Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

27 de maig de 2016
General
1 comentari

Al voltant de l’ adscripció nacional i l’ etnisme

TEXT PER AL DEBAT (extret de “Les ethnies”, Roland J. L. Breton. Presses universitaires de France, 1983)
“”es produeix [en el món actual] una oposició entre els mininacionalismes contestataris i els macronacionalismes instal.lats; els primers basats en una presa de consciència ètnica i els segons en la tradició d’una cultura estatal sobirana, és per aquest motiu que el terme “etnisme” ha semblat preferible al de “nacionalisme”, més ambigu i desvirtuat. Francés Fontan, fundador del Partit Nacionalista Occità, fou qui primer va fer servir aquest mot a “Ethnisme: vers un nationalisme humaniste”, obra on exposava el conjunt d’una doctrina adreçada a anar més enllà de les limitacions massa economicistes de la ideologia marxista. Guy Héraud, a “Qu’est-ce que l’ethnisme?”, bastia els fonaments d’un “etnisme normatiu” fonamentat en el respecte a la individualitat dels grups i el seu dret a la lliure disposició i el federalisme. A diferència del nacionalisme tradicionalment propi de certs estats no es basaria en l’exaltació, la hipertròfia i les incessants rivalitats, sinó en l’equilibri i respecte de totes les ètnies -enteses aquestes com a pobles-, lluny de tot sentiment supremacista.
Entre els objectius omnipresents de l’ etnisme i també del nacionalisme, figura la revisió de marcs geopolítics existents. Però sobre quins fonaments cal fonamentars aquests eventuals reajustaments? Els nacionalismes d’ estat decimonònics ensopegaren durant força temps amb les justificacions que ells mateixos esgrimien. El debat entre nacionalisme francès i alemany respecte a Alsàcia fou un exemplar diàleg de sords, els uns afirmant que els alsacians, per ser germanòfons, havien de restar units a Alemanya, mentre els altres, al.legant la voluntat expressada pels representants alsacians, mantenien que havien de continuar sent francesos. Sempre restarà l’interrogant de saber com cal determinar a quin conjunt han de ser adscrits qualsevol província o territori, qualsevol ètnia, o qualsevol part d’ aquesta. O bé cerquem uns criteris objectius -per exemple, pertanyença lingüística- o bé escoltem els mateixos interessats, amb el perill que la seva posició subjectiva diferisca de les anàlisis dels observadors exteriors.
De fet, la història recent, que no és gaire abundosa en consultes populars d’aquest tipus, ha mostrat aquesta mena de divergències força cops, com en el cas dels masurians, de llengua polonesa però luterans, votant per la conservació de la seua província dins Alemanya, el 1920; dels habitants de Sopron, germanitzats, però hongaresos en esperit i origen i negant-se a ser incorporats a Àustria, el 1921; dels habitants dels Fourons, de llengua germànica, preferint formar part de Valònia abans que de Flandes; etc. … En darrera instància la qüestió radica a saber si la delimitació dels estats o de les entitats subestatals l’haurien de dur a terme els experts polítics i científics o bé la mateixa ciutadania…””

(Veure enllaç al comentari)

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!