EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Arxiu de la categoria: Salut

Pallapupas: un dia de nassos

4

El títol d’aquest article fa referència a un projecte dels Pallapupas. I què són els Pallapupas? És una ONG sense ànim de lucre amb l’objectiu de millorar l’estat físic i emocional dels infants i gent gran ingressada als hospitals. En aquest cas, ens centrarem en els infants ja que aquest blog està dedicat als més petits de la casa.

Els Pallapupas ocupen el temps de lleure als infants menors de 16 anys que estan hospitalitzats. Amenitzen l’estada a l’hospital amb uns actors i actrius professionals. formats amb un mètode artístic propi de l’entitat per poder treballar en un entorn hospitalari al costat del personal del centre. Els Pallapupas tenen coneixements mèdics, psicològics i artístics i la seva feina depen de les indicacions del personal sanitari. El personal és remunerat.

En aquest cas, aquesta organització compte amb diferents projectes que em sembla molt interessants de compartir:

QUIRÒFAN: QUE ELS INFANTS ENTRIN A LA SALA D’OPERACIONS SENSE PLORS

  • Consisteix en acompanyar l’infant durant tot el procés, des de que arriba al quiròfan fins que marxa per apal.liar el plor i l’angoixa de la operació.

HOSPITAL DE DIA D’ONCOHEMATOLOGIA: L’HUMOR ÉS UN GRAN PARÈNTESI QUAN ESTEM AFRONTANT EL DOLOR

  • Tracta sobre el procés d’adaptació al càncer infantil i la assimilació de la enfermetat tant per part de les famílies com dels infants.

PLANTA PEDIÀTRICA: QUE ES FACI POSSIBLE L’INGRÉS SENSE PATIMENT

  • Amenitzar l’estada a l’hospital amb respecte i dignitat.

PROGRAMES PEL FINANÇAMENT DE L’ENTITAT

UN DIA DE NASSOS

  • En col.laboració amb espais d’oci importants de Catalunya, un cop a l’any Pallapupas ven les entrades a meitat de preu i amb el doble de valor, ja que aquests diners van destinats a la recaptació de millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats.  Aquí podeu veure el video promocional de la quarta edició de la festa amb en Quim Masferrer i l’Elena Gadel https://www.youtube.com/watch?v=ZIXlcu78PeQ

UNA NIT DE BOJOS

  • Actualment representen “Una nit de bojos” al teatre nacional de catalunya amb diverses figures mediatiques com els actors del programa televisiu Polònia.  El benefici de les entrades van destinades a sufragar les despesses dels projectes socials.

Fotogràfies i informació extreta a la seva pàgina web: http://pallapupas.org/

Dit això, també m’agradaria fer referència a les aules hospitalàries, quan un infant ha d’estar ingressat durant un temps prolongat a l’hospital s’ha desenvolupat un servei per poder continuar estudiant, el seu objectiu és educar en la malaltia.

Aquests infants, malgrat que encara estan escolaritzats en un centre educatiu, continuen el seu procés d’ensenyament-aprenentatge a l’aula hospitalària, aquest servei acostuma estar integrat dins del servei de pediatria de l’hospital on depenen del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

A l’hospital, el podem trobar a la planta de pediatria, un espai ample, que reuneix les condicions necessàries per poder a duur terme aquesta tasca. El seu horari és de dilluns a divendres, pel matí o la tarda segons les necessitats dels infants que atenen.

També existeix l’animació hospitalària on animadors infantils amenitzen l’estada a l’hospital a través d’un projecte sociocultural.

M’agradaria des de aquí donar tot el meu suport a entitats com les d’avui esmentades per la gran feina que fan als hospitals, tant com els actors, actrius, animadors, educadors, mestres, pediatres…aquests projectes són molt necessaris dins de la nostra societat! Endavant, pallapupas!

ML.

La diabetis

6
Publicat el 26 d'agost de 2014

Una de les intoleràncies més comunes que podem trobar dins de l’alimentació infantil és la diabetis. Es produeix com a conseqüència d’una utilització incorrecta dels sucres que tenen aliments (hidrats de carboni) a causa de la falta d’insulina.

Dins de la diabetes infantil la podem denominar diabetis insulinodependent o diabetis mellitus tipus I. La mellitus tipus II és més comú en persones adultes i pot no ser necessària la insulina.

Però què és la insulina i per a què serveix? És una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees, glándula que està situada a la part esquerra de l’abdomen molt a prop de l’estómac. La meitat dels aliments que mengem contenen hidrats de carboni (sucre) que un cop arriben a l’estómac i al budell prim, es transformen a través de la digesetió en glucosa, seria un hidrat de carboni més senzill. Els hidrats de carboni es troben en forma de glucosa, passen a la sang i és aquí on actua la insulina. A la diabetis infantil, el pàncrees no fabrica insulina, és per això, que la glucosa no entra a les cèl·lules i l’infant s’anirà posant malalt.

L’alimentació serà la mateixa que la dels nens de la seva edat, però cal marcar una sèrie d’objectius.

  • Assegurar un equilibri nutricial correcte
  • Evitar tant la hipoglucèmia com la hiperglucèmia
  • Corregir els errors dietètics de la família

Els factors per acabar desenvolupant la malaltia són:

  • Predisposició genètica
  • Procés autoimmune

Cal aconseguir un equilibri entre l’alimentació i la insulina administrada. Conve un repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia a part dels tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar).

Els infants diabètics s’han de controlar els greixos i moderar els saturats. La fibra alenteix l’absorció dels hidrats de carboni per això cal tenir una especial cura amb la ingesta de fruita i verdures. És aconsellable acostumar els infants diabètics a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia ja que pot derivar a que els nivells de glucosa en sang es troben baixos, ja sigui per falta d’alimentació, excés d’administració d’insulina o per augment de l’activitat física.

És molt important que el nen diabètic sigui coneixedor de la seva malaltia, ja que per desgràcia haurà de conviure amb ella tota la seva vida.

Per experiència, treballant en unes colònies recordo que la meva companya i jo vam començar a repartir gelats com a final de festa a un grup de nens i nenes de P5, dins del grup hi havia un nen que era al·lèrgic als colorants, per tant en comptes d’un gelat vam oferir-li una altra cosa. El nen, que no era coneixedor de la seva intolerància, es va posar a plorar quan jo mateixa li vaig entregar la magdalena, ell volia un gelat com la resta dels seus companys i no entenia perquè no podia menjar-ne. Per casos com aquests, és important explicar amb total naturalitat  – per molt menuts que siguin- la seva malaltia, què és, i en que consisteix amb un llenguatge entendor per a la seva edat.

En el cas de la diabetis, se li ha d’ensenyar a autocontrolar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També ha de saber com organitzar la seva alimentació i adquirir hàbits per garantir el control de la malaltia.

ML.

Tinc polls

6
Publicat el 4 d'agost de 2014

El seu nom és pediculosi i és una infestació del cap per polls, insectes petits que s’alimenten de sang humana i en fer-ho produeixen una picor intensa. Es diagnostica quan hem observat la presència del paràsit o dels seus ous en els cabells, normalment es troben en la regió occipital i sota les orelles.

La infestació es transmet molt fácilment, pot ser per contacte directa amb una persona afectada o a través d’objectes infectats com pintes, raspalls, gomes de cap, etc…

En un centre escolar és molt freqüent que es donin aquests casos, per això serà molt important adoptar mesures higièniques i seguir les pautes d’actuació, consensuales i explicitades en les normes de l’escola i les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC).

Després de detectar un infant amb polls, hauriem de fer una revisió de caps de la resta d’infants de l’aula, mirant darrera les orelles, el clatell i el serrell. Si fos el cas d’haver més nens o nenes afectats, s’hauria de passar una circular als pares indicant-los que els seus fills tenen pediculosi, que haurien de ser tractats i les mesures higièniques que s’han de seguir a continuació:

-Seguir un tractament i adquirir una loción antiparasitària i seguir el seu procedimient que els hi indicarà les instrucciones de l’envàs.

-Treure les llèmenes (ous) amb els dits o amb una pinta de pues estretes

-Desinfectar la roba i els llençols, les pintes, raspalls, les joguines, les estores i entapissats.

També se’ls hauria d’informar que segons les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) l’infant no podrà assistir al centre fins que no seguís el tractament. I que cal seguir el tractament de forma adequada ja que hi hauria el risc de poder infectar la resta de nens i nenes de l’aula i del centre.

A la resta dels pares també se’ls hi hauria de passar una circular informant que s’han trobat casos de pediculosi i quines són les mesures a prendre.

-Revisar el cap dels infants

-Rentar-los amb freqüència els cabells i pentinar-los diàriament

-Netejar les pintes i els raspalls sovint

-Evitar compartir els estris de neteja personal

-Es desconsella l’ús de productes farmacèutics preventius.

Si s’escau, es podria convocar una xerrada a nivell d’aula o de centre per informar de la pediculosi, el tractament i la seva prevenció.

ML.

Publicat dins de Higiene, Salut i etiquetada amb | Deixa un comentari

Anem d’excursió

4
Publicat el 28 d'abril de 2014
Amb l’arribada del bon temps les escoles comencen a fer petites excursions, sortides, colònies…un dels aspectes ha tenir en compte és anar ben preparats i tenir un bona farmaciola.

El contingut de les farmacioles s’ha de revisar periòdicament per tal de reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat.

Per programar una sortida amb infants cal tenir molta cura i fer la supervisió adequada de les activitats que hi faran perquè comporta riscos i perills importants. Sempre anirà bé comptar amb educadors de suport per tenir al grup ben controlat, poder atendre les seves necessitats i gaudir de la sortida sense còrrer riscos.

Els incidents més freqüents que es poden produir són:

-Insolació o cops de calor i cremades solars per excès d’hores al sol i manca de protecció solar adequada.

-Cops i caigudes que es poden produir per no portar un calçat adequat.

-Deshidratació

Les mesures pereventives que haurem de tenir en compte són:

-Protegir-los sempre amb cremes solars del factor més alt (nº40)
-Evitar caminar al sol en les hores centrals del dia (entre les 13h i les 16h de la tarda)
-Durant les hores de més calor, buscar zones fresques
-A l’hora de jugar, buscar zones on hi hagi ombres o portar para-sols.

Roba i calçat:

-Si tenen calor, mullar-los una mica la cara, els cabells i fins hi tot la roba i la gorra
-Protegir-se el cap del sol amb una gorra, barret o mocador per evitar insolacions
-Protegir els peus amb un calçat adequat per tal d’evitar picades o ferides
-Portar roba còmoda transpirable i de teixits naturals com el cotó o el lli, i preferiblement que la roba sigui amb colors clars.

Hidratació:

-Prendre líquids en abundància, especialment aigua, per evitar la deshidratació. Cal tenir una precaució especial amb els infants ja que es poden deshidratar més ràpidament.

Seguretat:

-No deixar els nens sols
-No permetre que els nens/es s’allunyin dins de les zones delimitades
-Vigilar que els nens/es no s’apartin del nostre camp de visió 

Farmaciola d’un centre d’educació infantil: 

Cures:

-Gases estèrils en bosses individuals
-Benes en diferents mides (de 5cm, 7cm i 10 cm)
-Esparadrap preferiblement antial·lèrgic
-Caixa de tiretes
-Apòsits impermeables
-Sabó líquid
-Sèrum fisiològic
-Cold pack fred i calor: bossa que incorpora substàncies químiques que a l’activar desprenen fred/calor
-Guants d’un sol ús

 Antisèpics:

-Aigua oxigenada
-Antisèptic d’ús extern: solució aquosa
-Alcohol 70º
-Termòmetre
-Tisores de punta rodona
-Pinces

Medicaments: 

-Paracetamol
-Ibuprofè (antiinflamatori)
-Broncodilatador (per l’asma i la dificultat respiratòria)
-Sucre , en sobres o comprimits
-Producte per a les picades
-Corticoides
-Pomada pels cops

Abans d’administrar qualsevol medicament d’aquests, cal disposar de la recepta amb el nom del medicament, la dosi, la pauta i temps d’administració, la signatura del metge, el número de col·legiat i el segell del centre mèdic. La conformitat per escrit dels pares i tutors legals del menor de que se li administri el medicament assenyalat pel facultatiu.

En cas de no disposar de qualsevol de les coses esmentades, el centre docent no ha d’administrar res al menor.

Es imprescindible que a cada centre hi hagi una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fred i sec, a l’abast del personal, tancada peò no amb clau, que no estigui accesible als alumnes i pròxima a un punt d’aigua.

Per a més informació, consultar a:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Barcelona%20II-Comarques/Documents/Arxius/farmaciola.pdf 

ML.

Publicat dins de Salut i etiquetada amb | Deixa un comentari

Estic malalt

6
És possible que quan estiguem a l’aula amb els infants es doni el cas de que un infant es posi malalt.

Nosaltres, com a educadors infantils no hem de resoldre el problema, ja que això és competència dels professionals de la salut, hem de contribuir a fer la prevenció detectant tant aviat com sigui possible la simptomatologia de la malaltia que s’està incubant.

És fonamental observar detalladament els indicadors que els nens manifesten respecte a la seva salut. A part de les manifestacions físiques (febre, diarrea, vòmits…) també poden expressar d’una forma no verbal a partir de les seves conductes com per exemple: estats anímics com la tristesa, manca d’activitat i energia, nerviosisme, inquietud, insomni, inapetència a l’hora dels àpats…són altres formes de comunicar-se i fer-nos saber que alguna cosa no va bé.

Cal tenir les fitxes degudament emplenades de cadascun dels infants, amb les seves dades personals i de salut actualitzades, juntament amb la cartilla de la seguretat social i les vacunes. En la fitxa també ha de constar els números de telèfon dels pares per notificar la situació de l’infant o sol·licitar que el vinguin a recollir.

També haurem de tenir a la vista i a prop els telèfons del CAP, hospitals, ambulància, taxi i altres serveis d’urgència o emergència que puguem necessitar.

Hem de tenir molt en compte les següents pautes per fer una bona prevenció:

-Observar: Per detectar bé els possibles símptomes de la malaltia, cal fer una minusiosa observació a l’estat i coloració de la pell i mucoses (erupcions cutànies, exantemes, taques, vesícules, envermelliment…) un control de la temperatura corporal – febre – observar si es produeixen estornuts, mucositat, irritabilitat, manca de gana, vòmits, diarrees, etc.

-Avisar immediatament els pares o tutors legals: És de vital importància que estiguin avisats perquè s’encarreguin de l’infant malalt i consultin el pediatra. 

-Col·laborar: Amb el personal assistencial sanitari i els pares comunicant els símptomes detectats. L’educador infantil mai administrarà de manera lliure medicaments pel seu compte , sinó únicament els prescrits pel pediatre i amb l’autorització per escrit dels pares o tutors legals.

-Procurar animar i distreure: Dins del que sigui possible a causa de la seva malaltia.

-Estimular la gana: Exceptuant si hi ha una dieta especial prescrita pel pediatra. Sempre que sigui possible i segons la malaltia.

En resum, les actuacions principals de l’educador infantil han de ser:

-Aplicació de mesures preventives
-Observació i detecció de signes d’alerta
-Comunicació d’incidències: família i/o professionals de la salut

És important valorar la gravetat, saber actuar amb rapidesa i decisió.

Un cop, l’infant ja està amb els seus pares o està sent atès al hospital, des de la llar d’infants/escola s’enregistrarà la malaltia de l’infant i quines mesures s’han adoptat.

Si la gravetat ho requereix s’ha de fer un comunicat al Departament d’Educació. En casos de malaltia contagiosa s’ha de prendre mesures preventives adequadres per protegir els companys.

Sempre s’ha de comunicar als pares qualsevol incidència, canvi d’actitud, comportament ja que poden ser atribuïdes a un possible inici de malaltia, ja que són ells els qui s’han de fer càrrec de com evolucionen.

ML.

Publicat dins de Salut | Deixa un comentari