Bloc Tibidabo

¡Quina diferència entre el tracte que reben, en l’àmbit cultural, els habitants de la Franja i els de la Val d’Aran per part de les respectives administracions autonòmiques! Aquí si que, malauradament, és aplicable allò que “les comparacions són odioses”. Els aranesos disposen de l’ensenyament no universitari en occità –a banda d’emissions televisives pròpies, toponímia normalitzada i ús de la seua llengua a l’administració-, en canvi a la Franja els alumnes més afortunats únicament tenen dos hores setmanals en la llengua pròpia, i molts ni això! És clar que no ens hauria d’estranyar sabent qui governa a Aragó i la política d’absoluta oposición al català de què fan gal.la, una política que arriba a convertir en catalanista algú com el ministre Wert. Aquesta política només té un nom: “etnocidi” -en l’accepció que li dóna el profesor Roland Breton: “acció deliberada i planificada tendent a fer desaparèixer els trets culturals més característics, començant per la llengua, d’un grup humà”-.

Com dèiem, les comparacions són odioses, i des de la Franja caldria exigir un mínim respecte per a les característiques culturals pròpies -principalment en l’àmbit educatiu- i demanar l’escolarització plena de xiquets i jòvens en la nostra llengua; ni més ni menys que el que tenen els aranesos. El contrari seria permetre una discriminació injusta i contrària als drets humans exercida sobre els habitants de la Franja que no podríem consentir. Potser seria bo, si les coses continúen igual, impulsar un manifest per a oposar-se a aquesta nefasta política….

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!