EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Arxiu de la categoria: Descans

Silenci! És hora de descansar

4

Una de les rutines bàsiques dins de l’escola bressol és la migdiada. A P3, segons quines escoles continuen amb aquesta rutina durant els dos primers trimestres. Altres creuen que a partir del primer curs del segon cicle no és necessari.

Sigui com sigui, a les escoles bressol les actuacions i actituds per part de l’educador/a seran les següents:

La migdiada es farà immediatament després de dinar perquè és quan l’infant està més relaxat i la digestió comença a fer el seu efecte. Al acabar de dinar, anirem al lavabo a rentar mans i cara; després eixugarem amb la tovallola i faran les seves deposicions (pipi o caca) a l’orinal o el vàter. Si són més petits els hi canviarem el bolquer.

Tot seguit anirem a una aula on l’espai estarà habilitat per dormir i estirar-se al llit. Aquí podem començar a introduir hàbits de ordre i cura per acostumar-los a deixar la roba i les sabates al seu prestatge. Identificarà el seu espai i a més a més, serà conscient que es l’hora d’anar a dormir.

Molt important trobar sempre el seu llit i les seves pertinencies al mateix lloc de sempre, per facilitar la localització.

Els estímuls ambientals s’aniran reduient, haurem de crear un ambient tranquil i acollidor, que l’espai estigui endreçat i no presenti objectes o decoracions que puguin inquietar l’infant. Abaixem persianes, posem música relaxant, la nostra veu també l’anirem suavitzant. L’educador ha de tenir una actitud tranquil·la.

Durant la migdiada haurem de ser a prop, per assegurar-nos que es manté la calma i que si algun infant té algun malson o es desperta, evitarem que la resta de grup també es desperti. En algun moment de desconsol, podem agafar el nen i així ajudarem al nen/a a calmar-se.

Està permès la utilització d’objectes familiars que donin seguretat i tranquil.litat a l’infant. Cada infant tindrà els seus costums tant a l’hora d’anar a dormir com de despertar-se. Alguns utilitzaran xumet, un ós de peluix i cal que l’educador/a conegui els costums de cada infant.

Els infants han d’aprendre a dormir-se sols, a respectar la resta de companys…

Caldrà mantenir horaris controlats i estables, la migdiada s’haurà de fer cada dia a la mateixa hora. Adaptant-nos sempre al ritme del nen i procurant que desenvolupi una actitud favorable.

A mida que es vagin despertant de forma espontània, els rebrem amb efecte perquè es sentin segurs. L’activitat següent serà fer pipi o caca al vàter o orinal (si són més petits els hi canviarem els bolquers).

Quan tots estiguin llevats, pugem les persianes i ventilarem l’espai.

ML.

Publicat dins de Descans i etiquetada amb | Deixa un comentari

Alteracions i trastorns en el descans

2

El descans forma part de les necessitats bàsiques de tota persona. Els professionals de l’educació infantil hem de vetllar per satisfer aquestes atencions bàsiques.

A les escoles bressol i també al parvulari els infants fan la migdiada, per tant, hem de ser coneixedors dels diferents trastorns i alteracions que poden passar durant el descans.

Podem trobar les disòmnies i les parasòmnies. 

Les disòmnies són trastorns en la quantitat, la qualitat i l’horari del son, més conegut com l’insomni. L’insomni és la incapacitat de poder dormir com es necesssita. Representa dificultats per conciliar el son, a desvetllar-se durant la nit, de manera que influeix en la quantitat i qualitat del descans. És l’alteració més freqüent en l’edat infantil.

Els desencadenants de l’insomni poden ser:

  • Perturbacions organiques. Quan el nen té mal d’orella, de panxa…no consegueix dormir.
  • Dificultats mécaniques. A causa d’una obstrucción nasal que es produeix quan està encostipat.
  • Dificultats en l’adquisició de l’hàbit de dormir. No s’ha adquirit bé la rutina i l’hàbit d’anar a dormir. És un dels trastorns més freqüents d’insomni infantil. Poden ser a causa de l’alimentació (s’ha quedat amb gana, la menjada ha estat massa copiosa, aliments no adequats per motius diversos…) o canvis freqüents de la persona que el posa a dormir, d’espai…
  • Conflictes emocionals. Degut al vincle afectiu amb els seus pares, canvis d’ambient o que el nado no se senti prou protegit o acceptat.

La intervenció daban de l’insomni inclou analitzar les condicions ambients per afavorir la comoditat, el benestar físic, mantenint una temperatura adequada, aïllament acústic, crear les condicions adequades, evitar canvis en l’entorn habitual on dorm l’infant i els rituals que es produeixen a l’hora d’anar a dormir.

Les parasòmnies es caracterixen per ser conductes anormals associades al son en els moments de transició son-vigília.

Les parasòmnies més freqüents són:

  • Malsons
  • Somnilòquia
  • Somnambulisme
  • Terrors nocturns
  • Bruxisme
  • Jactatio capitis

Però en que consisteixen aquestes parasòmnies? Vegem-ho!

El malson provoquen ansietat, crits i plors. Un cop que l’infant es desperta té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat que li produeix por.

La somnilòquia consisteix a parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del son. Es tracta de paraules aïllades o frases molt curtes relacionades amb fets de la vida quotidiana. Un cop s’ha despertat del son, no es recorda res.

El somnambulisme es caracteritza per episodis repetits de comportaments motors complexos que s’inicien durant el son i que impliquen que l’individu s’aixequi del llit i comenci a caminar.

Els terrors nocturns són episodis de despertar brusc, on l’infant s’incorpora de cop, amb expressió de pànic i signes d’ansietat, pupil.les dilatades, sudoració, taquicàrdia. Els pares miraran de tranquil.litzar-lo però l’infant no connecta amb la realitat.

El bruxisme consisteix en fregar-se les dents les unes amb les altres. Es deu a l’acumulació de tensió en la zona de la mandíbula que durant el període del son es descarrega produint un so característic. Es relaciona amb l’estrès i factors genètics, amb l’edat tendeix a desaparèixer. No obstant, pot perjudicar la salut dental del nen i cap utilitzar una pròtesi dentària per dormir.

Jactatio capitis consisteix en moure rítmicament el cap o tot el cos sobre el coixí. Aquest balanceig es pot acompanyar de sons guturals que es produeixen durant la relaxació prèvia a quedar-se adormits. Es considera normal entre els 6 mesos i els 4 anys. Després d’aquesta edat poden ser símptomes de carència afectiva i dificultats en l’adquisició d’un bon hàbit per anar a dormir.

També podem trobar altres altercions com els ronquets i l’enuresi noctura (fer pipí mentre es dorm).

La síndrome de la mort sobtada del lactant o mort al bressol es la mort sobtada d’un infant menor d’un any de naturalesa inexplicable i sense causa concreta. No obstant, per evitar aquest fet és convenient:

  • Posar l’infant al bressol de panxa en l’aire. Si té problemes de reflux gastrosofàgic s’ha de comentar amb el pediatre.
  • El matalàs del nen ha de ser rígid: cal evitar edredons, coixins i joguines toves dins el bressol.
  • No se l’ha d’abrigar massa. L’excés de roba o escalfor de la cambra augmenta el risc.
  • Si el nadó encara no ha nascut, cal recordar que el consum de tabac, alcohol o drogues durant l’embaràs multiplica el risc de patir la síndrome de la mort sobtada del lactant.

ML.

Publicat dins de Descans | Deixa un comentari

Uh oh no tinc por

8
Publicat el 7 d'abril de 2014
De ben segur que en algún moment de la vostra infantesa veu tenir un malson, o bé tenieu por a la foscor, als monstres… L’edat aproximada en que s’inicia els terrors nocturns són entre els 3 i 12 anys, acostumen a desaparèixer amb l’adolescència, ja que a partir de certa edat tenim un altre tipus de preocupacions i desapareixen altres temors que teniem durant la infància.

Els malsons provoquen un despertar amb ansietat, crits, plors…un cop despert, l’infant té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat d’aquests continguts que li produeixen por.

Succeeixen durant la fase REM (rapid eye movements) de son, sovint al final de la nit. Què podriem fer per evitar que l’infant tingui por o vagi desapareixent els seus temors? Abans d’anar a dormir evitar mirar pel·lícules de terror, bèl·liques, d’acció… El recurs del conte pot ser una bona oportunitat abans d’anar a dormir, podem inventar-nos nosaltres mateixos la història i fer que el nen/a sigui el protagonista d’un conte on venç la por als monstres. L’infant se sentirà identificat amb el personatge i veurà que realment no passa res.

ALTRES CONTES:

 
De Sean Taylor. Editorial Joventut. Conte on desmitifica la imatge dels monstres i mostra un monstre simpàtic que es fa amic del protagonista.


De Santi Balmes. Editorial Principal de los libros. Disponible per iPhone iPod Touch i iPad. La Martina és una nena que no pot dormir a les nits perquè té por dels monstres.  A l’altra banda del terra, hi ha la nena-monstre Anitram (Martina al revès) que té por dels humans. Una nit la Martina i l’Anitram dormint es coneixeran per primera vegada. 

 
De Gustavo Roldán. Editorial Thule. Altra visió simpàtica dels monstres on els nens i nenes poden simpatitzar amb aquestes bèsties.

També podem comptar amb la col·lecció “Son, vine son” editada per La Galera. Són un grapat de contes que tracten sobre els diferents trastorns i problemàtiques abans d’anar a dormir.

-La Negri té malsons (Marcelo E Mazzanti) Tracta sobre els malsons.
-La nit del lloro
(Cristina Sans) Sobre l’insomni.
-Quin és el meu llit? (Núria Garcia Caldés) Quan dorms en un llit que no és el teu.
-Se’m ha escapat (Noe Bufarull) Sobre l’Enuresi nocturna.
-Un intrús a la habitació (David Montserrat) Un convidat especial per compartir habitació.
-És fosc, tinc por (Martí Ribas) La por a la foscor.

Sobre la por a la foscor també la podem tractar a la llar d’infants, anirirem baixant les persianes de forma progressiva fins que s’hi sentin còmodes i procedirem a fer  un joc de llanternes. Es pot organitzar un recorregut per l’aula, experimentar amb les diferents intensitats de llum, fer ombres deixant una mica més de claror…

Si més enllà de la foscor, la por als monstres, desconeguts o altres temors persisteixen, hauriem de consultar amb un especialista ja que poden derivar a problemes interns del infant. 

ML. 

Publicat dins de Contes, Descans i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Dolços somnis

8
Abans d’anar a dormir escriure novament un altre article, el descans.

El descans forma part de les necessitats bàsiques de les persones, dormir és necessari per recuperar-nos de la fatiga diària i així poder mantenir un bon estat de salut, tant físic com a mental.

A les llars d’infants i les escoles (P3) es treballa també aquest aspecte, i els educadors infantils hem d’establir un equilibri entre les activitats i els descansos combinant-los adequadament dins l’horari escolar.

Segons l’edat de l’infant varia el període de vigíla i no són les mateixes hores de son als 2 mesos que als 12, ni tampoc els rituals abans d’anar a dormir. 

Nadons de menys d’un any: no necessiten llum ni ajuda per adormir-se. Es preferible dormir en una habitació diferent a la dels pares. Les hores de son varien molt d’un mes a l’altra. Els nounats dormen aproximadament de divuit a vint hores distribuïdes durant tot el dia i que s’interrompen només per ser alimentats, canviats o acaronats. Dels 3 als 6 mesos dormen 16 hores, dels 6 als 9 , dormen 13/15 hores i dels 9 als 12 mesos, dormen 14 hores.

D’un a dos anys: Si els hi costa agafar el son poden estar intranquils i ploraners. És un bon moment per afavorir l’aprenentatge de dormir sense la presència de l’adult, llum, rituals… No obstant, abans d’anar a dormir poden tenir objectes que els ajudin per dormir com un xumet, un peluix, un mocador…

Dels dos als tres anys: Continuen demanant l’atenció de l’adult i s’han d’evitar les situacions de ritual. Dormen en un llit normal i en cas que els costi dormir s’han de valorar les necessitats individuals i evitar les migdiades llargues. A poc a poc es començará a deixar de tenir objectes inadequats per la seva edat (els xumets) i se’ls ha ha d’ajudar a trobar la manera que es relaxin i puguin adormir-se sols.

Cap als tres anys: Aproximadament en aquesta edat deixen de fer la migdiada degut a les seves necessitats i el canvi de ritme escolar. Han de tenir les hores de son nocturn adequades. Poden tenir por de tenir malsons i mostrar rebuig a dormir en llocs poc habituals. 

Als 4 anys: Són conscients que han d’anar a dormir malgrat els altres encara no hi vagin. Tenen recursos que els ajuden a agafar el son com per exemple que se’ls hi expliqui un conte, una cançó o necessiten dormir amb una nina o qualsevol objecte que mantigui una relació afectiva.

Als 5 anys: Poden tenir malsons més sovint i poden allargar el moment d’anar-se a dormir per por de patir aquest moment. Ja són més autonòms i poden desvestir-se, posar-se el pijama i organitzar el seu llit.

Als 6 anys: Són més conscients de la necessitat d’anar a dormir i poden demanar ells mateixos que tenen son encara que estiguin fent alguna cosa interessant. Tenen autonomia i es vesteixen i es desvesteixen sols.

 


ALGUNS CONTES INFANTILS PER ANAR A DORMIR

JO DORMO 

Amélie Graux, Editorial Joventut. Conte destinat per a infants de 6 a 18 mesos. Consta de paraules i de il·lustracions referides al moment d’anar a dormir.

A DORMIR, VEURE, TOCAR I APRENDRE

VV.AA, Editorial Bruixola. Conte a partir de 9 mesos, estimula l’aprenentatge primerenc, toncant i manipulant diverses textures abans d’anar a dormir.


ANEM A DORMIR

Kathleen Amant, Editorial animallibres. Conte divertit que tracta sobre el moment d’anar a dormir.

A DORMIR, MONSTRES!

Ed Vere, Editorial Juventut. Conte a partir de 3 anys, que pretén trencar el mite de que els monstres són dolents. 



A part d’aquests contes n’hi han de molts més que es poden fer servir pel moment d’anar a dormir, i també es poden explicar els contes populars de sempre com “La caputxeta vermella”, “En Patufet”, “La rateta que escombrava l’escaleta” etc…

Ui! S’ha fet molt tard i servidora se’n va a dormir…que tingueu tots una molt bona nit.

ML.