El Circo Mundial plantarà cara a l’Ajuntament de Barcelona. Segons ha confirmat el seu director, José María González, les pròximes setmanes està previst presentar una demanda als tribunals de justicia contra l’ordenança de tinença d’animals aprovada el 22 de desembre de l’any 2003 pel ple de l’Ajuntament que prohibeix als circs presentar números amb animals salvatges. La decisió de portar la normativa als tribunals compta amb el suport de l’entitat que agrupa els millors circs europeus, l’European Circus Asociation (ECA), i busca revocar la normativa municipal. La iniciativa arriba després dels èxits a Àustria i Anglaterra, països que s’han fet enrera en la prohibició gràcies a l’ofensiva dels circs tradicionals. El canvi de color polític al consistori barceloní i la debacle d'ERC és, per la companyia, una esperança perquè alguna cosa canviï. El Circo Mundial fa sis anys que no visita Barcelona per la prohibició de l’Ajuntament de Barcelona. 

A la imatge José María González, director del Circo Mundial 

El pallasso Claret Papiol, fundador juntament amb Tortell Poltrona de la mítica parella dels anys 80 Germans Poltrona, ha fitxat pel Circ Raluy. L'artista debutarà demà a Girona, coincidint amb l'estrena del nou espectacle de la companyia. Papiol, que feia mesos estava en negociacions amb el circ,  serà l'encarregat de presentar, juntament amb Carles Raluy, les funcions. No es descarta que la col·laboració es perllongui i que Claret Papiol presenti també el Circ Raluy durant la seva estada aquest Nadal a Barcelona. 

S'adjunta el dossier de premsa del nou espectacle del Circ Raluy  

Article publicat a la secció Circ a l'Asfalt del número 30 de la revista Zirkòlika. L'article es pot descarregar en PDF. 

Quan en un racó de la casa i en plena canícula d’agost es deixa un terròs de sucre o qualsevol llaminadura, ja se sap que en qüestió d’hores allò serà una cercavila de formigues panxacontentes. És una eqüació que no acostuma a fallar mai. En l’agrest món del circ  passa una mica el mateix quan corre la brama que hi ha terrenys amb una triple condició. Quan els ajuntaments ofereixen una zona amb suficient espai per a la carpa i les caravanes, molt cèntrica i visible des d’alguna carretera transitada, lesregidories de cultura tenen cua a les portes del registre. La coincididència d’aquests factors, però, i malgrat les fotografies que es van fer la legislatura passada polítics i companyies, és molt poc habitual. Excepcional, millor dit. Precisament actualment passa tot el contrari del que buscava el protocol per facilitar les gires a les companyies. En l’últim informe sobre l’estat de la cultura, el Consell Nacional de Cultura i de les Arts (Conca) critica sense citar-ne cap alguns ajuntaments per aprovar normatives que obliguen a instal·lar les carpes “cada vegada més a l’exterior del nucli urbà, amb la qual cosa perden presència i centralitat”. Per això és paradigmàtic el cas d’Arenys de Munt, a la comarca del Maresme, que des de l’any 2010reserva un generós i modern espai a les companyies. (L'article continua)

La gestora i productora Clara Matas, el també gestor i president de l’Associació de professionals de Circ de Catalunya (APCC), Josep Antoni Hernández “Joselito”, i els acròbates i exmembres de Circo de la Sombra, Johnny Torres i Jordi Gaspar, són els quatre candidats a dirigir la fira de circ Trapezi de Reus fins el 2014. Una gestora amb majoria de membres de la Generalitat de Catalunya formada també per representants de la Diputació de Tarragona i del Consorci del Teatre Fortuny han de decidir previsiblementa questa setmana el nom de la persona que substituirà a Jordi Aspa i Bet Miralta, que van deixar la direcció de la fira després de 15 anys. Tot i que les previsions inicials apuntaven que la nova direcció comencés a treballar abans de l’estiu, els membres de la gestora no van rebre fins fa 15 dies la documentació per a triar el director i el termini per presentar candidatures va acabar el 14 de setembre. Els quatre candidats han presentat els seus projectes, que inclouen un avenç de la programació per als pròxims tres anys anys. Johnny Torres i Jordi Gaspar, que han dirigit conjuntament la fira Trapezi de Vilanova, han presentat les seves propostes per separat. La nova direcció cobrarà 50.000 euros durant els pròxims tres anys. La candidatura de Clara Matas, que ha treballat en l’exitós espectacle Plecs, és la més continuista de totes.

A la fotografia, imatge de la icona de la fira. 

En aquest video del Bloc de Circ es poden veure algunes imatges del Circ al Castell que es va fer aquest cap de setmana a Barcelona



 

Diumenge. Surto de casa amb prou temps per arribar al combinat de circ que fan al castell de Montjuïc. Com que dissabte vaig quedar amarat pujant a peu, aposto per l'autobús. A la plaça Espanya m'agafa una suor freda. Compto la gent que fa cua a la parada. Són més de 200 persones que volen pujar al castell. No veuré ni una estona dels Licidei, pallassos de l'escola russa que dissabte em van fer somriure. Faig marxa enrere i agafo metro i, per pèls, el funicular. Arribo al chapiteau del Circo Italiano just a l'hora, a tres quarts d'una. L'equilibrista Danilo Marder em recorda precisament el rellotge que no m'he tret de sobre en mitja hora de patiment. Mou les cames com si fossin les busques del rellotge. Amb poca estona ja es veu que assistirem a un gran festival de circ, que sempre queda més pompós que dir-ne simplement combinat. Quasi a la mateixa hora que el malabarista Fernando Pose, un dels grans artistes catalans del moment, presenta un exercici de transformisme al fossat; dins el circ, la parella russa Galina Txernova i Valentin Txernov deixa el públic amb la boca oberta amb els seus canvis de vestits. Els bravos que s'escolten ja no pararan fins al final de la funció. Amb una granota de mecànic, apareixen dos acròbates, Sergei Popov i Nicolas Xerbhak, que han triomfat a París i que és del millor en exercicis acrobàtics que ha passat per Barcelona des que la parella ucraïnesa Iroixnikov va actuar al Gay Circus l'any 2008. L'excel·lent malabarista rus Alexandr Koblikov, que treballa amb deu pilotes alhora, prové, com la majoria dels artistes que han actuat al combinat, de la ciutat de Sant Petersburg, on Gaetano Ciniselli hi va construir el 1877 un circ estable que els russos han sabut conservar. De moment, nosaltres els barcelonins, només tenim el circ inestable i encara gràcies. Durant les festes de la Mercè, gràcies a l'aposta que ha fet Marta Almirall des de l'Ajuntament, veiem el millor circ. Però el dia que es compleixi la promesa de l'alcalde Xavier Trias feta a aquest diari, en la seva època de regidor, de fer un circ estable no caldrà tenir por de perdre l'autobús. Sempre quedarà demà per anar al circ.

La pluja ha destarotat els plans de la primera jornada del Circ al Castell de Montjuïc i ha obligat a suspendre totes les actuacións del matí excepte les dels pallassos rusos Licedei i el combinat de circ, que s’han celebrat a l’interior de la carpa del Circo Italiano instal·lada al fossar del castell i que s’ha omplert com un ou malgrat les incomoditats de pujar a la muntanya amb mal temps. Els qui hi han anat, però, han xalat de valent amb combinat de circ d'un altíssim nivel tècnic. El malabarista ucraïnès Alexandr Koblykov, que treballa amb 10 pilotes a l’aire, la parella d’acròbates Sergei Popov i Nicolas Scherbhak, i l’equilibrista alemany Danilo Maler han estat els més destacats d’un programa de circ de luxe. A qui li agradi el circ que no s’ho pensi dues vegades i hi vagi amb temps per fer una mica de cua. Diumenge 25 desetembre es presenten tres funcions més. A la imatge, els pallassos de Sant Peterburg Licedei durant un moment de la seva actuació, ahir dissabte.  

Les coses que es fan amb el cor són les més autèntiques i, al final, quasi les úniques que perduren en el temps. Manel Vallès Totó va ser el pallasso de la passió i del bon gust, el pallasso de l’alegria a la pista i també de l’optimisme fora de l’escena. Res a veure amb el tòpic del pallasso deprimit. Totó era un excèntric a la pista a qui li agradaven també les bones formes. Tot un senyor. Tot un senyor pallasso. No ho va tenir gens fàcil. Fill i nét de drapaire, provinent d’una familia humil del barri d’Hostafrancs de Barcelona, va aconseguir amb els anys, gràcies a la seva disciplina de treball i gràcia innata, actuar al Festival de Circ de Montecarlo i als millors circs europeus dels anys 60, com el Cirque d’Hiver de París o el circ Krone alemany. Arribar a dalt de tot en el món del circ no vol dir res, perquè continues estant a baix de tot de l’escala social. O sigui, sense reconeixement. A Catalunya, conegut pels espectacles infantils dels Germans Totó, va haver de vendre’s fa uns anys part de la seva col·leccióde circ a mans privades. Es parla molt dels fons fotogràfics, però i del nul interès de les administracions pels fons patrimonials de circ? Institucions i associacions del sector han reaccionat tard a la seva mort i segurament per això és més necessari que mai un homenatge pòstum. Serà l’últimaanècdota de la seva vida. Un devessall d’experiències viscudes durant més de 50anys guardades gràcies a una memòria privilegiada i transmeses gràcies a una xerrameca de savi que li servia per explicar totes les batalletes sense mirar mai el rellotge. Tot el que feia era per amor, pur amor, i perquè hi ha una cosa que cotitza molt a la baixa que estimava amb delit: el circ. Mort perculpa d’un infart als 77 anys, serà un dels grans del circ català del segle XX. Adéu, Totó. I visca el circ!
Article publicat al diari El Punt Avui  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/454909-el-senyor-pallasso.html  

El pallasso Manel Vallès Totó, va morir ahir dissabte dia 10 de setembre de manera inesperada als 77 anys d'edat en un hospital de Calella, on va ser traslladat d'urgència després que es comencés a trobar malament a la seva residència de Malgrat de Mar, al Maresme. L'artista, que feia 5 anys que estava retirat de l'escena, havia actuat al llarg de la dilatada trajectòria com a pallasso august al millors circs europeus com a Hermanos Martini i Martini-Llata i al carrer amb la seva inseparable partenaire, Rose-Marie Risto, amb qui van formar l'exitosa parella Germans Totó després d'haver-se conegut en un circ de Suècia. Entre el 1957 i 1976, Manel Vallès va actuar als circs Rancy, Althoff, Pinder o Wenneweiss. Totó, dedicat amb cos i ànima a la seva professió, ha estat un dels tres millors pallassos catalans excèntrics del segle XX, juntament amb Charlie Rivel i Tortell Poltrona (Jaume Mateu). Les exèquies seran demà a Malgrat de Mar.

Enllaç amb l'article publicat a El Punt el novembre del 2006, coincidint amb el lliurament del Nas d'Or del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. A la imatge, Totó després de rebre el premi de mans de l'alcalde Antonio Balmón, d'esquena. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2149897

  En el següent enllaç al bloc de Quim Elías es poden llegir les cròniques que el crític de circ Jordi Elías va escriure a diferents mitjans de comunicació sobre els Martini durant la dècada dels anys 60: http://quimelias.blogspot.com/2010/11/els-martini-toto-valles-festival-de.html 

Els espectadors de la 31ª edició de Fira Tàrrega se’n van anar a dormir el dia de la inauguració, el 9 de setembre del 2011, amb molt bon  regust de boca. Era la primera vegada que Tàrrega obria amb un muntatge circense i podia passar de tot. Quan el festival Grec de Barcelona fa dos anys va apostar pel circ en l’espectacle inaugural, també per primera vegada a la seva història, la cosa no va acabar de sortir rodona. Un espectacle reciclat per a l’ocasió no va convèncer. Va ser l’inici del declivi del circ al Grec. Ahir els directors eren de casa. I el resultat va ser fantàstic. Amb 20 artistes sobre l’escenari consolida encara més la feina de Marcel Escolano i Bet Garrell (Los Galindos) com a directors, en aquest cas –i després de molts anys amb petits espectacles- amb un muntatge de gran format. Ahir alguna gent de circ també estava més que satisfeta. Los Galindos tornaven a treballar amb Johnny Torres -que es va fer càrrec de la regidoria del muntatge- després de la seva separació fa alguns anys. L’espectacle, titulat Entròpic, va incloure les companyies estrangeres –el trapezi de Cirque Blanc o la perxa xinesa i les comicitats d’Anicet Leone- i les catalanes més en forma del moment, com Daraomai –amb un mà a mà d’Agnès Fustagueres i Martí Soler que va fer posar la pell de gallina- i els Balagans, amb dobles piruetes i salts mortals planxats a un ritme endimoniat. 

El malabarista Fernando Pose i la companyia Daraomai amb el seu espectacle 1,2,3 Poma han demostrat al festival de circ de Terrassa, que es va clausurar ahir amb un altre èxit de públic, que formen part del pilar del circ català actual. La tercera edició del festival, sota  la direcció artística d’Enric Petit, ha comptat amb una trentena d’artistes de 10 companyies i un pressupost de 21.000 euros, 4.000 més que fa un any. L’Associació de Veïns de La Maurina ha donat ple suport al festival, finançat per l’Ajuntament de Terrassa a través del Pla de Barris. La baixa a última hora de Los Two Play va obligar a improvisar un cabaret de circ. Marcel Gros es va burlar en el seu espectacle dels muntatges ensucrats de Cirque du Soleil. Per a properes edicions s’estudiarà convidar una companyia amb carpa. El festival de circ de Terrassa s’allunya molt del model del Trapezi de Reus, i aposta per convidar només companyies catalanes i també per obrir-se a tots els corrents de circ, inclòs el tradicional.

A la imatge, la dona barbuda (Marta Riba), envoltada de nens que li volien tocar la llarga barba, ahir a la plaça Assemblea de Catalunya de Terrassa.  

Tenia entre cella i cella portar l’espectacle Ï a Barcelona. I finalment ho aconseguirà. Blai Mateu, de la companyia Baró d’Evel Cirk, presentarà, en el marc de la programació del Teatre Lliure, l’espectacle sobre l’exili provocat per la Guerra Civil que va estrenar el mes de maig de l’any 2007 a la fira Trapezi de Reus. Les funcions, que costen entre els 16 i els 25 euros, es faran a la sala de Gràcia del Teatre Lliure per Nadal, entre els dies 22 de desembre i el 8 de gener.

Enllaç amb la crònica de l’espectacle Ï, presentat a Reus en el marc de l’onzena edició de la fira de circ Trapezi i publicada pel diari El Punt. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2396125

La pallassa Pepa Plana, que va donar la campanada fa unes setmanes amb l’anunci –avançat per aquest bloc de circ- del seu fitxatge pel Cirque du Soleil, va desgranant a poc a poc detalls del seu projecte. També lamenta la falta d'oportunitats que donen espais com el Teatre lliure o el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ho explica tot en una entrevista concedida a l’agència de notícies EFE.

"La pallassa iniciarà un "èxode amb retorn" de prop de dos anys al Cirque du Soleil després d'haver acceptat l'oferta de ser una de les protagonistes del nou espectacle del circ canadenc,amb el qual farà gira per tot el món. Plana viatjarà a Mont-real al setembre i s'incorporarà al circ el gener del 2012 per crear la seva part en l'espectacle, del qual serà fil conductor. Al setembre començarà a "plantejar les improvisacions" de la seva nova creació a Mont-real, seu del gran circ, on treballen 3.000 persones sense comptar els artistes, i després passarà a formar part de "les 500 famílies que giren amb el circ". L'aventura del Soleil se la pren Plana "amb ganes d'aprendre, de compartir, és un vaixell molt gran en el qual hi ha molta gent remant, no remaré sola. Saber que cada nit hi ha 2.000 espectadors a la pista fa una mica de vertigen". S'incorpora per "crear un espectacle nou, em donen bastant marge", en un duo de pallasses, al costat de la clown de Mont-real Natalie Claude, amb estrena prevista a l'abril i posterior gira pel Canadà, Estats Units i Àsia. Mentrestant, en el temps que li queda lliure aquest any, prepara noves gires amb la seva companyia i actuarà a Verscio, a la Suïssa italiana, Xile, l'Equador, Colòmbia, Menorca, Pamplona i altres ciutats, on representarà "Giulietta, L'Atzar i Penèlope", el seu últim espectacle preparat i dirigit per la prestigiosa pallassa australiana Nola Rae, la clown que va posar nas vermell en els seus muntatges a Elizabeth I, a Shakespeare i a Napoleó. Segons el parer de Plana, "els que tenim molta feina podem amplificar les dificultats del sector. Hi ha gent amb un talent brutal que està fent coses amb zero recursos, és molt més fàcil treballar fora". "Truques a portes que no se t'obren i tenim dret a actuar en cases grans com el Lliure o el Teatre Nacional de Catalunya-diu la clown catalana-, i amb aquestes el Cirque Soleil m'ofereix una creació,sense cap càsting ni haver-ho demanat, i jo encantada de la vida, aquí no m'ho ha ofert ningú". Descansa uns dies a la seva nova residència de Sant Jaume d'Enveja (Montsià), una antiga granja de pollastres de 2.000 m2., i allà, resguardada pel Delta de l'Ebre, l'artista reflexiona sobre el seu futur mentre restaura un moble antic i cavil·la sobre el projecte de fer de convertir la granja en un centre de creació i de trobada d'artistes. (L'article continua)". 

El director Hansel Cereza, membre fundador de la Fura dels Baus, dirigirà un espectacle de circ en el marc de les festes de la Mercè de Barcelona, que se celebraran el pròxim mes de setembre a la carpa que el Circo Italiano instal·larà pels voltants del castell de Montjuïc. La responsable de Festes de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Almirall, es va desplaçar fa uns mesos a Sant Petersburg (Rússia) per a la contractació d’alguns dels artistes que participaran a les funcions. En el món del circ, Cereza va col·laborar a l’espectacle Love,de Cirque du Soleil. 

L’Ajuntament de Cunit (PSC) ha prohibit al Circo Italiano presentar els seus dos números de cavalls i gossos dàlmates que inclou el seu espectacle Somnis, que des de fa un any està fent gira per diferents localitats de Catalunya. En plena preparació del muntatge que el Circo Italiano estrenarà la pròxima tardor al festival Temporada Alta, a Girona, la companyia s’ha vist envoltada d’una nova polèmica en relació a l’exhibició dels animals als espectacles. Les picabaralles entre els circs i els ajuntaments són conseqüència de la disbauxa normativa que hi ha en els diferents municipis. Lluny en el temps han quedat les prohibicions dels números de tigres i elefants, els quals han desaparegut de Catalunya. Ara, i novament pressionats per les associacions animalistes, molts ajuntaments condicionen les seves llicències a que l’espectacle no inclogui cap animal, ni tan sols gossos o cavalls. En el cas de Cunit ha estat l’associació Libera que s’ha manifestat contra la presència dels animals. Pel director del circ, Pelé Rossi, la prohibició és “injusta”ja que al circ se li prohibeix presentar qualsevol animal i en canvi, a pocs metres de la plaça, hi ha una hípica. “Hauria de ser el públic –afegeix- qui opinés si li agrada veure aquests números”. En el seu recent informe sobre la situació de la Cultura a Catalunya, el Consell Nacional de la Cultura (CoNCA) demana una regulació sobre la presència dels animals als espectacles de circ i critica implícitament tots aquells ajuntaments, entre els quals hi ha els de Barcelona, Lleida i Tarragona, que han prohibit els números d’animals ja que ho han fet sense establir una"transició" que els permetés adaptar-se a la nova normativa. ElCoNCA, que assenyala que aquestes normatives municipals han “perjudicat”moltes companyies perquè no han pogut “esmorteir” un canvi tant radical, considera que caldria un “marc nacional de referència” que regulés per al conjunt del país la presència dels animals al circ.
A la imatge, una fotografia captada aquest Nadal a la plaça Monumental de Barcelona per Manel Sala Ulls del número de 6 cavalls que han prohibit a Cunit.  

Ara fa quatre anys Manuel Sebastian Sebas (Barcelona, 1967) es passejava per les botigues de brocanters i d’antiquaris de Vilanova i la Geltrú i Els Encants de Barcelona a la recerca dels objectes pera l’escenografia del seu espectacle Acorde,estrenat a la fira Trapezi de  Vilanova i la Geltrú després d’un procés de creació que va començar l’any 2006 i va culminar el 2007. L’artista català ja ha fet més de150 funcions de l’espectacle codirigit amb Cristian Atanasiu. 

A finals de l’any 2006, mentre presentava l’espectacle Cartón Combo, Sebas es va plantejar l’ambiciosa nova creació amb una idea de sortida. No volia fer teatre de carrer, sinó portar un espectacle de teatre al carrer. Per aquest motiu tampoc es conformava amb un espai despullat a l’aire lliure. Calia desenvolupar, doncs, una sofisticada escenografia. Va pensar en fer-se una casa que servís alhora com a aparador per als invents prodigiosos d’un científic estrafolari que s’aixeca del llit amb lleganyes i es topa, de sobte i sense esperar-ho, amb el públic. Com  faria qualsevol interiorista, va començar a imaginar i a furgar fins a acabar construint una casa que va fer amb l’ajuda de l’escenògrafa Txell Janot. Va comprar un marc de fotos antic, una dinamo, un assecador de cabell de peu i una caixa de música, entre molts  altres objectes antics.  “Anava als brocanters i intentava agafar confiança perquè m’ensenyessin més objectes, he buscat la majoria dels objectes que m’interessava tenir fins que els he trobat”. Per exemple, la caixa de música que va acabar comprant a Els Encants de Barcelona. “En alguns llocs em demanaven fins a  150 euros per una caixade música, al final vaig optar per comprar-ne una a Els Encants i arreglar-li el motor”, comenta.

Aquest article s'ha publicat al número 29 de la revista Zirkòlika. A la fotografia, imatge del cartell de l'espectacle.  

Versió ampliada de l'article sobre la història del circ a Reus publicat a la secció Circ a l'Asfalt del número 29 de la revista Zirkòlika  

Idea de bomber? Segurament, però va acabar funcionant. No era en cap programa electoral ni tampoc s’emmarcava en cap línia estratègica. No va sorgir de cap spin doctor ni de cap think-tank. No hi havia cap assessor d’imatge pel mig. Era simplement això, una idea pressumptament descabellada que es volia fer a dues ciutats: Vilanova i Reus. Potser per això que diuen que el Baix Camp és la terra del llamp, aquella terra on les coses es fan apassionadament, que la idea va anar quallant, tot i que no va ser fàcil i va topar amb algunes resistències inicials, sobretot polítiques.