EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Arxiu de la categoria: Alimentació

Anem al mercat

4

Durant els primers anys de vida, l’infant té unes necessitats nutritives diferents segons l’edat. Des de que neix passa per diferents fases alimentàries (primer llet fins que es comença a la introducció dels aliments de forma progressiva).

L’infant necessita una gran aportació d’energia i nutrients perquè es troba en període de creixement i desenvolupament. L’alimentació ha de ser equilibrada i variada amb quantitat de calories, proteïes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, minerals, aigua…per aconseguir un creixement òptim.

Per una alimentación correcta cal:

  • Variada. Ha d’incloure els 5 grups d’aliments
  • Suficient. Segons en relació del període de vida que es troba. (No menja el mateix un infant de 3 anys que un de 10 anys)
  • Bona distribució. Mai menys de quatre àpats al dia.
  • Higiènica. A evitar el risc de transmetre malalties infeccioses o tòxiques.

A més a més, és important no donar aliments fora de l’horari dels àpats. Els nous aliments s’han d’introduir en petites quantitats i posteriorment s’observarà si ho digereix bé o li produeix anomalies com ara vòmits, diarrees, étc.

A l’escola bressol, per promoure l’hàbit d’una alimentació saludable seria interessant fer partícep a l’infant sobre el que ingereix, què és, d’on prove, si és saludable i podem fer una petita excursió al mercat central per comprar l’esmorzar.

A partir del any, l’infant es va incorporant poc a poc a l’alimentació comuna i se’ls hi presenta el menjar  amb una textura més grossa, trossejat i aixafat, és una etapa decisiva que influirà en els seus  hàbits d’alimentació futurs i s’adaptarà als quatre sabors bàsics.

Cap els dos anys, al tenir aproximadament 16 dents, és capaç de menjar sol un plat de puré, punxant trossos d’aliments i portant-los a la boca.  S’ha de deixar que el nen mengi sol i ajudar-lo quan disminueixi el seu interès durant l’àpat. Sobretot potenciar el sabor original i no disfressar-ho amb altres gustos.

ANEM AL MERCAT

Objectius: 

  • Promoure una alimentació equilibrada
  • Conèixer els aliments bàsics com la llet i els seus derivats, pa i fècules, verdures i hortalisses i fruites fresques.
  • Elaborar l’esmorzar amb l’ajuda de l’educador/a
  • Afavorir el desenvolupament dels sentits

Desenvolupament:

Amb la classe de P2 (també pot ser un P3) ens aproparem al mercat central més proper per comprar els respectius aliments per elaborar l’esmorzar. Els hi preguntarem si saben què és un mercat, en que consisteix i si alguna vegada hi han estat. Els hi explicarem que ens aproparem per comprar l’esmorzar.

Un cop que estiguem al mercat, coneixeran les diferents fruites, verdures i hortalises (també es treballa els colors, les formes, el nombre, les mides, distingir diferents sabors i olors) i s’iniciaran a la seva ingesta.

Elaborarem l’esmorzar a base de diferents peçes de fruita fent una macedònia. També podem introduir la cançó popular de la masovera durant l’activitat.

“O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. Llums!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps…
Llums, naps!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres…
Llums, naps, nespres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous…
Llums, naps, nespres, nous!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el divendres,
El divendres faves tendres…
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el dissabte,
El dissabte tot s’ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat
El mercat és el diumenge,
El diumenge tot s’ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s’ho gasta, tot s’ho menja!

O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat.
O lai, là, la masovera, la masovera,
la masovera se’n va al mercat”

Per a infants més grans, es pot fer una petita assemblea i comentar què esmorzem diariàment, si es saludable, si mengen suficient fruita i verdura.

Avaluació:

  • Mostra interès en l’activitat
  • Discrimina les diferents peces de fruita
  • Discrimina els diferents tipus de verdures
  • Discrimina els diferents sabors dels aliments
  • Discrimina els diferents olors dels aliments
  • Es menja l’esmorzar
  • Participa a l’activitat
  • Participa a l’assemblea
  • Escolta els companys
  • Respecta el torn de paraula
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

La diabetis

6
Publicat el 26 d'agost de 2014

Una de les intoleràncies més comunes que podem trobar dins de l’alimentació infantil és la diabetis. Es produeix com a conseqüència d’una utilització incorrecta dels sucres que tenen aliments (hidrats de carboni) a causa de la falta d’insulina.

Dins de la diabetes infantil la podem denominar diabetis insulinodependent o diabetis mellitus tipus I. La mellitus tipus II és més comú en persones adultes i pot no ser necessària la insulina.

Però què és la insulina i per a què serveix? És una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees, glándula que està situada a la part esquerra de l’abdomen molt a prop de l’estómac. La meitat dels aliments que mengem contenen hidrats de carboni (sucre) que un cop arriben a l’estómac i al budell prim, es transformen a través de la digesetió en glucosa, seria un hidrat de carboni més senzill. Els hidrats de carboni es troben en forma de glucosa, passen a la sang i és aquí on actua la insulina. A la diabetis infantil, el pàncrees no fabrica insulina, és per això, que la glucosa no entra a les cèl·lules i l’infant s’anirà posant malalt.

L’alimentació serà la mateixa que la dels nens de la seva edat, però cal marcar una sèrie d’objectius.

  • Assegurar un equilibri nutricial correcte
  • Evitar tant la hipoglucèmia com la hiperglucèmia
  • Corregir els errors dietètics de la família

Els factors per acabar desenvolupant la malaltia són:

  • Predisposició genètica
  • Procés autoimmune

Cal aconseguir un equilibri entre l’alimentació i la insulina administrada. Conve un repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia a part dels tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar).

Els infants diabètics s’han de controlar els greixos i moderar els saturats. La fibra alenteix l’absorció dels hidrats de carboni per això cal tenir una especial cura amb la ingesta de fruita i verdures. És aconsellable acostumar els infants diabètics a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia ja que pot derivar a que els nivells de glucosa en sang es troben baixos, ja sigui per falta d’alimentació, excés d’administració d’insulina o per augment de l’activitat física.

És molt important que el nen diabètic sigui coneixedor de la seva malaltia, ja que per desgràcia haurà de conviure amb ella tota la seva vida.

Per experiència, treballant en unes colònies recordo que la meva companya i jo vam començar a repartir gelats com a final de festa a un grup de nens i nenes de P5, dins del grup hi havia un nen que era al·lèrgic als colorants, per tant en comptes d’un gelat vam oferir-li una altra cosa. El nen, que no era coneixedor de la seva intolerància, es va posar a plorar quan jo mateixa li vaig entregar la magdalena, ell volia un gelat com la resta dels seus companys i no entenia perquè no podia menjar-ne. Per casos com aquests, és important explicar amb total naturalitat  – per molt menuts que siguin- la seva malaltia, què és, i en que consisteix amb un llenguatge entendor per a la seva edat.

En el cas de la diabetis, se li ha d’ensenyar a autocontrolar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També ha de saber com organitzar la seva alimentació i adquirir hàbits per garantir el control de la malaltia.

ML.

Bon profit!

8
És bastant habitual que en les llars i les escoles els nens i nenes es quedin a dinar al centre però darrerament aquesta estona del menjador també s’ha mirat de que sigui un temps educatiu pels infants. Durant la década dels vuitanta, era una cosa que se’n ocupaven les própies mares dels alumnes que volien ajudar a l’escola preparant el dinar i estar amb els nens, però va ser a partir dels anys 90′ que la cosa va canviar i van començar a sortir empreses especialitzades en l’ensenyament, alimentació, el lleure i la cultura procurant que els infants tinguin una alimentació equilibrada i variada sota la supervisió d’uns educadors o bé monitors de lleure. 

Normalment, a les escoles bressol l’hora del menjador és competència exclusiva dels educadors/mestres. 

A continuació plantejaré una activitat que es pot portar a terme dins del segon cicle d’Educació Infantil.

ANEM A DINAR 


OBJECTIUS: 

– Controlar la quantitat d’aliment que es posa a la boca
– Separar els obstacles que es troben en el menjar: ossos, espines, etc
– Mantenir ritmes adequats entre cada mos
– Col·locar plats i gots a taula
– Mantenir una conversa durant la menjada
– Utilitzar forquilla i ganivet
– Pelar fruita amb el ganivet
– Servir els altres
– Parar i desparar taula
– Rentar-se les mans abans i després de menjar
– Utilitzar el tovalló
– Diferenciar els sabors dels diferents aliments



-DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Hi haurà 3 grups de 6 infants, primerament aniran passant al lavabo per rentar-se les mans i fer les seves necessitats. Cada grup s’ocuparà d’una tasca diferent. El primer grup s’encarregarà de parar taula, el segon grup visitarà la cuina i s’informarà de que hi haurà per dinar i després davant dels seus companys explicaran quin menú hi ha i quins aliments tastaran. El tercer grup ens explicarà quins hàbits hem de tenir a l’hora de dinar (seure bé, utilitzar bé els coberts, saber quin cobert utilitzar per cada aliment) Cada setmana els grups aniran canviant a l’hora de fer les tasques. Quan estiguin tots asseguts a taula, cantarem la següent cançó:

Anem tots al menjador,
ens agrada menjar de tot:
La sopeta amb cullereta,
mandonguilles amb forquilla
i el bistec amb ganivet!

No podem deixar res al plat, per què?
Perquè els “monis” s’enfadaran!
La sopeta amb cullereta,
mandonguilles amb forquilla
i el bistec amb ganivet!

i el bisteeeeeeeeec aaaaaamb gaaaaaaniiiveeeeeeeet!


TEMPORALITZACIÓ:

La durada serà d’1h. Els primers 20 minuts estaran dedicats a rentar-se les mans i fer l’activitat programa a cada grup. La resta de temps estarà dedicada a cantar la cançó i l’estona del dinar. A mida que els nens vagin acabant, recolliran el seu cobert i sortiran al pati on estaran sota la responsabilitat d’una educadora i/o monitora de lleure. L’activitat es farà cada dia a la mateixa hora.


RECURSOS ESPACIALS:

Lavabo, cuina, menjador i pati.


MATERIAL:

-Sabó, tovallola individual, coberts, gots, plats, estovalles, tovallons, gerra de l’aigua, escombraries per deixar la brossa, mobiliari adequat per la seva edat (cadires,taules…)


AVALUACIÓ:

1. Té l’hàbit de rentar-se les mans?
2- Participa a l’activitat encomanada?
3. Presta atenció a la feina dels seus companys?
4. Utilitza els diferents coberts durant el dinar?
5- Utilitza el vocabulari de forma adequada?
6- Diferencia els sabors dels diferents menjars?
7- Utilitza el tovalló? 
8- Manté un comportament adequat a l’hora de dinar?
9- Manté ritmes adequats a cada mos?
10- Participa activament en parar i desparar taula? 


ML.

Nyam nyam

4

S’apropa l’hora de dinar i que millor que començar a parlar sobre l’alimentació i de la importància de fer una bona introducció d’aliments.

L’infant de 0 a 4-6 mesos només s’alimenta de llet ja que el sistema digestiu de l’infant i el seu metabolisme només estan preparats per rebre aquest aliment. La llet més adequada és la materna, aporta tots els nutrients necessaris i també conté una quantitat suficient d’aigua.

Abans dels 4 mesos no s’ha d’iniciar l’alimentació no làctia (complementària) perquè interfereix en la lactància materna i provoca la sensibilització a al·lèrgies alimentaràries. Un cop que l’infant té uns 4-6 mesos les seves funcions disgestives han madurat i les necessitats nutritives requereixen l’introducció d’aliments diferents de la llet materna o artifical.

L’artifical és la que supleix la materna en cas que no fos possible, són llets de vaca modificades per assimilar-los a les llets maternes i n’hi ha de dos tipus la d’inici -4-6 mesos i la de continuació que coincideix amb l’inici de l’alimentació complementària. 

A continuació s’exposa un quadre orientatiu ja que depenent del desenvolupament i característiques del nadó es pot reorientar les edats d’incoporació de nous aliments. És bàsica la col·laboració i coordinació entre la família i l’equip de pediatria.
Els mestres i educadors també hem d’estar informats per poder tractar adequadament  l’alimentació a les llars d’infants i les escoles.
 

Mesos

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

18

LLET D’INICIACIÓ

LLET DE CONTINUACIÓ

LLET DE VACA I DERIVATS (formatge, petit suisse…)

CEREALS SENSE GLUTEN

CEREALS AMB GLUTEN

FRUITES

VERDURES (carbassó, pastanaga, patata, mongeta verda…)

VERDURA CRUA (enciam, ceba, pastanaga, cogombre, naps…)

PASTA

LLEGUMS

CARN (pollastre, vedella, xai…)

OU SENSER (rovell i clara)

PEIX BLANC

IOGURT

GALETES

 

La introducció d’aliments cal començar-la entre els quatre i els sis mesos.

Cada nou aliment s’introduirà per separat en petites quantitats que augmenten gradualment a mesura que l’infant l’accepta i el tolera.

L’aliment nou s’accepta millor si s’ofereix triturat o diluït i entre dos aliments nous es deixarà passar entre una i dues setmanes.

No s’ha d’aportar més de la meitat dels requeriments energètics diaris.

La ingesta diària de llet o derivats làctics ha de ser de 500 ml.

Els aliments amb gluten s’han de donar a partir dels vuit mesos.

És important seguir les pautes del quadre anterior perquè l’aparell digestiu de l’infant no té encara la flora bacteriana adequada que l’ajudi a assimilar correctament els aliments i poden aparèixer alteracions o trastorns alimentaris (al·lèrgies, hipertensió, obesitat…) 

Si voleu saber més informació, a sota de tot teniu un arxiu que us podeu descarregar sobre l’alimentació infantil en edats de 0-3 anys.

Així que un cop dit tot això, bon profit! 

ML.