EL RACO DEL MENUT

Un dels hàbits més habituals tant a l’escola com a casa és la higiene, i en aquest cas, la higiene bucal. Rentar-se les dents hauria de ser una costum que des de ben menuts hauriem d’incloure dins de la rutina habitual.

Les primers dents surten al voltant dels 6 mesos, és una dada aproximada ja que molts infants no en tenen cap fins els 12 mesos. A partir d’aquest moment surten les 20 dents de llet fins els tres anys aproximadament. Als 6 anys comencen a caure les dents i es van substituint per les dents definitives.

El calendari de dentició és el següent:

Primera dentició (llet)

• 6 mesos -1 any (8 incisives)
• 1 any – 18 mesos (4 primeres premolars)
• 18 mesos – 2 anys (4 canines)
• 2 anys – 2,5 anys (4 segones premolars)

Segona dentició (definitiva)

• 6 anys (4 primeres premolars)
• 6 anys – 8 anys (8 noves incisives)
• 8 anys – 9 anys (4 premolars)
• 9 anys – 12 anys (4 noves caninces i 4 noves premolars)
• 12 anys (4 segones molars)

Més endavant, entre els 16 i 25 anys (les edats sempre són aproximades) surten els queixals del seny que complenten el conjunt de peces fins arribar a 32 dents.

Tot i que les dents de llet no siguin definitives no vol dir que no s’hagin de tenir cura i mantenir , una bona higiene pot evitar tenir càries dental.

La millor manera perquè els infants tinguin la necessitat de rentar-se les dents és que ho vegi fer als adults.

Per començar a iniciar-se amb la higiene bucal, cal que el raspall de l’infant sigui adequat a l’edat del nen i que es faci sense pasta dentifríca fins que el nen aprengui a esbandir-se bé la boca. Més endavant, la crema dentifríca mirarem que tingui fluor.

Ensenyarem a l’infant tècniques de raspallat, primerament començant per la superfície de les dents, tant com les de dalt com les de baix i poc a poc. A mesura que augmenta la destresa motriu de l’infant anirem ensenyant altres tècniques.

Podem trobar vàries tècniques, la més fàcil d’entendre és utilitzar la tècnica vertical. Aquesta, consisteix en col.locar els filaments del raspall formant un angle de 45 graus amb la superfície de la dent i recolzant-lo també lleugerament de la geniva. I netejar de dalt a baix per acabar esbandint la boca amb aigua.

En la tècnica rotacional es col.loca el raspall de la mateixa manera que la vertical, però es fa moviments circulars. Tot i així hem d’anar en compte de no fer mal a les genives.

Cal acostumar el nen a rentar-se les dents després de cada àpat i no oblidar-se mai de fer-ho abans d’anar a dormir. També cal tenir en compte evitar la ingesta en excès de sucres refinats (pastisseria, llaminadures…)

A l’escola (també podem fer-ho a casa) el moment de raspallar-se les dents el podem convertir en un moment divertit, cantant abans la cançó de la cantant Dàmaris Gelabert:

RENTEM LES MANS

https://www.youtube.com/watch?v=jo85FWjvdjs

O a través dels següents contes:

La Laia al país de les dents: http://www.diba.cat/documents/713460/713964/salutpublica-descarrega-salutbucodental-conte_i_activitats_laia-pdf.pdf

T’has rentat les dents? de Patricia Geis, editorial Combel Editorial 

Conte per saber quantes dents tenim, aprendre a rentar-se les dents mentre es diverteixen raspatllant-se.

A rentar-se! de  Patricia Geis, editorial Combel Editorial

Iniciació als hàbits higienics, en especial, el raspallat de dents.

També inclou diverses activitats per treballar a l’escola.

I per últim, en aquesta escola han fet un projecte sobre les dents sanes, per veure-ho cliqueu aquí: http://www.xtec.cat/~mcervel3/projecte_dents_sanes/projecte_dents_sanes.htm

Ja sabeu, per evitar càries o altres malalties bucals, renta’t les dents!

ML.

No podem obviar la importància que té l’educació en valors en l’etapa de l’educació infantil. Saber compartir, respectar, tolerar… un dels principals mitjants per poder treballar-ho són a través dels contes. Aquells contes on ens envia un missatge, una moralina.

El següent conte que exposare he tingut el plaer de representar-lo a través d’unes titelles a infants de 3 a 8 anys. I puc dir que els nens s’involucren de tal manera que per un moment creuen estar dins del conte, experimenten tot tipus d’emocions, s’enfaden amb l’antagonista, pateixen per el protagonista i aprenen a saber dir “si us plau” “gràcies” i ser empàtics.

Conte tradicional de Noruega ideal per treballar tant a l’educació formal com a l’educació no formal. Vegem, com és el conte i com podem duur a terme l’activitat.

EL MOLINET MÀGIC

Objectius:

• Escoltar el conte amb atenció
• Comunicar i expressar els sentiments a través de la representació teatral
• Aprendre valors a través del conte
• Gaudir de l’activitat proposada

Desenvolupament:

Un educador/a farà l’acolliment dels infants, un cop allà, els infants podran seure entre coixins. Es començarà a introduir les normes de seguretat, de conducta (fer silenci, no aixecar-se, aixecar el dit per qualsevol urgència).

Tot seguit s’introduirà el conte, on el mateix educador/a farà de narrador. Darrera de la mampara hi hauran dos educadors més (també poden ser conta-contes professionals), un interpretarà en Pau i l’altra en Pere i en Savi.

Hi havia  una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. En Pere, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. En Pau, el petit, era pobre; les seves xarces eren velles, i per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.

Un matí en Pau va sortir a pescar amb la seva petita barca.

Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germpa i li va dir:

-Pere, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa’m una mica d’arròs perquè pugui menjar.

El seu germà tot enfadat va dir:

-No,no,no!!! Busca’t la vida, Pau!!!

El pobre Pau tornava molt trist a casa seva. De sobte, pel camí va trobar un ancià amb una gran barba blanca. L’ancià li va dir amb veu molt dolça:

-Hola Pau, jo sóc el savi. Penso que ets un bon home i per això vinc a ajudar-te. Et concedeixo aquest molinet màgic, li pots demanar qualsevol cosa que el molinet t’ho donarà, això si, amb una condició.

-Quina?- va preguntar en Pau.

-Quan demanis un desig et serà concedit sempre i quan moguis la maneta cap a l’esquerra i diguis: “Si us plau” i “Gràcies” si no, no et donarà res del que demanis.

-D’acord…a veure..fare una prova…què puc demanar? (preguntarà als nens i en cas que els nens demanin una altra cosa, l’educador/a i narrador s’ho faran venir bé perquè demanin peixos o diners, tot i que normalment és el que demanen) Sí, bona idea, peixos!!! Molinet, molinet…si us plau em pots donar peixos?

(Un educador des de darrera de la mampara llençarà peixos de espuma al públic)

–Gràcies molinet!! Ja en tinc prou. Es veritat, aquest molinet em dóna tot allò que demano!!! Que bé!!! Moltes gràcies savi!!!

En Pau va començar a demanar i demanar, de tal manera que aviat es va començar a tenir barques, xarxes, molts peixos, moltes cases. El seu germà al comprovar que havia canviat la situació va començar a sospitar.

-És estrany que en Pau de cop i volta tingui moltes cosses…vaig a casa seva a veure què passa.

I en Pere que estava força encuriosit va començar  a espiar al seu germà fins que va veure que tenia un molinet màgic que li concedia tot allò que se li proposava.

-Així que era això!!! Té un molinet màgic!!! Doncs quan es quedi adormit li prendre!!! Ha, ha, ha!!! (riure malèfic).

En Pau, es va quedar adormit amb el molinet entre braços i en Pere va aprofitar per entrar a casa seva i robar-li el molinet.

(És previsible que els nen comencin a cridar per volguer despertar en Pau, en aquest cas en Pau despertarà i en Pere s’amagarà)

-Què ha passat? Que són aquests crits???- Diu sorprès en Pau

(Els nens li explicaran, si no surt de forma natural, el narrador propiciarà la situació)

-Que què??? Que en Pere em vol robar??? No, el meu germà mai em faria això!!! Va, que tinc son, vaig a dormir.

En Pere torna a entrar en acció (previsiblment els nens tornaran a cridar però aquest cop en Pau no despertarà)

-Ja tinc el molinet!!! Ha! ha! ha! (riure malèfic)

En Pere desapareix de l’acció i en Pau desperta.

-On és el meu molinet??? (preguntarà als nens i aquests molt provablement respondran que ha estat en Pere) En Pere me’l ha robat!!! No pot ser!!! Nooooo!

Aquella nit en Pere es va preparar una sopa però estava dolça!!! Com que li faltava sal va demanar-li el molinet que li moles sal.

-Molinet, mol una mica de sal (el molinet no fa res) Molinet, t’he dit que vull sal!!!! (el molinet no fa res) Molinet… vull saaaaaal!!!!! (en Pere li dóna cops al molinet però no mol res) Molinet…que vull saaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!…. si us plau!!!!

El molinet va començar a moldre sal i sal i sal i sal i sal i sal…

-Ja n’hi ha prou!!! Que t’he dit que ja n’hi ha prou!!! Proooooooooooooooouuuuuuu!

El molinet no parava de moldre sal i sal i sal i sal. En veure que tot allò no s’aturava, en Pere va decidir tirar-lo al mar i per això l’aigua del mar és salada perquè encara ningú ha trobat el molinet per dir-li “gràcies” i vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Avaluació:

• Han mostrat interès per l’activitat proposada?
• Han estat atents a la representació teatral?
• Han interactuat amb els personatges del conte?
• Han expressat els seus sentiments en vers als personatges del conte?
• S’han divertit veient la representació teatral?

ML.

El títol d’aquest article fa referència a un projecte dels Pallapupas. I què són els Pallapupas? És una ONG sense ànim de lucre amb l’objectiu de millorar l’estat físic i emocional dels infants i gent gran ingressada als hospitals. En aquest cas, ens centrarem en els infants ja que aquest blog està dedicat als més petits de la casa.

Els Pallapupas ocupen el temps de lleure als infants menors de 16 anys que estan hospitalitzats. Amenitzen l’estada a l’hospital amb uns actors i actrius professionals. formats amb un mètode artístic propi de l’entitat per poder treballar en un entorn hospitalari al costat del personal del centre. Els Pallapupas tenen coneixements mèdics, psicològics i artístics i la seva feina depen de les indicacions del personal sanitari. El personal és remunerat.

En aquest cas, aquesta organització compte amb diferents projectes que em sembla molt interessants de compartir:

QUIRÒFAN: QUE ELS INFANTS ENTRIN A LA SALA D’OPERACIONS SENSE PLORS

• Consisteix en acompanyar l’infant durant tot el procés, des de que arriba al quiròfan fins que marxa per apal.liar el plor i l’angoixa de la operació.

HOSPITAL DE DIA D’ONCOHEMATOLOGIA: L’HUMOR ÉS UN GRAN PARÈNTESI QUAN ESTEM AFRONTANT EL DOLOR

• Tracta sobre el procés d’adaptació al càncer infantil i la assimilació de la enfermetat tant per part de les famílies com dels infants.

PLANTA PEDIÀTRICA: QUE ES FACI POSSIBLE L’INGRÉS SENSE PATIMENT

• Amenitzar l’estada a l’hospital amb respecte i dignitat.

PROGRAMES PEL FINANÇAMENT DE L’ENTITAT

UN DIA DE NASSOS

• En col.laboració amb espais d’oci importants de Catalunya, un cop a l’any Pallapupas ven les entrades a meitat de preu i amb el doble de valor, ja que aquests diners van destinats a la recaptació de millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats.  Aquí podeu veure el video promocional de la quarta edició de la festa amb en Quim Masferrer i l’Elena Gadel https://www.youtube.com/watch?v=ZIXlcu78PeQ

UNA NIT DE BOJOS

• Actualment representen “Una nit de bojos” al teatre nacional de catalunya amb diverses figures mediatiques com els actors del programa televisiu Polònia.  El benefici de les entrades van destinades a sufragar les despesses dels projectes socials.

Fotogràfies i informació extreta a la seva pàgina web: http://pallapupas.org/

Dit això, també m’agradaria fer referència a les aules hospitalàries, quan un infant ha d’estar ingressat durant un temps prolongat a l’hospital s’ha desenvolupat un servei per poder continuar estudiant, el seu objectiu és educar en la malaltia.

Aquests infants, malgrat que encara estan escolaritzats en un centre educatiu, continuen el seu procés d’ensenyament-aprenentatge a l’aula hospitalària, aquest servei acostuma estar integrat dins del servei de pediatria de l’hospital on depenen del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

A l’hospital, el podem trobar a la planta de pediatria, un espai ample, que reuneix les condicions necessàries per poder a duur terme aquesta tasca. El seu horari és de dilluns a divendres, pel matí o la tarda segons les necessitats dels infants que atenen.

També existeix l’animació hospitalària on animadors infantils amenitzen l’estada a l’hospital a través d’un projecte sociocultural.

M’agradaria des de aquí donar tot el meu suport a entitats com les d’avui esmentades per la gran feina que fan als hospitals, tant com els actors, actrius, animadors, educadors, mestres, pediatres…aquests projectes són molt necessaris dins de la nostra societat! Endavant, pallapupas!

ML.

El joc dramàtic és un tipus de joc simbòlic (representar la realitat). Com bé va dir Piaget en la seva descripció dels estadis de desenvolupament infantil, defineix que al període sensoriomotor (dels 0 als 2 anys) apareix la funció simbòlica que precedeix amb el preoperatiu que va dels 2 als 7 anys. En aquest període l’infant representa mentalment persones o fets. En aquesta etapa, l’activitat principal són els dibuixos, les construccions, cançons, verbalitzacions dels jocs, jocs de rol, tot és joc simbòlic.

Al joc dramàtic, l’infant dóna veu a través seu a les persones que formen part de la seva vida. Podem trobar de dos tipus:

Joc dramàtic espontani, reprodueix paraules, gestos i actituds de les persones del voltant.

Joc dramàtic dirigit, per l’educador/a que engresca els infants amb els seus comentaris o suggeriments per un espai creat.

En els dos casos, aquest exercici, afavoreix els infants a relacionar-se els uns amb els altres, permet als infants sentir-se un més del grup i que cadascú té un paper necessari donant sentit la dels altres.

Tant en el joc dramàtic espontani com en el dirigit, els infants sempre fan propostes a partir d’una situació inicial. La imaginació dels infants els permet convertir qualsevol objecte amb un estri necessari. L’educador/a ha d’aprofitar els recursos necessaris que proposen els infants com a manera de potenciar la seva capacitat i de respectar les seves iniciatives.

El joc dramàtic estimula l’expressió corporal de l’infant, fa ús de manera natural del seu cos i representa i interioritza la realitat que viu. 

Els educadores podem treballar-ho a l’aula de diverses maneres, a través de la representación d’un conte, amb disfresses, joc de titelles, dramatizació de cançons, de poemes…

En aquest cas, com a exemple de joc dramàtic, exposarem la representació d’un conte. 

Planificarem una sessió de joc dramàtic de 45 minuts amb infants de tres anys al voltant del centre d’interès del mar. La duració és massa llarga per l’edat dels nens que ens ocuparem, per això tindrem en compte fer diverses activitats per evitar el cansament i el desinterès.

ACTIVITAT 1 LECTURA DEL CONTE EL PEIX IRISAT

Objectius:

• Escoltar atentament el conte
• Mantenir l’atenció
• Gaudir amb la història

Temporalització: 

10 minuts

Material:

• Conte “El peix irisat” de Marcus Pfister, editorial Beascoa
• Projector
• Ordinador portàtil 

Desenvolupament:

L’educador/a explicarà el conte juntament amb els nens. Un cop estiguin asseguts, en silenci, se’ls introduirà el conte, i projectarem el conte a través d’un video https://www.youtube.com/watch?v=pPh0x130hFI o bé explicarem el conte ensenyant les pàgines perquè vegin les il.lustracions i així els infants els hi serà més fàcil seguir el fil.

ACTIVITAT 2 SOM EL PEIX IRISAT 

Objectius:

• Posar-se a la pell del personatge que toqui
• Potenciar el vincle amb els companys
• Gaudir de l’activitat

Temporalització:

20 minuts

Material:

• Teles de diferents colors
• Espumes d’algues, petxines, estrelles de mar
• Figures d’espuma representant el peix irisat i altres personatges

Desenvolupament:

Joc dramàtic espontani. En cap moment l’educador/a dirigirà la sessió. A partir del conte, deixarem que els infants d’una forma espontanea ens facin una representació del peix irisat i altres personatges.

 ACTIVITAT 3 PEIXOS I PESCADORS

Objectius:

• Aconseguir caçar peixos i aconseguir no ser caçat
• Potenciar el vincle amb els companys
• Gaudir de l’activitat

Temporalització:

15 minuts

Material:

Una lámina de gomets

Peces de diferents formes, cubs, prismes, cilindres, ponts…

Desenvolupament:

Joc dramàtic dirigit. Dividir la classe en dos grups i cadascú es posarà en la pell del que li hagi tocat representar.

Els pescadors aniran amb una tela vermella per identificarse com a tal i hauran de caçar peixos enganxant un gomet. L’educador els guiarà i els que representen els peixos hauran de córrer, amagar-se, superar obstacles i no deixar-se atrapar.

Després farem intercanvi de papers i el joc serà a l’inversa.

ML.