Blocs, febleses, estimes…

1 de juny de 2012
Sense categoria

Enganyar-se és fàcil…enganyar a la vida, ja no tant… Es podria dir que no he complert ni de lluny les expectatives. Això d’obrir un bloc amb la intenció d’escriure sovint, ha estat un fracàs estrepitós. Ara mateix fa més d’un any que no escric i de coses a dir, ja en tinc però no acaben

Llegir més

Marina

10 de maig de 2011
Sense categoria

Coratge: fermesa del cor davant el perill i les dificultats. Doncs si, fermesa, coherència i dignitat és el que professa la Marina quan alça el puny i anima als que som a l’altra banda, asseguts en un banc d’un jutjat francès, perplexes de veure tant de CORATGE concentrat en una sola persona.  Ella que se

Llegir més

Sobre els Camarades…

3 de març de 2011
Sense categoria

Aquesta paraula va estretament lligada a la Revolució Russa, als Bolxevics de Lenin, a la classe obrera, la dictadura del proletariat…als companys de lluita… Un dia en una reunió de militància, d’estrelles roges i esperits lliures, em vaig creuar amb uns ulls blaus…Allí estàvem uns pocs decidits a posar un granet de sorra per potenciar

Llegir més

Les cireres

2 de març de 2011
Sense categoria

Fa falta tota una vida per aprendre a viure però, el llegat que ens deixen els avis i les àvies, ajuda a apamar-la una mica… L’altre dia mirava a  la meva iaia -amb 86 anys- mentre tocava el piano, envoltada dels meus dos fills. Potser feia més de dos anys que no havia tornat a

Llegir més

Nostàlgia de BH

18 de febrer de 2011
Sense categoria

Deia Rainer Maria Rilke que la única pàtria que té l’home és la infància…i és ben veritat. Jo vaig passar gran part de la meva infància a Pardines amb els avis. Un petit poble amb carrers escrostonats i amagatalls rebels. Eren els temps de les cabanes als arbres, el pa amb xocolata, les excursions amb

Llegir més

El per què d’un bloc…

16 de febrer de 2011
Sense categoria

Realment el que m’ha portat a obrir aquest bloc és el plaer d’escriure però, com passa moltes vegades, els plaers queden aparcats injustament pels ritmes frenètics del dia a dia… Pensava l’altre dia tot fent un cafè que volia tornar a escriure sovint. Tornar-hi de (vell) nou…retrobar-me i recuperar tots aquells relats curts que fa

Llegir més