Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

31 de juliol de 2015
0 comentaris

Entrevista a Imma Albó, feta en ocasió de la mort de Fèlix Cucurull

felix_cucurull-portada-i-foto-sevaimma_albo imatge

Acabo d’ assabentar-me de la desaparició d’ Imma Albó. Em sap molt greu, era una excel•lent persona i una gran patriota. Com a homenatge us adjunto l’ entrevista que li vaig fer (La Brúixola, 54, 1996) amb motiu de la desaparició del gran intel.lectual català, i amic seu, que fou Félix Cucurull.

 

Entrevista a Imma Albó, en ocasió de la mort de Fèlix Cucurull

 

Imma Albó i Vidal de Llobatera, profunda coneixedora de l’ obra de Fèlix Cucurull i autora del llibre “Fèlix Cucurull. La lluita per l’ autenticitat “ (1987) és presidenta en funcions, a hores d’ ara, de l’ “Associació Roca i Ferreras”, entitat fundada pel mateix Fèlix Cucurull i que presidí fins a la seva mort el 4 de febrero d’ enguany [1996}. Imma Albó tingué el privilegi de conèixer de prop aquest -en paraules de Josep Ferrer- “mestre ded diverses generacions de patriotes i de gent d’ Esquerra, nom significatiu de la literatura catalana” i “un dels grans intel.lectuals que encara ens restaven com a punt de referència col•lectiva”

 

Joaquim Torrent -És casual que el teu llibre sobre l’ obra de Fèlix Cucurull el subtitulessis “La lluita per l’ autenticitat”?

 

Imma Albó -No, no és gens casual, perquè d’ençà que ens vam conèixer -quan vaig entrar en el PSAN, en tornar de l’ exili- i durant tots aquests anys de tasques en comú, sempre em mostrà una gran tenacitat, una fe insubornable en els seus principis i una honestedat integral, que el portava a desvetllar la veritable autenticitat de les coses i dels fets.

 

J. T. -Sembla que la tragedia de l’anomenada “Guerra Civil” l’afectà molt de prop.

 

I. A. -Sí, ell, ja des del primer moment, fou una persona compromesa:: l’any 1936, amb tan sols amb 17 anys, ingressà a Estat Català, per anar, poc després, al front com a milicià de cultura. Un fet que el marcà molt fou que per raons polítiques, no pogué ingressar a la universitat. De tota manera, si bé les adversitats d’aquell temps l’afectaren negativament en les seves expectatives vitals i amararen el seu pensament de grans dosis d’escepticisme, no per això es deixà vèncer moralment, i ja des de la primera postguerra el trobem militant al Front Nacional de Catalunya, el qual va contribuir a impulsar.

 

J.T. -La seva vida i obra és un réflex de la situación històricosocial que li tocà viure?

 

I.A. -És evident que gran part de l’obra de Cucurull ha estat influïda per una actitud de compromís i pels esdeveniments històrics. Si les circumstàncies haguessin estat unes altres potser s’hagués decantat més decididament cap a la literatura, però el viure en una situació anormal el feu decantar més cap a la politica i la investigació històrica.

 

J.T. -Quina era la concepció que tenia Fèlix Cucurull del nacionalisme?

 

I. A. -En la seva ideología sempre han anat de bracet l’alliberament nacional i l’alliberament social, no concebia l’un sense l’altre. El seu era un nacionalisme reivindicatiu i integral. Per això se’l situa en la mateixa línia que Roca i Ferreres i el doctor Martí i Julià, relacionats, respectivament, amb el republicanisme federal i amb formulacions socialistes, dues figures bàsiques del nacionalisme català i massa sovint deliberadament oblidades.

 

J.T. -Podries destacar la seva aportació a la historiografia catalana?

 

I.A. -Sense cap mena de dubte es pot afirmar perfectament que la seva ha estat una aportació cabdal a la historiografia catalana. Només cal esmentar l’extensa “Panoràmica del nacionalisme català” per adonar-nos-en. En aquesta obra demostra que el veritable nacionalisme d’aquest país sempre ha estat una reivindicació popular, que es remunta a la Guerra dels Segadors i que al llarg del segle XIX es manifesta a través del poderós corrent de l’esquerra republicanista, del qual naixeran posteriorment tant la línia pròpiament republicana com la línia més estrictament marxista del nacionalisme, essent el nacionalisme de dreta, si és que es pot anomenar així, una altra variant, però no l’exclusiva, com pretenen escandalosament certs historiadors vinculats al sucursalisme d’esquerres, amb la intenció no confessada de marginar l’obra i la figura de Cucurull, amb la solidesa dels seus arguments. També ha influït fortament en la consciència de força joves intel•lectuals, i historiadors de la talla de Termes, Eva Serra o Benet, entre molts d’altres, han reconegut la validesa i l’excepcionalitat de la seva obra.

 

J.T.Quina creus que era la vocació més íntima de Cucurull?

 

I.A. -Crec que ell era essencialment escriptor i novel•lista, la seva veritable vocació era la literatura. Tenia una gran vena novel•lística, tot i que se centrà en la component històrica i política per voluntat de servei i patriotisme.

 

En els darrers temps havia dit que tenia ganes d’escriure novel.les ambientades enels temps de la Primera i la Segona República.

 

J.T. -Com valores l’episodi del BEAN?

 

I.A. -Jo hi vaig participar i vaig acompañar en Cucurull a força mítimgs. Hi dedicàrem grans esforços, però malauradament no ens en vam sortir. Potser vam pecar d’ un excès de confiança en la maduresa política del nostre poble; potser es feu una campanya excessivament centrada al voltant de la figura de Xirinacs; potser calia haver fet uns determinats pactes: potser…

 

J.T. -Se sap si Cucurull deixà algún material inèdit?

 

I.A. -Doncs sí; al seu domicili d’ Arenys hem trobat bastants materials inèdits d’ investigación sobre Roca i Ferreras, força treballat, i és intenció de la nostra associació poder-lo editar. També hi ha força fitxes, que segurament caldriua revisar i reordenar sota la supervisió d’algun historiador.

 

J.T. -Creus que a nivel general hi ha un desconeixement de la seva figura?

 

I.A. -Sí, les institucions d’ aquest país han fallat en la seva polñitica divulgadora, especialmente de cara a les noves generacions. Així, per exemple, a nivel d’ instituts no s’ha fet ni repartit cap obra que expliqués el significat de l’anomenada “Guerra Civil” i del franquisme, amb tot el que representà de negatiu per al nostre poble. Si això tan elemental no s’ha fet com volem que es faci i distribueixi un aobra divulgativa de la figura de Fèlix Cucurull?

 

J.T. -Ens podries parlar de la seva faceta humana, tu que el conegueres directament?

 

I. A. -És molt difícil, perquè me l’ estimava en profunditat. Érem molt amics… i, és clar, tot serien lloances…. Si de cas hauria d’accentuar una faceta que considerava negativa, com era el seu pessimisme. És clar que quan veus la realitat de les coses per força has de ser pesimista. De tota manera em sabia molt de greu, perquè em semblava que una persona de la seva vàlua havia de tenir una visió més positiva i encomanar-nos-la. Potser la realitat no donava per a més. Ell sempre deia: “jo ho deixaré, perquè això no va enlloc”. I nosaltres sempre insistíem, dient-li que calia contnuar…

 

J.T. -Algú ha parlat d’un cert quixotisme en referir-se a la seva personalitat….

 

I. A. -Sí, també és posible, perquè havia figurat en tal quantitat d’ actes, firmat tants manifestos i havia estat involucrat en tantes iniciatives !… I, a més, no li importava anar a contracorrent.

 

J.T..-.Finalment, quina seria la nostra millor forma d’homenatjar un home que, fent seu el poema d’ Estellés, assumí la veu del seu poble i fou, per a sempre, poble?

 

I.A. -Penso que ens ha ensenyat prou coses, ens ha proporcionat molts mnaterials i eines per interpretar la nostra realitat, i, sobretot, ens ha donat un exemple d’insubornable dedicació a aquest país, amb una integritat total.
Per tant, crec que el millor homenatge que li podríem fer seria divulgar les seves ensenyances i la seva obra i restar fidels al seu exemple. Malgrat tot sempre ens quedarà el regust amarg de pensar que els seus compatriotes li escamotejaren el reconeixement nacional que es mereixia. Un reconeixement que els portuguesos ,en virtut de la dedicació que professà a aquest país ibèric, li atorgaren generosament.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!