Marta Garcia-Puig

Benvinguts de nou! El mes passat vaig passar un parell de dies a Copenhaguen (Dinamarca) i un parell a Malmö (Suècia) i m’agradaria compartir el que vaig aprendre amb vosaltres.

Vull subratllar que, evidentment, no sóc una experta ni en danès ni en suec, però crec que també és important interessar-se per les llengües que desconeixem, tenir una mentalitat oberta. La intenció d’aquest article és, com sempre, promoure les llengües en general; però, sobretot, les llengües minoritàries (entre les quals hi ha la llengua catalana, però també la llengua danesa i la sueca). A part d’això, també m’agradaria compartir el que he après aquests dies i demostrar que no hi ha llengües “difícils” ni llengües “fàcils”, que tot és qüestió de l’interès i de les ganes que s’hi posin. Molta gent catalogaria el danès i el suec de “llengües difícils”, però a mi aquestes classificacions no m’agraden i crec que si en dos dies jo i la meva parella hem pogut aprendre bastant de vocabulari, deu ser perquè no hi ha res “difícil” si s’hi posa ganes.

Comencem, doncs! En primer lloc, a Dinamarca un guia danès ens va explicar moltes coses sobre Copenhaguen i sobre Dinamarca en general i també ens va ensenyar algunes paraules:

– Per dir hola!, en danès diuen hej (pronunciat hi, com en anglès)

– Per dir adéu!, en danès diuen hej hej! (pronunciat hi hi, com en anglès). Això em sembla un punt interessant perquè en italià fan el mateix que en danès: per a acomiadar-se fan servir la mateixa paraula que per a saludar, però repetint-la dos cops -> Ciao (=’hola’) i Ciao ciao (=’adéu’)! En anglès, però, és una mica diferent: per a acomiadar-se utilitzen bye bye, que també és la mateixa paraula repetida, però no és la paraula que utilitzen per a saludar (hi).

– Per dir gràcies, en danès diuen tak! (pronunciat tal com s’escriu).

A més, durant aquests dies vam prestar molta atenció als cartells d’ambdós països per comparar les dues llengües. La veritat és que el danès que vam aprendre durant els dos primers dies ens va ajudar a entendre el suec que vam veure escrit els dos últims dies, ja que s’assemblen força. Això sí: després vaig haver d’apuntar-m’ho tot, perquè si no, no recordaria quina era la paraula sueca i quina la danesa. Aquesta semblança entre aquestes dues llengües es deu al fet que eren la mateixa llengua fins al final de l’era dels víkings.

Tant el danès com el suec tenen 3 lletres més que l’alfabet anglès. D’una banda, el danès té æ, ø i å. D’altra banda, l’alfabet suec té å, ä i ö.

Com que m’agrada molt comparar llengües, tot seguit compararé les de la taula de més amunt:

• En molts casos, el danès i el suec s’assemblen força entre ells, però no s’assemblen a l’anglès. Exemples: og i och són semblants entre ells, però diferents de and; skinke i skinka són totalment diferents de ham; smør i smör són totalment diferents de butter; etc.
• En canvi, hi ha altres casos en què veiem que s’assemblen força a l’anglès. Exemples: nästa station i næste station recorden força al next station de l’anglès; mælk i mjölk em recorden força a milk; etc.
• Els dies de la setmana, en canvi, en part em recorden a l’alemany (acaben en -tag i en danès i suec acaben en –dag) i, en part, a l’anglès (l’inici de la paraula s’assembla a l’inici dels dies anglesos).
• El –kommen de la paraula danesa i de la sueca que vol dir ‘benvinguts’ també em recorda a l’alemany (willkommen).
• El fra – til (danès) / från – till (suec) em recorden al from – until de l’anglès respectivament. En anglès, però, en lloc de dir from – until, s’usa from – to; però també és cert que, en anglès, el significat de to i de until (abreujat ‘til) són molt semblants.

A continuació, us mostraré les fotografies d’uns quants cartells danesos (cliqueu a sobre de cada imatge per llegir bé el que hi diu):

A continuació, podeu veure les fotos dels cartells suecs:

Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!