Quan visitem Portugal -amb una població aproximada a la dels Països Catalans- no ens passa desapercebut als catalanoparlants com tots els productes -tots !- són etiquetats en la llengua del país, cosa que no impedeix que, a més, en alguns casos també hi figurin altres llengües, principalment l’anglès. En canvi, aquí -prou que, malauradament
¿No seria més adequat que la Universitat anomenada “Pompeu Fabra” passés a dir-se “Universitat Eugenio d’Ors”? Així, almenys, no hauríem de suportar l’escarni continu que una institució on el català és tingut com a llengua de tercera i on el seu ús ha estat habitualment i deliberadament relegat dugui el nom de qui en
Amb el mot “ambició, passa una mica com amb “depressió”, és un mot que es fa servir habitualment, però d’una manera frívola i superficial, sense sospesar-ne el significat, el qual, a més, pot ser ambivalent. Una ambivalència fomentada, certament, des dels poders mediàtics que mouen els fils d’aquesta societat. És un mot que, tal
Primer de tot hem de remarcar positivament que molts originaris dela Franja de Ponent s’hagin traslladat al Principat a fer estudis superiors. Ha estat un fet d’una transcendència cabdal i de primer ordre per al desvetllament nacional de la Franja. Cal destacar també, en el mateix sentit, l’important paper que ha jugat en els
Sembla clar, especialment a la llum de les darreres enquestes, tal com explica a el sociolingüista Natxo Sorolla, que a Fraga s’ està consolidant un perillós trencament generacional de la llengua i molts pares deixen de transmetre-la als fills; un fet molt preocupant, agreujat per la manca d’ assumpció d’ aquesta per la població