EL RACO DEL MENUT

Ara que estem en dates senyalades és molt important ser coneixedors de la seguretat de les joguines a l’hora de comprar-ne per els més petits.

Ens hem d’assegurar que les joguines, a part de ser adequades per l’edat també han de complir una sèrie de condicions que garantitzin la seguretat dels infants mentre juguen. Els requisits mínims que han de complir les joguines per ser segures i que es puguin comercialitzar sense riscos estan establerts per una normativa específica a tots els països de la Unió Europea.

Perquè una joguina sigui segura ha de complir tres condicions:

• Normativa. Ha de complir la normativa legal vigent a Espanya, informar del funcionament de la joguina i si hi ha algun tipus de risc per ús inadequat.
• Consum. Hem de mirar si té un valor lúdic i educatiu.
• Ús. Vetllar perquè no posi en perill la seguretat i la salut dels usuaris, ni de terceres persones.

Les normatives relatives a les joguines és la següent:

• Normativa de la UE. La directiva 88/378/CEE del Consell, de 3 de maig de 1988, modificada per la Directiva 93/68/CEE estableix el marc jurídic per a la seguretat de les joguines en la UE per tal d’assegurar que totes les joguines es comercialitzen en aquest àmbt compleixin les exigpencies de seguretat.

• Normativa Espanyola. La normativa espanyola relativa a les joguines la trobem en el Reial decret 880/1990, de 29 de juny, pel qual s’aproven les normes de seguretat de les joguines (BOE núm. 166/1990, de 12 de juliol de 1990) Modificat pel Reial decret 204/1995, de 10 de febrer, pel qual es modifiquen les normes de seguretat de les joguines, aprovades pel Reial decret 880/1990, de 29 de juny (BOE núm. 99/1995, de 26 d’abril de 1995)

• Comunitats autònomes i les administracions locals. Apliquen la normativa estatal sobre la seguretat de les joguines. 

Per garantir la seguretat dels infants en la seva interacció amb es joguines s’ha de considerar els següents aspectes:

-Les joguines s’han de regir per unes normes de fabricació.

-Han de portar una etiqueta en què constin les instrucciones del funcionamiento i l’edaf mínima per utilitzar-la.

-Es demana responsabilitat de les persones adultes, pares i mares, educadors, mestres…

La marca CE és símbol de garantia i és conforme a les disposicions legals sobre la seguretat dels usuaris.

No obstant, existeixen organismes que vetllen per la qualitat i la seguretat de les joguines que supervisen i investiguen les diferents empreses i els hi donen suport perquè les joguines surtin al mercat amb una garantia de qualitat i seguretat per als consumidors.

L’Associació Espanyola de Normalizació i Certificació (AENOR) és la que s’encarrega de donar el distintiu de normalització N a les joguines. Indetifica les joguines espanyoles que han passat per un seguit de proves en què tècnics, especialistes i investigadors han avaluat el producte.

L’Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU) és una entitat sense ànim de lucre que s’encarrega – en àmbit estatal – d’investigar i de fer proves que verifiquen el compliment de la normativa europea en màteria de seguretat de la joguina.

A Barcelona tenim el Laboratori d’Assaig i Investigació, que treballa en millorar la qualitat i la seguretat de les joguines. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també vetlla i representa els interessos dels infants i dels pares com a consumidors.

Tot i així si trobeu qualsevol anomalia en una joguina que hàgiu comprat, podeu fer la reclamació a l’establiment on l’heu adquirit i contactant amb l’associació de consumidors més propers o directament a l’Administració local corresponent.

Així que si encara no heu comprat joguines per els vostres fills, nebots, cosins, fills d’amics… ja sabeu, si voleu regalar una joguina que compleixi les normes de seguretat.

BON ANY NOU TOTHOM!

ML.

Moltes vegades he explicat que durant l’etapa de 0 a 6 anys els infants desenvolupaven la motricitat, l’afectivitat, l’estimulació sensorial…però que passa amb el procés cognitiu?

Hi ha dos tipus de funcions cognitives les bàsiques com ara l’atenció, la memòria i la percepció; i les funcions cognitives superiors com el pensament, el llenguatge i el raonament. En aquest article em centrare amb l’atenció i la memòria i com podem treballar-ho a la llar d’infants.

Imaginem que estem en una aula amb infants de 18 a 24 mesos i volem buscar 5 materials per treballar la capacitat d’atenció i de memòria.

ACTIVITAT 1: ELS ANIMALS DE LA GRANJA

Tindrem unes titelles on estaran representats els animals de la granja (gos, vaca, pollet, porquet…) cada cop que l’infant prem un animal l’educador/a farà el soroll característic. Ha de relacionar cada animal amb el seu so, l’educador/a dirà: Ara vull que m’assenyalis el que fa “muuuuuu” i l’infant haurà de recordar que és la vaca.

Aquesta activitat va bé per discriminar els diferents tipus d’onomatopeies, per relacionar titella-so, estar atent i memoritzar el so que produeix.

ACTIVITAT 2: UN TRENCACLOSQUES

Podrà exercitar l’atenció veient quines són les peces que encaixen

Important que el trencaclosques sigui adequat per el seu moment maduratiu i l’edat de l’infant.

ACTIVITAT 3: EL JOC DE LES PARELLES

Tindrem quatre cartes perquè l’infant es vagi familiaritzant amb les cartes, després les girarem amb les figures cap a la taula i l’infant haurà de començar a fer parelles, a mida que vagi avançant el joc, introduirem més parelles.

Els objectius d’aquest joc són potenciar l’atenció – estar atents als dibuixos- exercitar la memòria a curt termini, treballar la memòria icònica – els dibuixos representen objectes de la realitat- , discrimanació visual -diferenciar els dibuixos- i la situació espacial de les cartes.

ACTIVITAT 4: EL JOC DE LES DIFERÈNCIES

Es tracta de buscar les diferències entre les dues fotogràfies per estimular l’atenció. Es pot començar amb unes diferències relativament fàcils i anar complicant a mida que l’infant es faci més gran.

ACTIVITAT 5: DIBUIXA I PINTA

Tindrem dos dibuixos identics de les tres bessones, en una estaran pintades i en l’altre no. Es tracta que l’infant sigui fidel a la foto que sí està pintada i haurà d’utilitzar els mateixos colors.

Però que passaria si estiguessim amb una aula integrada per infants de 4 a 12 mesos? Quins recursos podriem utilitzar per infants d’edats tant primerenques? Veiem-ho!

• Posar-li al canell anelles que sonin perquè es miri les mans i escolti el so que fan les anelles
• Posar mòbils al bressol perquè els pugui seguir amb la mirada
• Posar-li un objecte a la mà perquè piqui amb ell a la taula, després un objecte a cada mà perquè faci el mateix
• Donar-li un sonall perquè el faci sonar i després amagar-lo
• Amagar objectes i estimular-lo a fixar la vista
• Estimular l’infant a posar objectes dins d’un cistell, caixa, ampolla…
• Amagar un objecte que li agradi dins d’una caixa plena d’objectes i estimular-lo a que busqui aquell objecte que tant li agrada

ML.

El descans forma part de les necessitats bàsiques de tota persona. Els professionals de l’educació infantil hem de vetllar per satisfer aquestes atencions bàsiques.

A les escoles bressol i també al parvulari els infants fan la migdiada, per tant, hem de ser coneixedors dels diferents trastorns i alteracions que poden passar durant el descans.

Podem trobar les disòmnies i les parasòmnies. 

Les disòmnies són trastorns en la quantitat, la qualitat i l’horari del son, més conegut com l’insomni. L’insomni és la incapacitat de poder dormir com es necesssita. Representa dificultats per conciliar el son, a desvetllar-se durant la nit, de manera que influeix en la quantitat i qualitat del descans. És l’alteració més freqüent en l’edat infantil.

Els desencadenants de l’insomni poden ser:

• Perturbacions organiques. Quan el nen té mal d’orella, de panxa…no consegueix dormir.
• Dificultats mécaniques. A causa d’una obstrucción nasal que es produeix quan està encostipat.
  
• Dificultats en l’adquisició de l’hàbit de dormir. No s’ha adquirit bé la rutina i l’hàbit d’anar a dormir. És un dels trastorns més freqüents d’insomni infantil. Poden ser a causa de l’alimentació (s’ha quedat amb gana, la menjada ha estat massa copiosa, aliments no adequats per motius diversos…) o canvis freqüents de la persona que el posa a dormir, d’espai…
• Conflictes emocionals. Degut al vincle afectiu amb els seus pares, canvis d’ambient o que el nado no se senti prou protegit o acceptat.

La intervenció daban de l’insomni inclou analitzar les condicions ambients per afavorir la comoditat, el benestar físic, mantenint una temperatura adequada, aïllament acústic, crear les condicions adequades, evitar canvis en l’entorn habitual on dorm l’infant i els rituals que es produeixen a l’hora d’anar a dormir.

Les parasòmnies es caracterixen per ser conductes anormals associades al son en els moments de transició son-vigília.

Les parasòmnies més freqüents són:

• Malsons
• Somnilòquia
• Somnambulisme
• Terrors nocturns
• Bruxisme
• Jactatio capitis

Però en que consisteixen aquestes parasòmnies? Vegem-ho!

El malson provoquen ansietat, crits i plors. Un cop que l’infant es desperta té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat que li produeix por.

La somnilòquia consisteix a parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del son. Es tracta de paraules aïllades o frases molt curtes relacionades amb fets de la vida quotidiana. Un cop s’ha despertat del son, no es recorda res.

El somnambulisme es caracteritza per episodis repetits de comportaments motors complexos que s’inicien durant el son i que impliquen que l’individu s’aixequi del llit i comenci a caminar.

Els terrors nocturns són episodis de despertar brusc, on l’infant s’incorpora de cop, amb expressió de pànic i signes d’ansietat, pupil.les dilatades, sudoració, taquicàrdia. Els pares miraran de tranquil.litzar-lo però l’infant no connecta amb la realitat.

El bruxisme consisteix en fregar-se les dents les unes amb les altres. Es deu a l’acumulació de tensió en la zona de la mandíbula que durant el període del son es descarrega produint un so característic. Es relaciona amb l’estrès i factors genètics, amb l’edat tendeix a desaparèixer. No obstant, pot perjudicar la salut dental del nen i cap utilitzar una pròtesi dentària per dormir.

Jactatio capitis consisteix en moure rítmicament el cap o tot el cos sobre el coixí. Aquest balanceig es pot acompanyar de sons guturals que es produeixen durant la relaxació prèvia a quedar-se adormits. Es considera normal entre els 6 mesos i els 4 anys. Després d’aquesta edat poden ser símptomes de carència afectiva i dificultats en l’adquisició d’un bon hàbit per anar a dormir.

També podem trobar altres altercions com els ronquets i l’enuresi noctura (fer pipí mentre es dorm).

La síndrome de la mort sobtada del lactant o mort al bressol es la mort sobtada d’un infant menor d’un any de naturalesa inexplicable i sense causa concreta. No obstant, per evitar aquest fet és convenient:

• Posar l’infant al bressol de panxa en l’aire. Si té problemes de reflux gastrosofàgic s’ha de comentar amb el pediatre.
• El matalàs del nen ha de ser rígid: cal evitar edredons, coixins i joguines toves dins el bressol.
• No se l’ha d’abrigar massa. L’excés de roba o escalfor de la cambra augmenta el risc.
• Si el nadó encara no ha nascut, cal recordar que el consum de tabac, alcohol o drogues durant l’embaràs multiplica el risc de patir la síndrome de la mort sobtada del lactant.

ML.

Música. Que seria de les nostres vides sense música? A l’etapa d’infantil el llenguatge musical facilita l’expressió i la comunicació. L’infant permet la descoberta, l’experimentació, la creació.

El ritme, el moviment, l’expressió corporal i gestual i la psicomotricitat són indissociables d’aquestes primeres edats.

Amb la música podem treballar les característiques del so, del ritme, els instruments, cantar, dansar, és una eina transversal i global que ens permet treballar les diferents capacitats i àrees de l’educació infantil com per exemple; la relació afectiva, la pertinença de grup, exercitar l’aparell fonador, treballar la modulació de la veu, la discriminació del so i del silenci, treballar el llenguatge, la precisió i coordinació oculomanual i l’expressió corporal, el vocabulari de les diferents llengües, la psicomotricitat (l’esquema corporal).

La música també serveix per moments quotidians com per tranquil.litzar, per divertir, per gaudir. L’educadora caldrà que triï bé la cançó que han d’aprendre els nens, quines són apropiades per escoltar, quines pels hàbits, per dinar, per dormir, per ballar…

Si els infants són molt petits caldrà que la cançó sigui amb poc text i melodia senzilla. El procés per aprendre cançons és el següent:

1. Escoltar la cançó tota sensera primerament i després per fragments

2. Imitar sota les indicacions de l’educador/a

3. Reconèixer i saber-se situar dins la melodia

4. Reproduir-la i modificar-la si aquest és el cas, un cop ja està ben assumida.

Per treballar les cançons disposem de material divers que podem penjar a l’aula o tenir en un cançoner que podem fer arribar a les famílies.

O unes lámines (com es mostra a la foto) plastificades amb la partitura, el dibuix relacionat amb la cançó i la lletra malgrat que encara no sapiguen llegir ni lletres ni figures musicals en un pentagrama però saben que allò vol dir alguna cosa.

Una partitura ens pot permetre jugar amb els infants:

• Cantar una cançó mentre ensenyem la fitxa perquè l’associïn
• Cantar la cançó i que l’infant busqui la fitxa
• Ensenyar la fitxa i que els infants cantin

Podem treballar amb imatges seqüenciades: per fer entenedor el tema de la cançó podem emprar un díptic, tríptic o quadríptic i cada seqüència dibuixada representa un tros de la cançó. Poden ser seqüències lligades en una tira de cartolina o poden ser imatges soltes i que serveixin per treballar la lògica i la seqüència del temps.

La capsa de les cançons també és un bon recurs, a dins podem posar un objecte relacionat amb alguna cançó en concret, un peluix, una titella, una figura de plastilina…per exemple, l’educadora treu un objecte i els nens han de reconèixer a quina cançó fan referència.

De quines cançons estariem parlant referent a les dues fotografies?

Una altra manera de tenir les cançons presents és fer un mural a l’abast dels infants. Amb un paper gran enganxat a la paret hi anirem penjant les cançons seguint un criteri (cançons d’animals, cançons d’oficis…) i anirem enganxant dibuixos segons el criteri de la cançó.

Hi ha moltes maneres de treballar el llenguatge musical que segons l’edat, el grup, la metodologia i l’educador pot utilitzar de la forma més convenient.

ML.