Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Terminologia per a tots els públics

3

Benvinguts de nou!!

Perdoneu el retard a publicar, però aquest any vaig una mica atabalada i potser no em donarà temps de publicar cada setmana. El que sí que prometo és publicar almenys cada 15 dies. Bé, dit això, avui us voldria parlar de terminologia. Tothom coneix paraules com histèria, però sabeu d’on ve? Ara ho veurem!

HISTÈRIA

Suposo que tots vosaltres heu sentit dir algun cop que només les dones poden posar-se histèriques, però sabeu per què? Doncs és perquè ve del grec hystéra, que vol dir ‘matriu’! I com que els homes no tenen matriu, per això es diu que les úniques que es poden posar histèriques són les dones. Quan en grec es va crear aquesta paraula, es considerava que la histèria era una malaltia que només afectava a les dones. Vet aquí perquè es considerava incorrecte dir, per exemple, En Joan s’ha posat histèric: perquè en Joan, si no s’ha fet un canvi de sexe, no té matriu. Tanmateix, hi ha hagut un canvi en el significat i avui ja no es considera només una malaltia femenina.

 

BIBLIOTECA

No cal que us expliqui què és una biblioteca perquè ja ho sabeu. Sabeu, però, què vol dir –teca? El sufix –teca ve del grec thḗkē, que vol dir ‘dipòsit’. Així, doncs, una biblioteca és ‘un dipòsit de llibres’, ja que biblio- ve del grec biblíon (que vol dir ‘llibre’).

 

ONICOFÀGIA

Algú de vosaltres té onicofàgia? Onico– vol dir ‘ungla’ i –fàgia vol dir ‘menjar’; per tant, si teniu la mania de menjar-vos les ungles, teniu onicofàgia.

 

TELÈFON – TELEVISIÓ

Tothom sap de què estic parlant, però sabeu què vol dir tele-? Tele– vol dir ‘a distància, lluny’ i -fon vol dir ‘so’. Per tant, telèfon vol dir ‘so a distància’. I televisió? Doncs seguint aquesta lògica, si tele– vol dir ‘a distància’, televisió vol dir ‘visió a distància’.

MIOPIA

Molts de nosaltres som miops, però sabeu com està formada aquesta paraula? Mio– vol dir ‘menor’ i –opia vol dir ‘visió’; per tant, la miopia és ‘la disminució de la visió de lluny’.

 

COR (de cantants)

Sabeu per què se li diu cor? Doncs es diu cor perquè cantaven al cor de l’església, que representava el cor de la persona.

 

RINOPLÀSTIA

Tots vosaltres heu sentit parlar de la rinoplàstia, però per què li diem així? Rino– ve del grec i vol dir ‘nas’, i –plàstia vol dir ‘reparació’. Per tant, rinoplàstia vol dir ‘reparació del nas’.

 

CISTOTOMIA

Segurament heu sentit algun cop aquesta paraula. Sabeu què vol dir? Cisto– vol dir bufeta i –tomia vol dir ‘tall, incisió’. Així, doncs, una cistotomia és una ‘incisió de la bufeta’.

 

MIRINGOTOMIA

Com que –tomia vol dir ‘incisió, tall’ i miringo– vol dir ‘membrana del timpà’, una miringotomia vol dir ‘incisió de la membrana del timpà’.

 

CEFALÀLGIA

Us sona aquesta paraula? Cefal– vol dir ‘cap’ i –àlgia vol dir ‘dolor’; per tant, la cefalàlgia és ‘mal de cap’. Tanmateix, per a dir ‘dolor’ també tenim un altre sufix: –dínia. Per exemple, esofagodínia vol dir ‘dolor a l’esòfag’.

 

TAQUICÀRDIA

D’on ve aquesta paraula? Doncs taqui– vol dir ‘ràpid’ (ve del grec takhýs) i –càrdia vol dir ‘cor’ (ve del grec kardía). Per això quan el cor se’ns accelera diem que tenim taquicàrdia.

 

OTITIS – APENDICITIS

Sabeu d’on vénen aquestes paraules? Ot– vol dir ‘orella’ i –itis vol dir ‘inflamació’. Per tant, quan tenim otitis, tenim l’orella inflamada. Així, doncs, quan tenim apendicitis, tenim l’apèndix inflamat.

 

PRESBIACÚSIA

Sabeu què és? Presbi– vol dir ‘vell’, per tant la presbiacúsia és la disminució de l’agudesa auditiva pròpia de la gent gran.

 

Bé, crec que potser ja n’hi ha prou per avui, de terminologia mèdica, que si no els hipocondríacs es posaran malalts! Gràcies per llegir-me i fins aviat!!

 

 

Diccionari il·lustrat multilingüe (II)

5

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

IMG_4141

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

 

IMG_4142

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

 

IMG_4144

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

 

IMG_4146

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

 

IMG_4147

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

 

IMG_4153

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

 

IMG_4154

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

 

IMG_4179

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

 

IMG_4176

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

 

IMG_4173

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

 

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!