Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwyll-llantysiliogogogoch

5

Benvinguts de nou! No, tranquils, no m’he posat a teclejar a la babalà! El títol de l’article no són lletres escrites a l’atzar, sinó que és el nom d’una ciutat del nord de Gal·les i vol dir ‘Saint Mary’s Church in the hollow of white hazel near a rapid whirlpool and the Church of Saint Tysilio near the red cave’. He escollit aquest títol perquè avui voldria parlar de les llengües celtes. Espero que us sembli interessant.

En primer lloc, us explicaré una mica la història d’aquesta família de llengües. Les llengües celtes, també anomenades Insular Celtic languages, es divideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages.

  • Les Brythonic languages inclouen el bretó, el gal·lès i el cornish (que ja no té parlants nadius, ja que va quasi desaparèixer el s. XIX i ara només s’aprèn a través dels llibres). Aquestes llengües s’anomenen Brythonic perquè ve de la paraula Briton, que vol dir ‘indigenous Briton‘. Aquestes llengües deriven d’una llengua britànica que es parlava a l’Edat del ferro.
  • Les Gaelic languages són el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès i el manx (que ja no té parlants nadius, només gent que l’ha estudiat). Els irlandesos que van emigrar a Escòcia van desenvolupar una nova llengua que va convertir-se en el gaèlic escocès d’avui dia. El mateix va passar amb els irlandesos que van anar a l’illa de Man, que van acabar creant una llengua que ara s’anomena manx.

L’any 600 DC els saxons (que venien d’Alemanya) van invadir Gran Bretanya. Com que venien de l’est, van desplaçar els bretons cap a l’oest de l’illa i, per consegüent, alguns es van quedar a Gal·les i altres van emigrar cap al nord-oest de França (Bretanya) i això va fer que sorgís el bretó.

Després d’aquesta petita introducció a la història de les illes d’Irlanda i Gran Bretanya, m’agradaria comentar algunes curiositats lingüístiques d’aquestes illes:

  • Gal·les va ser part de l’Imperi Romà durant més de 300 anys, i això va fer que la cultura llatina s’escampés pel territori. Tanmateix, a diferència del que va passar a països com el nostre, el llatí no va substituir la llengua de la població, només van agafar-ne algunes paraules. Així, doncs, algunes paraules del gal·lès s’assemblen al català. Per exemple, què creieu que vol dir esglwys? Sí, vol dir ‘església’! I què vol dir cadir? Òbviament vol dir ‘cadira’.
  • Ballymena és una ciutat d’Irlanda del Nord. A Irlanda hi ha moltes ciutats que tenen un nom que comença per bally-: Ballyjamesduff, Ballymoney, Ballybofey, etc. Bally ve del gaèlic irlandès baile, que vol dir ‘ciutat’.
  • A Irlanda i a Escòcia hi ha molts pobles i ciutats que tenen noms començats per kil-; per exemple, Kilmacrennan (Irlanda), Kilmarnock (Escòcia), Killarney (Irlanda), Kildare (Irlanda), Kildalton (Escòcia), Kildonan (Escòcia), etc. Aquest kil– vol dir ‘església’ i tots aquests noms volen dir ‘església de…’; per exemple, Kilmarnock vol dir ‘església de Marnock’ (Marnock ve de Meàrnag en gaèlic).
  • A Gran Bretanya hi ha moltes comarques que acaben en –shire: Yorkshire, Hampshire, Lancashire, Lincolnshire, Oxfordshire, Cambridgeshire, etc. El motiu d’aquesta coincidència és que –shire vol dir ‘comarca’ en anglosaxó. En anglès, però, hi ha una altra paraula que vol dir ‘comarca’: county. County ve del francès que parlaven els normands quan van invadir Gran Bretanya.
  • Hi ha algunes paraules del gaèlic irlandès que també s’assemblen al català. Per exemple, n’hi ha algunes que s’hi assemblen molt: ór vol dir ‘or’ i féasta (pronunciat festa) vol dir ‘festa’, i altres que s’hi assemblen menys: leabhar vol dir ‘llibre’ i scríobh (pronunciat scrif) vol dir ‘escriure’.

Espero que us hagi semblat curiós, fins aviat!

BBC Wales History

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Les nostres arrels

9

Avui m’agradaria parlar de la llengua i la literatura catalanes. Primer de tot, situem-nos en el Modernisme (finals del segle XIX – principis del XX). En aquella època, el tipus de novel·la que donà obres de més qualitat i la que es presentà amb més coherència des del punta de vista teòric va ser la novel·la rural. Però per què? Hi ha qui afirma que és així perquè molts novel·listes provenien de fora de Barcelona, però no és per això. Simplement va ser així perquè Catalunya és un país rural: Si ens hi fixem, la nostra mentalitat és rural i també la nostra realitat. Sí, la realitat que avui coneixem no té ni 100 anys, fins fa ben poc la majoria de pobles catalans tenien més agricultura que no pas indústria.

De fet, aquesta mentalitat rural no només la podem trobar en la literatura, sinó que també es reflecteix en la llengua. Per començar, l’himne de Catalunya és marcadament rural: (…) bon cop de falç, defensors de la terra (…). A més, tenim moltes frases fetes, refranys i locucions relacionades amb l’agricultura i amb el món rural en general:

  • Qui matina fa farina: Vol dir que ‘matinant es pot fer molta feina’. En castellà, en canvi, diuen Quien madruga, dios le ayuda. Com podeu veure, el refrany català està relacionat amb el camp i el castellà, no.
  • Vés a pastar fang! S’usa per a engegar algú de mala manera. En castellà, en canvi, diuen ¡Vete a freír espárragos!
  • No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat! Aquest refrany ens aconsella ser prudents i no cantar victòria abans d’hora. En castellà, en canvi, diuen No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado. Com podem veure, el refrany català està molt més relacionat amb el camp que el castellà.
  • Treure’n l’aigua clara: Vol dir ‘aclarir alguna cosa, saber-la del cert’. En castellà, en canvi, diuen Sacar algo en claro.
  • Qui no té un all té una ceba: Significa que tothom té un mal o altre, una preocupació o altra. En castellà, en canvi, es diu Quien no cojea, renquea.
  • Sense dir ni ase ni bèstia: Quan algú marxa sense acomiadar-se, en català diem que ha marxat sense dir ni ase ni bèstia. En castellà, en canvi, es diu no decir palabra, no decir mu o no decir ni oxte ni moxte. 
  • I un be negre (amb potes rosses)! Frase amb la qual es rebutja una afirmació d’algú. En castellà, en aquest cas dirien ¡Un cuerno! o ¡y un jamón!
  • Ja has begut oli! Vol dir que no hi ha remei, que ja estàs llest. En castellà, en canvi, dirien que estás perdido o que ya no tienes nada que hacer.
  • Estar tocat del bolet: Significa que aquella persona no té el cap prou sa.
  • S’ha acabat el bròquil: S’utilitza de manera autoritària per a donar per acabada una conversa o unes objeccions. En castellà, en canvi, es diu que Se acabó lo que se daba o que Se acabó el carbón!
  • Fotre (o fúmer) el camp: Aquesta és una altra manera d’engegar algú. En lloc d’enviar-lo a pastar fang, li podem dir que foti (o fumi) el camp. En castellà, es pot dir lárgate!
  • Fer cara de pomes agres: Quan una persona fa cara de pomes agres, té l’aspecte d’estar de mal humor. En castellà, en canvi, diuen que pone mala cara o que pone cara de perro.
  • No puc dir ni fava: En català, quan estem molt tips i ja no podem menjar ni una engruna més o quan estem esgotats, diem que no podem dir ni fava. En castellà, en canvi, diuen que no puede con su alma.
  • Fer figa: Quan estem molt cansats, les cames ens fan figa; és a dir, ens fallen. En castellà, en canvi, diuen que flojean.
  • Tremolar com una fulla: vol dir que ‘tremola molt’. Per exemple, si estem molt nerviosos per algun motiu, a vegades tremolem com una fulla. En castellà, però, diuen que está hecho un flan.
  • Fer-ne un gra massa: Si en fem un gra massa, vol dir que ens hem excedit. En castellà, en canvi, diuen pasarse de la raya o bé pasarse de rosca.
  • Ser de pa sucat amb oli: Si una cosa és de pa sucat amb oli, vol dir que ‘és de poca qualitat’. En castellà, però, diuen que es de poca monta.

De fet, també podríem incloure-hi els exemples que vaig posar en un article anterior, Digue’m escatològica, ja que els excrements també són adob per al camp.

Aquests només són alguns exemples que demostren que la nostra mentalitat és rural. Com hem pogut veure, tant la nostra llengua com la nostra literatura ho demostren. Em semblava interessant fer aquesta petita reflexió perquè a vegades no ens adonem de coses tan evidents com aquesta, perquè estan tan arrelades en la nostra ment i en la nostra llengua que han esdevingut inconscients i automàtiques. Espero que aquest article hagi servit per a ser una mica més conscients de qui som i d’on venim. Abans de decidir on anem, cal saber d’on venim. Fins aviat!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

L’ordre dels factors no altera el producte

4

Benvinguts de nou! Avui m’agradaria parlar de sigles. Segurament tots vosaltres deveu saber què és l’OTAN, però sabeu què és la NATO? Si no ho sabeu i us pica la curiositat, continueu llegint!

NATO

Aquesta sigla és en anglès i és l’abreviació de the North Atlantic Treaty Organization, que en català correspon a l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord).

UN

En anglès, the UN són les United Nations. En català, en canvi, es diu ONU (Organització de les Nacions Unides).

EU

No, no són els Estats Units, és the European Union. En català, en canvi, s’abreuja com a UE (Unió Europea).

USA

Aquesta és molt fàcil! Sí, vol dir ‘United States of America’. Així i tot, moltes vegades ometen la lletra A i simplement escriuen US (United States), perquè ja se suposa que són els d’Amèrica. En català, hauríem d’escriure els EUA. Compte perquè en català no és correcte dir EEUU, ja que aquesta sigla correspon al castellà (Estados Unidos).

WHO

No, no em refereixo a la banda de rock britànica, sinó a la World Health Organization. Sabeu què és? Exacte, en català l’anomenem l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

MSF

Aquesta és la sigla de Médecins Sans Frontières. Encara que les paraules siguin en francès, en anglès també les utilitzen. En aquest cas, la sigla no s’usa tant, es tendeix més a fer servir el nom sencer. En català, ho traduïm a la nostra llengua i diem Metges sense fronteres. 

NGO

Aquesta sigla vol dir ‘Non-governmental Organization’. Nosaltres, en català, en lloc de dir-ho així diem ONG (Organització No Governamental).

ICJ

L’ICJ és el International Court of Justice. En català, però, l’anomenem TIJ (Tribunal Internacional de Justícia).

ADHD

Sabeu què és? És l’Attention Deficit Hyperactivity Disorder. Segons el Termcat, és un ‘trastorn caracteritzat per la inatenció, hiperactivitat i impulsivitat’; el que en català anomenem TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

OCD

Aquesta sigla també correspon a un trastorn, l’anomenat Obsessive Compulsive Disorder. En català, es diu trastorn obsessivocompulsiu (TOC).

AIDS

AIDS vol dir ‘Acquired Immune Deficiency Syndrome’. Tanmateix, en català es diu SIDA, que vol dir ‘Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida’.

HIV

És la sigla de Human Immunodeficiency Virus, que en català s’anomena VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana).

Com podeu veure, en el cas de les sigles, l’ordre dels factors NO altera el producte; és a dir, tant si diem OTAN com si diem NATO parlem del mateix. Això no vol dir, però, que puguem triar l’ordre que vulguem i que puguem dir la TONA, perquè això ja no vol dir ‘OTAN’. Així, doncs, si algú de vosaltres ha de traduir un text o ha de parlar en anglès d’alguna d’aquestes institucions o malalties, compte: Si els parleu de l’OTAN o del TDAH, no us entendran!

Publicat dins de CATALÀ - ANGLÈS, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Entrevistada per Vilaweb

2

Hola a tothom! Fa poc, Núria Ventura del diari Vilaweb em va entrevistar per parlar d’Endavant els idiomes. Estic molt contenta d’haver pogut explicar en detall els motius que m’han dut a escriure el blog. Si voleu, podeu llegir l’entrevista; només heu de clicar aquí:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4209374/20140905/marta-garcia-publicitat-plena-derrors-linguistics.html

Espero que us agradi, fins aviat!