Sembla evident que l’actual política, a nivell global, de precarització de les condicions de treball i d’àmplies capes de la societat també ha influïtt negativament en la tragèdia de l’avió estavellat a l’Alta Provença, tot i reconèixer el pes que ha tingut “per se” el desequilibri mental del pilot -passat per alt, però, per la companyia aèria-. Estem assistint a un desmantellament de la classe mitjana i a la creació d’una nova elit dirigent, integrada per grans directius i pels benefciaris directes del control de les noves teconologies, mentre que per una altra banda es crea una gran base social vinculada a feines precàries o precaritzades, inclosos els pilots d’avió -es veu que ja no se’n salva ningú!-, caracteritzada per la inestabilitat, la insuficient formació i la manca de seguretat jurídica. Això, a més, es fa ben evident a les companyies aèries de baix cost, que necessiten reduir despeses, i ho fan, en l’àmbit laboral, en la mesura que augmenten el risc: exploten els seus treballadors, els creen estrés i no efectuen els controls i seguiments mèdics detallats que serien veritablement necessaris. I, com que, també, els principals usuaris d’aquestes companyies són les capes socials amb menys poder adquisitiu -o empleats d’ empreses amb un afany forassenyat per reduir despeses-, acaba, així, de tancar-se el cercle viciós;, ja que les elits viatgen en les companyies tradicionals, a un cost més alt però també amb mes seguretat en tots els ordres. Com sempre, ho acaben pagant els més mancats de recursos i els més dependents; és a dir, la majoria. Malauradament no hi ha volta de full….
Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!