Tota i trobar-nos en plena canícula d’estiu, les últimes setmanes s’han produït novetats en el món del circ. S’ha conegut el qui serà el director de la nova edició del Circ d’Hivern de 9 Barris, un espectacle molt esperat cada Nadal tan pel públic com per la crítica. El xup-xup que sempre es crea abans de saber-se el creador ja ha parat. Leandre Ribera, que va dirigir Rodó -un espectacle molt conceptual que es va emportar el Premi Nacional de Circ- tornarà a trepitjar l’escenari de l’Ateneu per posar en escena un nou muntatge ambientat en aquest cas en el circ tradicional. Per una altra banda,  des de fa unes setmanes que es coneixen ja les dates de les úniques actuacions als Països Catalans de la gira europea del circ nord-americà Ringling. Seran els dies 19, 20, 21 i 22 de novembre al Velòdrom municipal de València. Una oportunitat única per veure un dels circs més antics i més grans també de tot el món. Sense anar tan enllà en el temps, tot aquest estiu es pot veure per les comarques gironines el Circo Italiano, que porta un espectacle de circ tradicional entretingut amb exhibició d’animals –la preciosa girafa Tomy,, zebres, llames del perú i un hipopòtam nan- i bons números d’escala lliure, trapezi, hula-hoop i malabars. També està de gira per aquestes comarques el Circo Americano. Una mica més avall del mapa, a Torredembarra, s’instal·la aquest estiu el Circ Raluy. També se celebren efemèrides. Aquest mes de juliol s’ha complert el primer aniversari de la inauguració de l’espai de creació i assaig La Central del Circ, impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, cal remarcar dues notes positives. La potent programació que enguany ha ofert la fira de circ de La Bisbal d’Empordà, amb una menció especial per a la parella Full House. Divertidíssim espectacle on es combina el virtuosisme, la comicitat i els jocs de paraules. Esplèndid i un gran descobriment gràcies a la fira de la Bisbal. Sembla també que funciona amb certa regularitat un espai alternatiu de circ en una antiga nau del Poblenou de Barcelona.  Un espai molt interessant per anar seguint i que agafa el relleu natural de La Makabra, desallotjada pels Mossos d’Esquadra l’any  2006. Per últim, una noticia. Ricard Panadès, un històric del circ català vinculat durant molts anys a l’Ateneu de 9 Barris i en projectes empresarials com Circ Gottesco o Circ Ozó, ha fitxat pel Circ Raluy. 

Aprendre a fer de pallasso serà possible. Els grans mestres de les pallassades estan a punt per fer de professors. El còmic nord-americà Jango Edwards està impulsant en una antiga fàbrica de Granollers un centre d’ensenyament d’aquest art tan antic com de vegades menyspreat. El diari El Periódico de Catalunya ha publicat un article on s’expliquen detalls del projecte que es posarà en marxa el pròxim mes octubre. Aquest és el text del treball periodístic firmat per Gemma Tramullas.   
Per fi hi haurà un lloc on es pugui estudiar seriosament això que fem tan de broma», diu il·lusionada la pallassa Pepa Plana, una de les reclutes de l’exèrcit de còmics que, capitanejats per Jango Edwards, faran classe a l’escola internacional de pallassos que obrirà a l’octubre a l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert de Granollers (Vallès Oriental). L’ambiciós projecte vol reunir els millors clowns per passar el testimoni de la professió a una nova generació.
«El món, més que mai, necessita humor –assegura Jango Edwards que, després de 40 anys d’actuacions, s’ha retirat temporalment dels escenaris per impulsar aquest i altres projectes–. Jo ja sóc gran i ha de quedar alguna cosa quan nosaltres ja no hi siguem».
Aquest «nosaltres» engloba professionals de la talla de l’italià Leo Bassi, l’escocès Johnny Melville, el francès Pipo Sosman, la nord-americana Laura Herts i l’argentí Loco Brusca, que seran professors convidats durant el primer curs del Nouveau Clown Institute de Granollers, un intensiu d’un mes que començarà a l’octubre. El mateix Edwards, juntament amb Joan Montanyès Monti, el rus Slava Polunin i l’historiador Raffaele de Ritis, portaran el pes de les classes.

ALTRES FITXATGES / Pepa Plana i els Excèntrics, entre d’altres, s’incorporaran al projecte de cara a la primavera que ve i Edwards també vol convèncer Tortell Poltrona perquè s’hi afegeixi. En un futur, el Nouveau Clown Institute funcionaria com un campus universitari que comptaria amb una biblioteca i un arxiu audiovisual especialitzats en circ, un espai de consulta i base de dades a internet, un centre de producció d’espectacles i un hotel per a aprenents de pallasso.
«Les classes que comencen a l’octubre formen part d’un curs pilot que es repetirà a la primavera per veure si el projecte de l’institut pot funcionar», confirma Teresa Llobet, directora de la Roca Umbert Fàbrica de les Arts, l’antiga fàbrica de Granollers reconvertida en espai cultural. Llobet subratlla que, tal com preveu el Pla Integral de Circ de la Generalitat, la Roca Umbert formarà part del mapa del circ a Catalunya juntament amb la fàbrica de creació La Central, al Fòrum, l’espai La Vela de Vilanova i la Geltrú i el Centre d’Arts Escèniques de Reus.
Com molts altres altres projectes circenses, aquest també arrenca amb molta il·lusió i pocs diners. El centre té Jango Edwards com a ideòleg, que a hores d’ara encara busca gerent. La pàgina de facebook del pallasso ja ha rebut 900 peticions d’informació sobre el curs que comença a la tardor i que només té 15 places. «Primer va ser Amsterdam i després París. Des que Pere Pinyol va impulsar el circ al Fòrum 2004, Catalunya s’està convertint en un focus d’atracció de clowns», diu Edwards, que els últims anys ha actuat a la sala Almazen, el planter de pallassos de Barcelona.

El pensador francès Montesquieu, tan escrupulós amb les lleis i amb la separació de poders, estaria avui escrivint un assaig dels seus si visqués a Barcelona i hagués llegit als diaris el gran triomf del torero José Tomás -veure imatge- a la plaça de toros Monumental. Sis toros va matar ahir el torero de Galapagar (Madrid) just al mateix lloc on l'any 2004 l'Ajuntament de Barcelona va prohibir al Circo Mundial presentar un número de tigres i un altre d'elefants. La pregunta cau pel seu propi pes. Quina coherència té el cos legal que regna en aquesta ciutat? Perquè es prohibeix l'exhibició d'animals salvatges en circs -només en circs!!!- i en canvi es permet la matança pública dels toros i l'exhibició de feres al Saló de l'Automòbil? Sisplau, que algú doni una resposta i ràpid. I, sobretot, que el departament de Cultura que encapçala Joan Manuel Tresserras no concedeixi a Barcelona, ara que s'ha obert la convocatòria pública, la distinció de Ciutat Amiga del Circ. Seria com donar una medalla a algú que no se la mereix.

El circ català era fa només 5 anys un sector atomitzat, amb molts interessos enfrontats, personalismes antagònics i encara es refeia de la trencadissa que va haver-hi a l’Associació de Circ de Catalunya uns anys abans. Després d’unes jornades que es van fer l’octubre del 2004 a l’Ateneu de 9 Barris de Barcelona en homenatge a Joan Armengol, la cosa va anar canviant. Les jornades van servir per gestar el que pocs mesos després va acabar sent l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), una entitat que amb quasi 5 anys ha aconseguit cohesionar bona part del sector circense català, negociar el pla integral del circ de la Generalitat, participar en l’elaboració de la xarxa de ciutats amigues del circ, impulsar un protocol per als circs ambulants i gestionar projectes com La Central del Circ, l’espai de creació instal·lat al Fòrum i impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el departament de Cultura de la Generalitat. La imatge és de Manel Sala, Ulls, i es va fer durant un viatge organitzat per l’APCC per veure circ a París.

La ciutat de Barcelona protegeix el circ o el discrimina? La inauguració del festival Grec amb l'espectacle de circ Criatures, de la companyia italiana Arcipelago Circo Teatro, podria fer pensar en un intent de posar el circ a la mateixa alçada que altres arts escèniques com el teatre o la dansa. A la funció inaugural de dissabte dia 20 de juny que es va fer al Teatre Grec hi havia les màximes autoritats culturals actuals i passades, des del director de l'Institut de Cutura de Barcelona (Icub), Jordi Martí, fins al conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras. També hi era l'alcalde Jordi Hereu i Ferran Mascarell, màxim responsable de Cultura del consistori barceloní quan l'any 2003 el ple de l'Ajuntament va aprovar una ordenança que prohibeix l'exhibició d'animals salvatges. Des d'aleshores, els conflictes amb els circs han estat nombrosos i ha deixat de venir a la ciutat el Circo Mundial, una companyia que cada any presentava un cartell de luxe. A més, el circ francès Medrano i l'americà Ringling també han descartat Barcelona per a les seves gires. És per això que cal preguntar-se si la política que segueix la ciutat respecte al circ és la que cal. L'evident potenciació de la programació de circ al festival Grec i a les festes de la Mercè, així com la posada en marxa de l'espai de creació La Central del Circ al Fòrum, dóna com a resultat un oasi o és un miratge que amaga la persecució del circ? A la imatge del costat, una imatge de la parella hongaresa Golden Power