A causa de la constatació que dins el marc de l’Estat espanyol “no hi ha res a fer” i que en realitat l´única cosa que ens ofereix és l’absorció i la dilució en una realitat i uns referents aliens -únicament amb alguns matisos diferents segons qui governi a Madrid-, el catalanisme tradicional no ha
TEXT PER AL DEBAT (extret de “Les ethnies”, Roland J. L. Breton. Presses universitaires de France, 1983) “”es produeix [en el món actual] una oposició entre els mininacionalismes contestataris i els macronacionalismes instal.lats; els primers basats en una presa de consciència ètnica i els segons en la tradició d’una cultura estatal sobirana, és per aquest
He posat aquest títol perquè aquesta vall, a la frontera navarroaragonesa, va deixar, en la pràctica, de ser bascòfona en la dècada dels anys quaranta -llevat escadussers parlants, el darrer dels quals fou Fidela Bernat, morta el 1991- . És a dir, a Euskal Herria hi ha territoris oiginalment bascòfons que han perdut la llengua,
Segons que sembla, un conciutadà nostre, que respon a les sigles D. R. i que havia iniciat una vaga de fam amb motiu d’exigir la independència del nostre país, ha estat internat en una unitat hospitalària de psiquiatria sense que ell ho demanés. Al menys és el que es desprèn de les poques informacions disponibles.
A part del comtat de Ribagorça, que fou objecte d’una incorporació més tardana a l’ Aragó, a partir de 1300, que Jaume II fixà la frontera entre el dit regne i Catalunya en la clamor d’ Almacelles, actualment fa 683 anys que queden políticament separades de Catalunya les comarques de llengua catalana d’ enllà
Segons la coneguda definició de Stalin una nació “és una comunitat humana estable formada històricament sobre la base d’ una comunitat d’ idioma, de territori, de vida econòmica i de psicologia, manifestada aquesta en la comunitat de cultura”, i tenint en compte que únicament “la presència conjunta de tots aquests trets distintius forma la
S’ha posat de moda fer constar a tota mena d’envasos indicacions on se’ns informa que l’empresa o la cadena de supermercats ‘tal’ destina determinat percentatge dels seus beneficis a ‘tasques solidàries’. En realitat, quasi tot es redueix a una estratègia publicitària —si fa no fa tan poc ajustada a la realitat com la que
Darrerament es promou -amb cert recolzament genèric d’institucions oficials- l’establiment de noves famílies a pobles de la Franja amb poca població i envellits per revitalitzar-los, cosa que en principi pot semblar positiva, però que no es troba exempta de riscos, especialment si els nouvinguts són desconeixedors de la llengua i cultura pròpies i