Bloc Tibidabo

I .- La poesia és el so produït pels llençols sacsejats pel vent als estenedors en un matí fred i clar de quaresma.

II .- El raig de llum que penetra en una cambra a les fosques tot destacant les partícules de pols suspeses a l’aire, i que desapareix de cop, quan s’obren els porticons i s’ inunda tota   l’estança de llum: això és poesía…

III .- La poesia -en aspirar una determinada olor- és, per a un vell, l’evocació de les embriagueses de la seva joventut , i, per a un jove, l’ anticipació d’aquestes.

IV .- La poesia és com una moneda en equilibri precari pel cantell; una cara representa la vida i l’altra la mort. Quan una de les dues cares s’ imposa desapareix l’equilibri i també la poesia..

V.- La poesia  actua com un instrument quirúrgic, que obre els cossos i deixa la carn a la intempèrie.

VI .- Una castanya calenta a la butxaca, un bosc en silenci ple de neu acabada de caure, el raig cristal.lí d’una font sota el sol; un pàmpol que es retalla en el mar: “po-e-si-a” …

VII .- La poesia més íntima és com una pedreta que cau en el pou de la memòria i, finalment, remou l’ aigua del fons, tot formant ones concèntriques.

VIII .- La poesia  equival a la figureta més petita i ínterior que s’ amaga dins una nina russa; allò més íntim i essencial desproveït d’ afegits..

IX .- Sense una certa quantitat de melangia no hi pot haver poesía. És a dir, aquesta pertany a l’ àmbit d’alllò que és qualificat com a patològic; en grau benigne, això sí….

X .- La veritable poesía és una sageta clavada directament al cor.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!