No vull aparentar ser “carca”, però sembla evident que “com més anem pitjor”. Vull fer un símil: la Costa Brava va ser destruïda dirant el franquisme per l’ especulació, però la destrucció més gran, paradoxalment, no s’ha fet durant el franquisme sinó en “l’ actual democràcia”. Això ens hauria de fer reflexionar. De la mateixa
Paral.lelament a l’increment de la sensació d’aïllament i d’indefensió entre els ensenyants s’accentua cada cop més la percepció general que l’anomenat Sistema Educatiu és en crisi i fa aigües pert tot arreu. Impotents davant el nou perfil d’alumne, producte directe de la globalització i de tots els canvis que duu aparellats, els ensenyants aguanten en silenci
A hores d’ara el procés d’urbanització a nivell mundial sembla imparable. Amb el beneplàcit dels poders públics, més enllà d’etiquetes polítiques, les quals queden relegades a un segon pla per polítiques reals cada cop més unidireccionals, s’estan formant i consolidant gegantines i monòtones regions metropolitanes, diferents al que fins ara concebíem com a ciutats, on s’hi
…………………… Involució lingüistica a Lleida A continuació penjo una carta al director que tracta d’ aquesta problemàtica. Tot i que no és habitual que pengi textos d’altres autors, en aquest cas no m’he pogut resistir a no fer-ho, per l’ evident i actual -malauradament- interès del contingut, extrapolable a
Lolita Flores, filla de Lola Flores, és la principal intèrpret de la versió teatral de la “Plaça del Diamant”, de Mercé Rodoreda, al teatre Goya de Barcelona. Aquesta notícia aparentment inòcua, si l’analitzem a fons, porta implícites moltes coses, i és ben bé ”la cirereta del pastís” pel que fa a la nostra precària
La Franja de Ponent com a entitat geogràfica amb una personalitat pròpia i peculiar es configura a partir de la llengua, la qual ens remet a una història, uns costums i un origen comú amb les immediates terres ponentines del Principat. A partir d’aquí només hi ha un pas per constatar que la identitatl