Sembla que entrem en una nova etapa, que ben bé es podria anomenar l’etapa (o règim) “sextista”, caracteritzada pel regnat del sexto -el Felipe-, i la presència abassagadora del fenomen Podemos, consolidat mediàticament gràcies a la cadena Sexta… Amb el nou Borbó i aquesta força política emergent -complementada eficaçment per Ciudadanos- l ‘espanyolisme de sempre sembla que es consolida, mentre que l’ impuls sobiranista català perd pistonada. I això ha estat en gran part culpa dels nostres (sic) dirigents, que no van saber tenir l’ audàcia adequada en els moments escaients. I ara ho estem pagant, a causa de la seva indecissió i els seus dubtes, que s’ han revelat com un pesat llast; perquè un polític no només ha de tenir la qualitat de la prudència, sinó que tamnbé ha de tenir la de l’ agosarament, no un agosarament descontrolat sinó el just i precís en el moment adequat, de la mateixa manera que un bon púgil sap clavar un bon cop per descol.locar l’ adversari…. En fi, si no hi ha un miracle, preparem-nos per a un llarg període de posttransició versió bis -la primera versió va ser amb el caçaelefants-… I més val que hi sigui, aquest miracle, perquè sinó de nosaltres, com a poble, no se’n cantarà ni galll ni gallina. La història és així de cruel, ja ho va dir el gran Gaziel…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!