Bloc Tibidabo

Supermercat de la cadena Bonpreu a Barcelona, empleats joves, majoritàriament nascuts aquí, i amb coneixement de català suficient –ja que els ho demana l’ empresa-i escolaritzats aquí; entre ells parlen en castellà, ja que el català només el tenen en el seu imaginari com a llengua escolar. També, no hi ha diferència de competència a l’hora de parlar català entre els d’origen de l’ Estat –la majoria- i els originaris d’ altres indrets –amb trets asiàtics, per exemple- als quals la majoria hispanoparlant absorbeix a l’hora de les converses quotidianes. Si esbrinem veurem que aquests joves són d’origen no català, i això es converteix en una base on es poden agafar els  “mass media”  amb mentalitat aliena,  majoritaris a Catalunya, provocant el manteniment la llengua dels pares i impedint que considerin seva la llengua pròpia del territori, tot fent que simplement sigui per a ells un instrument accessori sense cap valor afectiu.

Evidentment, en un país plenament sobirà i amb una llengua plenament normalitzada, això no passa; a Holanda o a Àustria les segones generacions es fan seves la llengua del país. Per tant, aquí tenim un greu problema de manca d’assimilació, de base demogràfica i perpetuat pel predomini de mass madia aliens, tot plegat alentat i estimulat per un poder polític també aliè. No hi ha més cera que la que crema; per tant, no ens autoenganyem i no continuem ficant més el cap sota l’ala per no voler veure la realitat…

J. Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!