat a fer estudis superiors. Ha estat un fet d’una transcendència cabdal i de primer ordre per al desvetllament nacional de la Franja. Cal destacar també, en el mateix sentit, l’important paper que ha jugat en els darrers temps la nova universitat de Lleida en atraure molts franjolins, per raons òbvies de proximitat.

Hem de lamentar, però, i a això no és aliè la consolidació de les fronteres autonòmiques -entesa com a obstacle a la intercomunicació-, la manca de canals de distribució de la producció cultural catalana escrita -llibres- i dels “mass media” escrits –diaris i revistes-, tot i que hi ha algunes meritòries iniciatives editorials a la Franja, que, malauradament, tampoc no troben tot el ressò que caldria al Principat. Afortunadament fins ara els “mass media” audiovisuals -per exemple TV3- han pogut sintonitzar-se força bé a les terres de la Franja, encara que no hi ha una plena seguretat jurídica que se’n garanteixi la recepció., a banda que des de Saragossa es promouen mitjans audiovisuals propis per a tota la comunitat autònoma d’Aragó íntegrament en castellà.

Cal dir que les relacions i intercanvis de tot tipus entre la Franja i el Principat són d’una gran intensitat en tots els ordres, i que encara serien més intenses si no fos per les interferències provinents del poder autonòmic saragossà, des d’on s’observa aquesta realitat amb recel, encara que, tot s’ha de dir, ben sovint tampoc no existeix una consciència de ser en territori de parla catalana per part de visitants, empresaris i entitats del Principat; així, a les sucursals d’entitats bancàries principatines la presència de la nostra llengua és pràcticament inexistent, i també en força actuacions artístiques o folclòriques provinents d’ altres terres de parla catalana s’ opta per negligir l’ ús de la llengua… Una mostra de les relacions esmentades ha estat fins ara el gran ús que ha fet gran part de la població de la Franja de centres sanitaris radicats al Principat, així com també de centres educatius, com per exemple l’ hospital Arnau de Vilanova de Lleida, o l’ institut d’ ensenyament secundari del Pont de Suert, exemples paradigmàtics del que diem. Tot i això la tendència és que a mesura que des del govern aragonès es promoguin nous centres sanitaris i d’ ensenyament públics –molts dels quals fins i tot instal.lats a poblacions no catalanoparlants-, la vinculació amb el Principat sigui cada cop menor, alhora que la frontera es consolida i es fa més impermeable.

No podríem acabar sense esmentar el gran paper jugat a la Franja -especialment en els seus dos extrems- pel turisme provinent de la resta de terres de parla catalana -una altra qüestió seria el retorn de molts antics pobladors de la Franja com a usuaris de segona residència, un cop rehabilitada la casa familiar-, el qual és un turisme amplíssimament majoritari dins el conjunt dels visitants de la Franja i que en gran part, malauradament, ignora la realitat cultural de la zona, amb tot el que això implica de potencial perdut de cara a la rehabilitació de la nostra llengua. De tota manera si es potenciés un turisme sostenible i respectuós culturalment s’ obririen moltes possibilitats.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!