EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Matemàtiques per a petits

9

Com molt de vosaltres sabeu estic estudiant el CFGS d’Educació infantil, i aquest  semestre dins del mòdul “Comunicació i expressió” hi ha una unitat formativa dedicada a la logicomatemàtica. Un tema, que estic trobant força interessant. Bé, us confeso que tot el que estic veient en aquest grau superior m’ho sembla.

Però vull compartir amb vosaltres alguns dels coneixements que estic adquirint. Comencem.

Què és la logicomatemàtica? És la base del coneixement matemàtic. El nivell més elemental de la construcció de coneixement lògic i matemàtic. Podem trobar la capacitat de fixar-se en una característica d’un objecte i prescindir d’altres.

Podem identificar, discriminar o abstreura una qualitat necessària per poder establir relacions. Podem comparar dos objectes perquè són del mateix color, o de la mateixa mida, o de la mateixa forma. En la primera infància es propicia i es contrueix tres operacions lògiques.

  • La classificació
  • La ordenació i seriació
  • Correspondència

La classificació

Tota relació d’equivalència (igualtat o semblança) en ser aplicada a un conjunt, produeix una classificació. Podem tenir diversos objectes i classificar-los pel seu color.

proyecto19_04

Classificació segons la forma i color segons els blocs lògics de Dienes

Ordenacions

Un cop que haguem classificat, podem passar a ordenar i per fer-ho cal relacionar dos elements i al mateix coordinar aquesta relació amb les altres que s’hagin fet o que es faran. Així, si ordenem una sèrie de fustes d’acord amb la seva allargada, haurem de relacionar-les i coordinar-les amb les relacions ja fetes. Així construim la sèrie. L’ordenació afecta a tots els aprenentatges matemàtics i a tot el desenvolupament del pensament lògic i matemàtic.

Captura de pantalla 2012-12-14 a la(s) 13.03.21

Reglets de Cuisenaire

Seriacions

És una repetició d’una col·lecció d’elements amb un ordre establert.

6d0fc9_aaa23ce6142a0e45169aa746f698e13e.jpg_1024

Després de veure aquestes tres sèries, sabriem con continuar-les?

Correspondència

S’estableix una relació d’un a un entre elements de dos conjunts. Per exemple: Hem de relacionar cada animal amb la seva caseta. O cada bata al seu penjador. 

scb0m5u3_13

Cada cargol al seu forat.

Però la logicomatemàtica no només queda aquí. També trobem la mesura (longitud, superficície,volum,capacitat,massa,temps) els nombres (agrupar,numerar,estructura numèrica, comptar de memòria, amb significat) el càlcul (càlcul mental) la geometría (dimensions dels objectes, les línies rectes i corbes, la superfície plana i corba, el límit de frontera o regió, obert i tancat, dins i fora, cossos geomètrics)  resolució de problemes dels 0 als 6 anys (provocar en els infants una sèrie de relacions i operacions numèriques a partir d’una relació).

Per acabar, us vull ensenyar aquest video, paga la pena veure-ho:

http://youtu.be/5koDhgVs_j8

Interessant oi? Segons Piaget (psicòleg i biòleg) aquest infant es troba dins de l’estadi preoperacional o de representacions mentals simbòliques (de 2 a 7 anys) l’infant sap discriminar una qualitat (en aquest cas l’alçada) però no sap transformar-ho, no capta el pas de la modificació, per això quan canvia el xarop de menta del tub al got creu que hi ha menys quantitat només perquè el got és més baix, i no veu una altra qualitat, que el got és més ample que el tub.

A mida que es faci gran, l’evolució intelectual serà el que li permeti reflexionar i interioritzar les característiques dels objectes i establir relacions entre diferents classes i subclasses. Cap al final de l’etapa infantil ja realitzarà operacions concretes.

ML.

El desenvolupament motor de 0 a 6 anys

6

És evident que dins de la franja d’edat de 0 a 6 anys hi ha una gran evolució en el desenvolupament motor. Un infant comença a gatejar, després a caminar, a ser cada vegada més autònom. A mesura que el sistema neuromotor madura, els moviments comencen a ser més precisos. Hem de tenir en compte la coordinació neuromuscular que permet el control de la postura i el del moviment. Per això, hi ha tres tipus de moviments:

  • Moviment reflex. Resposta espontània i involuntària donada davant d’un estímul extern,
  • Moviment voluntari. Es fa d’una forma conscient i intencionada, abans d’executar-los, és decideixen.
  • Moviment automàtic.  Són movements voluntaris intencionats que es fan sense pensar i que a la vegada s’executen per fer una altra cosa. A la força de repetir certs moviments els acabem fent sense pensar.

El to muscular també juga un paper molt important perquè influeix en els primers reflexos ,en la postura, en el desplaçament i en la prensió. és el grau de tensió o relaxació dels grups musculars. Quan hi ha un excés de tensió, es parla d’hipertonia en canvi, quan hi ha més flexibilitat, es parla d’hipotonia.

Tot això, sumat amb el to muscular és la base de tota activitat motriu.  Dins del desenvolupament motor trobem tres aspectes importants:

  • L’evolució del control i de la consciència del cos
  • L’evolució de la locomoció o desplaçament
  • L’evolució de la manipulació

A les escoles bressol, que ocupa el tram de 0 a 3 anys (una franja plena de canvis constants) se’ls estimula i es treballa diferents capacitats.

  • La consciència i el control del seu propi cos. Mantenir l’equilibri quan està dret. Saber asseure’s i posar-se dret sense ajuda. Tenir control postural. Aguantar-se de puntetes, anar a peu coix.
  • La locomoció. Gatejar, desplaçament sobre els malucs, dret flexiona i fa extensió de cames. Desplaçament lateralment amb ajuda. Fer els primers passos. Pujar i baixar escales, caminar amb coordinació.
  • La prensió i manipulació. Fer que el nadó pugui arribar a agafar un objecte això també implica treballar el domini dels músculs visuomotors, una coordinació visuomanual i la percepció de la mà com a òrgan necessari.  Estimular el palmell. Acabar fent la pinça (dit índex amb el dit gros), fer apilacions de cups l’un sobre de l’altre. Utilitzar els estris adequadament. Posar i treure objectes de les caixes.

Per implementar aquestes activitats cal saber quina fase es troba l’infant i reflexionar sobre quines són les fites que es volen assolir. Tanmateix, s’ha de tenir sempre en compte que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament i que les conductes que s’esperen per a cada edat es basen segons en les mitjanes d’estudis realitzats. Això voldrà dir que dins d’un aula hi haurà nens i nenes més avançats i d’altres que s’endarreriran.

En cas d’endarreriment, són els especialistes que detectaran si hi ha alguna dificultat o senzillament es tracta d’un nen/a amb un ritme de desenvolupament més lent.

Una proposta per traballar la coordinació i l’equilibri amb infants de 4 a 5 anys és la següent:

EL JOC DELS CÈRCOLS

Objectius: 

  • Córrer sense dificultats
  • Mantenir l’equilibri del cos
  • Seguir les diferents indicacions que demana l’Educador/Mestre
  • Diferenciar les diferents accions

Desenvolupament de l’activitat:

L’Educador explicarà en que consisteix l’activitat i les normes que hauran de seguir. Repartirem cèrcols de colors i els posarem escampats per l’aula / gimnàs / pati.

Els infants hauran de seguir les ordres de l’Educador, quan escoltin “Córrer” els nens i nenes correran. Quan l’Educador digui “dins” els nens buscaran el cèrcol més proper per posar-se dins. Quan l’Educador digui “fora” els nens sortiran del cèrcol. Quan l’Educador digui “entrar a dins a peu coix” els nens i nenes ho faran. Podem provar diferents variants, com que es dirigeixin a un cèrcol groc o blau, caminar de puntetes…

Material:

cercols

Avaluació:

  1. Es mostra actiu i satisfet durant l’activitat
  2. Segueix les indicacions de l’educador/a
  3. Sap diferenciar les diferents accions
  4. Coordina els moviments i córre sense cap dificultat
  5. Manté l’equilibri mentre està dins del cèrcol
  6. Tolera la frustración de no tronar cap cèrcol

SEMPRE – SOVINT – DE VEGADES – MAI

Tal i com he comentat anteriorment, a l’hora de programar una activitat d’aquestes característiques hem de tenir molt en compte el moment maduratiu de l’infant. Per exemple, seria inviable fer la mateixa activitat proposada amb infants de 2 anys, ja que en aquestes edats encara no acaben de mantenir l’equilibri.

A grans trets això seria un resum molt i molt resumit del desenvolupament motor de 0 a 6 anys (i més concretament la franja de 0-3 anys) ja que l’article es faria massa llarg.

Espero que us sigui d’interès. Bona setmana!

ML.

Aniversari feliç

6

Els llums s’han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora, agrupats en un únic crit, “que demani un desig, que demani un desig”. I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador, un segon, dos segons, tres segons, quatre…i cinc…***

Que hagi actualitzat en dimecres no és casualitat, avui El racó del menut fa un any des de la seva primera entrada. Un any que valoro molt positivament i que sense vosaltres el blog no té gaire sentit és per això que us vull donar les gràcies a tots aquells que en algún moment us heu passat per aquí i heu deixat un comentari. Espero poder continuar dilluns rere dilluns actualitzant amb més temes, més recursos i més experiències.

Reconec que no sóc especialment una experta en temes d’educació, no sóc mestra, i ni tant sola educadora (estic a camí a ser-ho) però espero créixer de la mateixa manera que  espero que aquest blog també ho faci.

Ja que estem posats en màteria i que una servidora sembla que mai pugui descansar en temes educatius, m’agradaria parlar del tractament dels aniversaris a les llars d’infants i el parvulari.

Certament hi hauran famílies que per qüestions ideològiques no voldran que els seus fills celebrin l’aniversari, es respectarà la opció dels pares, i es pot substituir la celebració amb ser la protagonista de la setmana, o bé otorgar-li algun privilegi, com ser la primera de la fila.

Normalment, s’elabora un mural amb els mesos de l’any i els aniversaris de cada nen/a. Així tindrem present quan i qui li toca celebrar el seu aniversari. Hi han moltes maneres de fer-ho, dissenyant un calendari amb una foto de cada nen/a, fer 12 trenets i que cada tren sigui un mes de l’any, malgrat que els mesos de juliol i agost no es puguin celebrar dins de l’escola. Sempre es pot fer al setembre un recordatori de tots aquells que hagin fet anys!

Aquí tenim un exemple del que podria ser un mural d’aniversari.

També, serà necessari elaborar una corona pel nostre protagonista.

Aquestes corones están fetes amb goma eva.  *Fotografía extrema del bloc Mamà recicla. (http://mamarecicla.blogspot.com.es)

El racó del menut estrena pàgina al pinterest! Dóna una ullada a tots els recursos que podem trobar referent als aniversaris.

http://www.pinterest.com/elracodelmenut/aniversaris/

Per portar a terme l’aniversari a l’escola, s’hauran de fer vàries gestions, primerament parlarem amb la família del nen/a que faci anys i preguntarem si tenen pensat portar algun àpat especial, es recomana que no portin llaminadures ja que no són gens saludables.

Es passarà una circular avisant a les altres famílies que aquell dia els nens i nenes no portin esmorzar. Es mirarà també si hi ha algun nen/a pateix alguna intol·lerància i al·lèrgia.

No obstant, un altre recurs que es fa en algunes escoles, és tenir un pastís fet de cartró i decorat amb plastilina per si la família no portes cap tipus d’esmorzar especial. A part, aquest pastís seria el mateix per tots els nens i nenes que anirant fent anys al llarg del curs per no marcar diferències.

*Fotografía extreta del blog “Fer de mestres” (http://ferdemestres.blogspot.com.es)

Sembla de veritat oi? Vosaltres recordeu quan celebràveu els vostres aniversaris a l’escola?

ML.

*** Aniversari. 10 milles per veure una bona armadura. Manel.

 

Jocs de coneixença

10

Ara que estem a punt d’encetar un nou curs de ben segur que hi han grups que s’enfronten per primer cop a l’escola bressol, grups que comencen P3, grups que assisteixen infants nous, grups on tenen un mestre nou…és per això que l’article d’avui la vull dedicar als jocs de coneixença.

Són jocs de presentació, que ens permeten conèixer millor els nostres companys. També són un bon recurs per treballar la memòria, l’atenció, el desenvolupament motriu,   iniciar-se en el llenguatge oral i la sensació de pertinença de grup. A continuació exposare una sèrie de jocs que podem fer…som-hi!

EL CABDELL

Possem els infants en dues fileres, i el mestre/educador comença a presentar-se i tot seguir li passa el cabdell a un nen/a i aquest a un altre, així consecutivament. Mirarem de passar el fil de la llana per radera de la cadires de forma que s’anirà formant una teranyina a força d’anar passar-la de company a company. Els infants al final del joc hauran de saltar entre el fil de llana per anar a saludar al company del davant.

EL PISTOLER

Recomanada per nens més grans, de P5 cap amunt. Es tracta de fer una rotllana. El mestre dirà un nom, aquest s’haurà d’acotar, i les dues persones que tenia al costat hauran de dir el nom de l’altra de la forma més ràpida possible. L’últim en dir el nom perd, i per tant queda eliminat. El que s’havia ajupit, es torna a posar dret i continua jugant. L’objectiu del joc és saber-se els noms i tenir agilitat a l’hora d’actuar.

GOMETS

Repartirem gomets. Els nens i nenes estaran distribuits per dins de l’aula. El mestre/educador dirà en veu alta: “Enganxarem un gomet al Pau” i els nens hauran d’anar a buscar en Pau.

PASSAR LA PILOTA

En rotllana, els nens es van passant la pilota i fan una breu presentació. Exemple: “Hola, sóc la Clàudia, m’agraden els macarrons i li passo la pilota al Nil” i en Nil fa el mateix. Així de forma succesiva. Podem accelerar el joc i que cada vegada vagin més ràpid.

ROTLLANA DE NOMS

Es tracta de posar-se en rotllana. Un nen/a diu el nom d’un company, s’aixeca i va al seu lloc, aquesta fa el mateix i així succesivament. No val repetir el nom d’un company que s’hagi dit, si no queda eliminat.

PAQUETS

Els infants aniran desplaçant-se per tot l’aula. L’educador o mestre exclamarà: “Paquets de 4” i els nens s’hauran d’agrupar en grups de 4. També es pot canviar la dinàmica i dir “Paquets de samarretes de color groc” o “Paquets de nens amb els ulls blaus”.

QUI ETS?

En rotllana convidarem els nens i nenes que tanquin els ulls. Tot seguit seleccionarem a un nen/a que es posarà al centre. Tot seguit els nens -encara amb els ulls tapats- preguntaran: Qui ets? i el nen/a del mig respondrà: Sóc el visitant. Per la veu hauran de descobrir qui és.

LA DIFERÈNCIA

Asseguts en rotllana, ens fixarem com van vestits els nostres companys. Convidarem als nens i nenes que tanquin els ulls. Escollirem un nen/a al atzar i li treure’m alguna peça de roba, una diadema, una polsera o bé li podem posar la samarreta del revès. De nou, direm els nens que obrin els ulls i ens diguin que té de diferent al nostre company/a. Aquest joc va molt bé per treballar la memòria i l’atenció.

Aquests són un petit recull de jocs que es poden fer el primer dia. El mestre/educador triarà aquella que per edat i per característiques del grup sigui la més adequada.

ML.

Publicat dins de Jocs i joguines i etiquetada amb | Deixa un comentari

La tornada a l’escola: Selecció de racons

4

Arriba setembre i molts docents estan treballant perquè aquest nou curs sigui d’allò més engrescador i motivador! És molta la feina que hi ha a desenvolupar, s’ha de decidir quina programació hi haurà durant el curs, com dividirem l’aula, quins materials uttilitzarem, quina selecció de racons farem, si hem de comprar material, étc.

Des de aquesta entrada farem un cas hipotètic de com podriem dissenyar un aula d’un grup de 2 a 3 anys en una escola bressol.

A l’entrada de l’aula hi hauria penjadors amb la imatge de cada nen/a (molt important perquè així l’infant sabrà reconèixer el seu espai) i a sobre de cadascun un casiller personal. Per delimitar l’entrada de l’aula de la resta de l’espai, col·locarem un moble aquest seria mòbil i tindria rodes per poder facilitar el seu desplaçament i així ens serveix per qualsevol altra activitat. Molt important ubicar un tauler de caràcter informatiu per els pares.

Dins de l’aula, comptarem amb una zona de canvi. Els lavabos estarien limitats arquitectònicament per un vidre gran de seguretat. Dins d’aquest espai, comptarem amb penjadors -també amb la imatge de cada infant- per penjar la seva tovallola per afavorir l’autonomia personal. Al costat tindriem un casiller personal de cada infant per poder posar tot el material per la seva higiene personal (necesser, pintes, bolquers..) Al costat de la pica hi hauria un prestatge per als gots, un mirall gran irrompible, tot a l’alçada dels nens i nenes perquè es poguessin mirar mentre es renten i es pentinen.

La zona de descans estaria delimitada per un casiller gran, on s’hi guardaren les màrfegues i altres elements necessaris per al descans, a més a més de les joguines. També seria mòbil i delimitaria l’espai. Per a fer-lo més íntim, es podria posar una cortina o una mampara des del casiller a la paret.

La zona de joc i activitats tot següent detallariem quins racons i/o zones podriem sel·leccionar per la nostra aula de P2.

  • Zona de catifa o matalàs: Pertany a la zona de descans, seria últil per mirar contes, imatges, fer el reagrupament, donar la benvinguda, fer rotllanes, útil per quan haguem de fer una assemblea. A prop disposariem d’un prestatge amb tots els contes infantils endreçats segons la seva temàtica. Aquesta zona estaria a prop de la de manipulació i exploració per tal de poder seure a la cadira.
  • Zona de manipulació i exploració: Comptariem amb taules octangonals i cadires infantils que podriem utilitzar com àrea de menjador i també per jocs de taula, per fer manualitats, arts plàstiques,tallers, étc. A prop de tindriem una pissarra enganxada a la paret.
  • Zona de joc simbòlic: Recordem que el joc simbòlic era aquell on els nens i nenes tenien la capacitat de representació real o imaginària. Per tant, hauriem de tenir cura quins elements podriem utilitzar. Com exemples seria: una caseta de nines, cuineta, disfresses, garatge i cotxets, de material de perruqueria etc…aquesta zona hauria d’estar apartada de la zona del matalàs, ja que hi ha més activitat encara que sigui bastant individual. Comptariem amb uns estants amb les joguines ben endreçades però a la vista, classificades i que faria de separador amb la zona de moviment.
  • Zona de moviment i desplaçaments: En aquesta zona, sóc més partidària de fer-ho en una aula diferent on els nens i nenes tinguessin el suficient espai per fer els desplaçaments i les classes de psicomotricitat. De material tindriem pilotes, cordes, carretons, cèrcols, rampes, bancs suecs, étc

Dins de l’aula podem dissenyar diferents racons, com el racó de la biblioteca, el racó de la coeducació, el racó dels experiments, el racó de la música, étc

Haurem de decorar l’espai amb pintures que els propis nens anirant realitzant al llarg del curs, cartells informatius per a les famílies (sobretot a l’entrada de l’aula). Enganxar pòsters i cartells amb l’assistència dels companys a classe, els hàbits, les rutines, la climotologia del dia. A sota trobareu exemples en aules reals:

IMG_3182

Aula d’una classe de P3.

IMG_3181

IMG_3168

Rutines diàries: Fem el bon dia, passem llista, el temps que fa…

Des de “El racó del menut” desitjo a tots i totes un bon inici del curs escolar! Som-hi!

inicicurs

ML.

Publicat dins de Recursos i etiquetada amb , | Deixa un comentari