EL RACO DEL MENUT

A l’aula no desaprofitarem la oportunitat de treballar la festa de Sant Jordi.

Buscant per Internet recursos per aquest dia m’he trobat una pila de tallers i activitats per fer.

Us recomano el pinterest del bloc “Fer de Mestres” https://www.pinterest.com/ferdemestres/sant-jordi/   on podreu veure tot el que podem fer per Sant Jordi. Increible oi?

Joan Turu, ens proposa pintar per passar-se de la ratlla aquest dibuix que il·lustra l’article d’avui. (Podeu trobar-ne molts més al seu bloc http://joanturu.blogspot.com.es/2012/03/dibuixos-per-sortir-de-la-ratlla.html)

A part de fer manualitats, també podem fer un taller de lectura, convidar als nens i nenes que ens portin aquells contes que per algún motiu o altre ja no llegeixen, están vells o ja no els hi agrada i fer un intercanvi de contes. D’aquesta forma promourem la lectura i reutilitzarem els llibres.

També podem comptar amb un joc interactiu de la web: http://www.megajocs.com/jocs-de-plataformes-la-princesa-i-el-drac_play_1057

Voldria centrar-me en fer una activitat coeducativa per Sant Jordi i aprofitar els estereotips que ens presenta  “La llegenda de Sant Jordi” que com bé recordareu tractava d’un cavaller noble i valent anomenat Sant Jordi que salva a una dolça princesa que per sorteig li ha tocat ser cruspida per un drac dolent. El cavaller, la salva clavant-li una bona estocada amb una llança que va deixar-lo malferit fins que es va morir. De la sang que va sortir, va brotar un roser amb unes roses molt i molt vermelles, fet que el nostre cavaller li regalés una rosa a la dolça princesa. Aquesta és una de les adaptacions que se’n ha anat fent de la llegenda i la  que més difusió té a les escoles de Catalunya.

Tot seguit, és reflexionaria amb els més petits, que passaria si en comptes d’un cavaller fos una noia jove i valenta que rescatés a un princep del malvat drac? Que passa si és la noia qui li regala una rosa al princep? Podriem invertir els papers?  Amb aquestes preguntes, podem iniciar un petit debat.

Seria una bona manera de treballar la coeducació! Recordeu que la coeducació és una educació que fomenta l’autonomia real dels alumnes més enllà d’estereotips adjudicats al seu sexe, que atorga igualtat d’oportunitats a nens i nenes, que basa les diferències en la individualitat de cadascú i no pas del gènere al qual es pertany.

OBJECTIUS:

-Conèixer les tradicions i festes populars
-Introduir els rols de gènere als més petits
-Afavorir el rebuig d’estereotips
-Transmetre la idea de que els nens i nenes poden fer de tot

AVALUACIÓ UN SANT JORDI COEDUCATIU:

-Ha escoltat atentament “La llegenda de Sant Jordi”?
-Ha participat en el debat?
-Ha acceptat que una noia jove rescati al princep?
-Ha acceptat que el princep rebi una rosa?
-Ha gaudit amb l’activitat proposada?

Us desitjo a tots i totes, un feliç Sant Jordi, que regaleu i rebeu moltes roses i llibres.

ML.

Les activitats internivells són aquelles que en una mateixa activitat participen infants de diferents edats. 

En la llar d’infants podriem fer-ho entre les classes dels caminants (1-2 anys) i la classe dels maternals (2-3 anys) i en el segon cicle d’educació infantil ho podriem fer entre P3-P4-P5.

De fet, es podrien fer moltes activitats de coneixença entre el padrí i el fillol. Fer un mural representatiu amb les preferències de colors, menjars, personatges de contes, animals preferits de cada infant.

A les portes de setmana santa es podria aprofitar i dedicar una sessió on es faria un mural dedicat a la setmana santa, pintar ous, conills… i l’elaboració d’una mona de pasqua que aprofitariem per degustar l’últim dia de classe amb la presència dels pares i mares al patí de l’escola.

Dies abans, padrins i fillols escriuran una circular als seus pares – demanant un ou de xocolata, un donut, plomes per decorar el donuts, llaminadures i l’últim dia de les vacances ens encarregarem de fer la mona per després intercanviar mones entre Padrins i fillols. Canviarem lleugerament la tradició perquè tothom pugui rebre la mona, d’aquesta manera, treballem la generositat entre els infants.

CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL DECRET 101/20120 QUE ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

Objectius:

-Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones

-Adquirir progressivament hàbits bàsics i d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia

-Progressar en la comunicació i expressió ajustada als dferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges

-Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social

PER ÀREES:

Descoberta d’un mateix:

-Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocinal corresponent al seu moment maduratiu

-Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana

-Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs, higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüènciese temporals quotidianes i en els espais que li són habituals

Descoberta de l’entorn natural i social:

-Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa

-Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant interès i curiositat

Comunicació i llenguatges:

-Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones

-Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres

Són molts, els beneficis que aporta fer aquest tipus d’activitats, els infants interactuen entre ells, potencien les experiències emocionals, els nens més grans els ajuda a potenciar l’empatia, la solidaritat i els petits es troben més reforçats amb seguretat i autoestima.

Les relacions no són simètriques i els ajuda a adquirir competències socials noves. Els infants més grans desenvolupen conductes de comprensió, es cuiden dels menors, i mostren inclinacions prosocials d’assertivitat i habilitats de lideratge, adapten el seu comportament a les competències dels més petits. En canvi, els més petits adquireixen les habilitats del més grans.

Des de el blog, us desitjo una feliç setmana santa i una molt bona mona de pasqua!

ML.

Però anem a pams. Em centraré en el carnaval Vilanoví i com des de l’educació infantil podem treballar aquesta festa a l’aula.

Degut a que tenim molts recursos per la quantitat de festes que es fan explicaré breument com es cel·lebra el carnaval infantil i com des de l’aula en podem treure profit.

DIJOUS GRAS: Aquest dia és típic fer “la merengada”. A la tarda no hi ha classe, degut a la festa de la merenga. Des de les pastisseries elaboren un pastís enorme de nata i merenga per després acabar llençant-lo des de dalt de tot de l’edifici i empastifar a els nens i nenes que estan esperant. Es pot seguir la ruta de la merengada i anar de pastisseria en pastisseria fins acabar a la plaça de la vila i fer la guerra de la merenga. 

A l’aula, amb els més petits podem fer la nostra particular merengada i que els nens i nenes més petits manipulin i explorin la merenga empastifant-se. Pot ser una bona activitat sensorial, per estimular el gust, l’olfacte, la vista i el tacte.

ARRIVO: Dia que arriba sa majestat rei carnestoltes (rei dels poca-soltes). Elaborarem una disfressa que previament entre tots haurem escollit (si són massa petits, ho escollira l’equip d’educadors) i ens ho passarem d’allò més bé fent manualitats per després posar-nos la disfressa. Es demanara col·laboració amb algún pare per disfressar-se de carnestoltes i simular la seva arribada al centre escolar, tot fent un discurs i donant la benvinguda al carnaval. 

Algunes escoles, opten per sortir a la tarda pels carrers i fer la seva pròpia passarel·la, la ciutat ja disposa d’altaveus sonant la música del turuta a tot drap (el turuta és la música de les comparses de diumenge). Així nens i nenes gaudeixen el carnaval per després, esperar l’arribada de sa majestat carnestoltes envoltant de carrosses i fent el seu discurs a la plaça de la vila. Ara si, ara ja comença el carnaval de Vilanova!

EL CARAMEL: És un personatge per el públic infantil que arriba dissabte a la tarda. Algunes vegades ha fet la seva arribada en vaixell, altres en tirolina fins al escenari i ens amenitza la tarda amb molta molta diversió i música. 

Algunes escoles participen en aquesta festa formant una bandera amb el nom de l’escola i on els seus alumnes es concentren per anar al caramel. També col·laboren esplais. 

Un cop acabada la festa del caramel, tenim la visita del moixó foguer passejant-se pels carrers més cèntrics i sortint i amagant-se d’un bagul. 

LES COMPARSES: Festa per excel·lència del carnaval de Vilanova. Ja pot ploure, nevar o inclús patir una dictadura, que les comparses sempre estaran presents. Amb un centenar de banderes de diferents entitats vilanovines, i de totes les edats (a partir de 3 anys) tot i que hi ha una entitat on es poden apuntar a partir de 12 mesos i els passejen amb una barqueta.

La resta es passejaran per tota la ciutat, saltant, ballant, llençant caramels i finalitzant amb una batalla dolça al ritme del turuta, marxa militar  que des de 1950 els vilanovins sentim com el nostre himne.

Com anecdota, les comparses són molt més antigues que el turuta , ja que aquesta peça es va composar l’any 1926 per Roman de San José quan era tinent director.
Abans havia una altra música (que quasi tots els Vilanovins desconeixem) i que amb la dictadura es va canviar al turuta per contentar al règim. Tot i així, amb la democràcia no s’ha canviat la música degut a l’acceptació que ha tingut el poble, per ser una música alegre. No obstant, mentre per espanya és utilitzada per celebracions militars, nosaltres els vilanovins la utilitzem per celebrar el nostre carnaval, que de fet, no sabem si els hi faria gracia.

A l’aula els dies previs a la comparsa també té presència a l’escola ja que és una festa que agrada molt a petits i grans. Explicarem el conte de “En dolçet, el caramel que volia anar a la comparsa” . La seva autora és Susana Peix i l’editorial el cep i la nansa.

També podem elaborar els complements que s’utilitzen per anar les comparses, barretines, mantons i fer la nostra pròpia comparsa en una sessió de psicomotricitat (salts, girs, llençaments, desplaçaments…).

EL VIDALET: Neix a partir de la festa dels adults del Vidalot però adaptada als nens. Es fa dilluns a la tarda – no hi ha classe, les escoles l’agafen com a dia lliure de disposició- i es tracta de disfressar-se i passar-ho d’allò més bé a la plaça de la Vila amenitzada per una orquestra.

DIMECRES DE SENDRA: Mort del carnestoltes i del carnaval. Per la tarda podem visitar el cadàver del carnestoltes (algun cop, el seu cos reposa dins del teatre principal, altres en una plaça cèntrica…) i contemplar les seves vidues plorant desconsoladament. Se sol passejar l’ataud del carnestoltes mort per els carrers més cèntrics fins arribar a la plaça de la Vila i incinerar-ho davant de tots els Vilanovins. Després, procedirem a sopar pa amb tomàquet i sardines , d’aquí el nom de l’enterro de la sardina. 

A l’aula, tampoc ens oblidem de la mort del carnestoltes. Una activitat que es podria fer és pintar una sardina i després al pati, tots junts, fer el nostre propi funeral i cremar tot allò que abans hem pintat. Cantarem “a setze, a setze, a setze el vi, el pobre carnestoltes s’acaba de morir”.

Estem tristos però tots sabem que l’any que ve tornarem a rebre el carnestoltes.

ML.

El proper divendres es Sant Antoni Abat i es cel·lebra els tres tombs. A Vilanova i la Geltrú en concret, és una festa que se celebra i de la qual és festa local. És costum que pels carres es donin tres tombs amb els cavalls, carros, i inclús altres bèsties, ja que també es fa la benedicció de diversos animals a l’esglèsia de Sant Antoni Abat.

Els dies abans, podem treballar aquesta festa a l’aula programant una unitat didàctica sobre els animals amb diversos recursos, contes, tallers, racons… es pot aprofitar l’avinantesa i fer un projecte sobre els cavalls, fent un auca dels tres tombs, manualitats, amb els més grans del segon cicle d’educació infantil una activitat que és molt típic és construir un cavall amb una escombra.

Hauriem de demanar col·laboració amb les families a través d’una circular demanant que el proper dia a classe el nen/a porti a classe un pal d’escombra. El cap dell cavall el fariem nosaltres amb cartolina i el pintariem i l’enganxariem a l’escombra.

Pels més petits, podriem llegir el conte “En Mateu i la Marta descobreixen ELS TRES TOMBS” un conte editat gràcies per l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’associació  organitzadora dels tres tombs, el text corre a càrrec de Pasqual Juan i Lloret i les il·lustracions de la Pilarín Bayés.

El conte ens explica que els protagonies – Mateu i Marta- estan a la masia dels seus avis i descobreixen el món rural: els animals, les feines del camp, les eines, els productes, la pagesia…el conte acaba amb la visita dels tres tombs de Vilanova.

Aquest conte ens serà útil per endinsar els nens dins de la festivitat de Sant Antoni i perquè coneguin les tradicions i festes populars.

ML.

“Caga tió ametlles i torró
no caguis arengades 
que són massa salades 
caga torrons
que són més bons. 
Caga tió’ ametlles i torró
si no vols cagar

La castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra en les dates properes de Tot Sants, és típic menjar castanyes, moniatos, panallets acompanyats d’un moscatell. 

A les llars i les escoles es fan diferents activitats, contes, cançons, murals, tallers i l’arribada de la castanyera! En aquest article m’agradaria desenvolupar una activitat que es podria fer a partir d’una aula de nens de 2 anys.

FEM PANALLETS!

OBJECTIUS: 

–  Conèixer la transformació dels aliments: elaboració de panallets.
–  Experimentar a través dels sentits.
–  Reconèixer diferents aliments: ametlles, sucre, moniato, ous i pinyons.
–  Apropar-se a la cultura popular de Catalunya. 

DESENVOLUPAMENT: 

Explicarem als infants que farem un taller de panallets i que ens ajudaran amb l’elaboració i transformació dels panallets.

Primerament, podem fer un mural amb els ingredients que utilitzarem per fer els panallets perquè comencin a familiaritzar-se.

Quan ho treballem amb els nens i nenes sempre procurarem que toquin, olorin, tastin, experimentin amb tots els ingredients. 

Als nens i nenes els donarem a cada un/a una mica dels diferents ingredients per que també provin d’amassar. Si són molt petits acabarem donant-los una mica de massa ja lligada. Podem aprofitar per treballar alguns hàbits de neteja (rentar-se les mans, posar-se la bata i quan acabem la sessió els hi podem donar una balleta perquè netegin la taula i si posem una goteta de sabó encara poden disfrutar més amb la neteja).

RECEPTA:
Bullirem els moniatos durant 20 minuts (que quedin tous) seguidament els pelarem i els trossejarem i els xafarem una mica i ho deixarem refredar. Barrejarem l’ametlla picada molt fina, sucre, els ous i seguidament xafarem els moniatos ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada. Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona.

Com farem les diferents classes de panallets? Agafarem una mica de massa i…és l’hora de fer boletes! Aquí els infants podran participar! Un cop fetes les sucarem a l’ou batut i seguidament les arrebossarem en pinyonets o ametlles picades.

Per fer els panallets de coco també agafarem una mica de massa i afegirem el coco ratllat, ho amassarem una mica i el tallarem a trossets més petits. A cada un, li donarem una forma de con i li tirarem coco per sobre.

Quan els tinguem fets, els posarem damunt d’una safata de pa d’àngel i d’aquesta manera un cop cuits els posarem al forn gratinador a 250 graus durant uns 7 minuts  i controlarem que no se’ns rosteixin massa!

-Per fer la massa:
 1⁄2 kg. d’ametlla picada
 1/2 kg. de sucre ilustre (és com farina)
 150 grs de moniato 
 1 d’ou
 La ratlladura d’una llimona

-Per farcir i “engalanar” els panallets:
1/4 kg de pinyonets
1/4 kg d’ametlla picada (trossejada)
1/4 kg de codony
1/4 kg de coco ratllat
un ou
làmines de pa d’àngel

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

– Si tinguèssim a l’aula un nen celíac no podría menjar res que tingui gluten, hauriem de vigilar en la manipulació d’aliments.
– Els estris per cuinar, remenar, servir, colar, han de ser diferents dels que es fan servir per l’altre menjar o bé s’han de rentar acuradament a fi d’evitar contaminació amb gluten.
-Les superficíes (marbre) on s’elabora el menjar sense gluten ha d’ocupar un espai diferent o separat del de la resta de menjar amb gluten.
-Es convenient que els aliments específics sense gluten ocupin un espai diferenciat i estiguin correctament etiquetats.

RECURSOS MATERIALS:

–Recepta de panallets (fitxa)
-Ingredients dels panallets
-Fitxa, mural i fotos
-Estris necessaris: balança, bol, forn, llauna, picador…
-Col·laboració de les famílies per els ingredients

RECURSOS ESPACIALS: 

-Ho podem fer a l’aula o el menjador de la llar/escola.

TEMPORALITZACIÓ: 

-Podem dividir el taller en dues sessions, una amb la presentació del taller , el mural, els ingredients i l’altra sessió en la finalització de l’elaboració del panallets.

AGRUPAMENT: 

-Tot el grup.

AVALUACIÓ: 

1. S’han implicat i han gaudit en l’elaboració dels panallets?
2. Coneixen els diferents estris i ingredients utilitzats?
3. Ordenen correctament les passes a seguir en l’elaboració dels panallets?
4. Identifiquen els panallets com a una festa tradicional catalana? 

ML.