tatata-tatata
L’escola ofereix aportacions específiques en l’adquisició del llenguatge que l’infant necessita per intregrar-se en la societat.
En el primer cicle (0-3 anys) les prioritats és concreten bàsicament en la comprensió i utilització progressiva que l’infant ha de fer del llenguatge oral, cosa que suposa assolir els objectius següents:
-Descrobrir i experimentar l’emissió de sons elementals i la imitació dels primers sons elaborats
-Utilitzar progressivament un vocabulari ajustat a les situcions quotidianes
-Utilitzar les regles morfosintàctiques fonamentals que li permeten elaborar frases senzilles
-Utilitzar algunes formes socials de comunicació oral com les de salutació i acomiadament
En canvi, en el segon cicle (3-6 anys) podem trobar els següents objectius:
-Millorar l’ús del vocabulari i ampliar-lo progressivament
-Fer que les regles morfosintàctiques que l’infant utilitza siguin progressivament més complexes
-Obtenir major capacitat d’expressió i comunicació
-Participar en converses col·lectives en situacions diverses
És evident que entre l’etapa de 0 a 6 anys hi ha una clara evolució en l’expressió verbal infantil. A continuació exposaré les etapes que hi podem trobar:
Etapa prelingüística (de 0 a 12 mesos)
0-2 mesos: Plors, crits, sorolls de succió. Reacciona als sorolls d’ambient.
3-4 mesos: Diferenciació dels crits i plors segons la causa (gana,dolor, malestar), sons de plaer i rialles. Gira el cap i els ulls cap a la font de so. S’inicia el balboteig.
5-6 mesos: Respon vocalment als estímuls, comença a vocalitzar, segueix amb la mirada de l’adult.
7-8 mesos: Jocs vocals. Reconeix els adults familiars, el balboteig comprèn sons propers a les vocals i consonants del llenguatge adult.
9-10 mesos: Preconversa: vocalitza més durant els intervals que l’adult deixa lliures i intenta espaiar i escurçar les vocalitzacions per deixar lloc a la resposta de l’adult.
El balboteig reprodueix la melodia de les converses entre adults.
11-12 mesos: Comprèn globalment algunes paraules familiars (mama,papa,nen) vocalitzacions més precises i controlades quant al to i la intensitat. Agrupa sons en síl·labes que repeteix voluntàriament.
Durant el procés d’aprenentatge del llenguatge, són els infants els que s’han d’adaptar al model que els ofereix l’adult. Hi han excepcions, com ara la parla maternal, segur que de ben segur us heu trobat algún adult o vosaltres mateixos parlant-li a un infant menor de 3 anys de forma simple i ajustada a la capacitat de l’infant com per exemple: “eh que és bonic aquest bub bub , eh que si”
Etapa lingüística (de 12 a 24 mesos)
10-18 mesos: L’infant diu les primeres paraules i algunes paraules poden ser inventades, d’això se’n diu paraules idiosincràtiques.
El significat que l’infant otorga a les primeres paraules està lligat a la pròpia experiència en un context compartit amb l’adult.
No utilitzen articles ni quantificadors singular-plural, comencen a distingir masculí i femení (apo-apa, nen-nena). Empren paraules socials (hola, adéu) de lloc (aquí) i petició (més).
Apareixen fenòmens de la sobreextensió paraula que serveix per designar diferents objectes similars, per exemple tots els animals de quatre potes són bup bup.
La subextensió està limitat només a un objecte o objectes concrets, per exemple el gat només es designa el gat de la seva àvia.
18-24 mesos: Predomina la comunicació verbal. Comença a posar nom a les seves emocions i sentiments. Els infants amplien considerablement l’emissió de fonemes per construir noves paraules però encara fan errors, els més comuns són:
Reduplicacions: Repetir un fonema com olelles per orelles.
Omissions: L’infant suprimeix iatà per ja està.
Substitucions: D’un fonema per un altra més pròxim com ti per sí, no té per no ho sé.
El llenguatge entre els 2 i 3 anys
Continua el desenvolupament de l’etapa lingüística.
Descobriment de les regles per elaborar frases i produir enunciats cada vegada més llargs, perfecciona els mecanismes articulatoris i fonètics prenent com a model el llenguatge de l’adult. Apareixen les primeres preposicions (de,per) els adverbis (lloc, quantitat, temps) els articles, pronoms, el vocabulari s’incrementa.
Cada paraula adquirida té el seu lloc en el camp semàntic, per exemple si abans utilitzava el gènere cotxe per referir-se a tots els vehicles amb rodes, ara aprendrà a utilitzar paraules diferents per designar cotxe, camió o moto.
Comença a utilitzar la frase interrogativa, cosa que li permet iniciar petites converses.
En aquesta etapa poden sorgir problemes de pronunciació dels fonemes que exigeixen més control dels òrgans de la fonació, com /f/ i /r/. També és normal trobar dificultats amb síl·labes complexes com pla, ter, fri.
El llenguatge dels 3 als 6 anys
Fase de perfeccionament del llenguatge. Se li exigeix més destresa per poder expressar les seves intencions i desitjos.
Als 3 anys encara mostra dificultats per explicar esdeveniments que no es refereixen a l’aquí i l’ara (si vol explicar una experiència a un adult que no han compartit , l’adult ha de fer un esforç per interpretar el que l’infant li vol dir. Això és degut al egocentrisme propi de l’edat que li dificulta l’empatia.
També sol fer monòlegs que acompenyen a les seves accions, pensa en veu alta el que pensa fer.
Millora notablement la seva pronunciació, encara que als 3 anys poden tenir dificultats amb alguns fonemes com /d/ i /f/ i amb alguns grups consonàntics com pr o bl.
S’adquireix pràcticament un domini total de tots els fonemes del llenguatge, tot i que els 6 anys alguns infants poden tenir dificultats en la pronunciació d’alguns fonemes com la /r/.
L’infant gaudeix repetint frases difícils de pronunciar amb els embarbussaments, etc.
Per alteracions i trastorns del llenguatge cal fer un diagnòstic i la intervenció primerenca adequada per definir una intervenció educativa especifíca.
ML.