  |  |
La vida és allò que passa mentre tu fas altres coses
|
 Fa pocs dies vaig perdre o em van robar, certament en aquell moment no ho tenia gents clar, el moneder i en volia parlar ja que em sembla una auténtica odisea i via crusis tot el que s´ha de fet quan et passa. Una autèntica ràbia i impotència em va envaïr quan vaig veure el que hauria de fer.  Em descuidava, en aquest cap de setmna de recopilació de notícies i de coses que volia dir al bloc, comentar a notícia de les 13 noies afganeses que han esta cremades amb àcid. Ara feia dies que no em feia ressó de cap cas semblant i són coses que cal anar recordant. 2ª/ Serrallonga:Encara no havia dit res sobre la mini serie que van fer a TV3 sobre el bandoler més famós de Catalunya, i no m´en puc estar, ja que sóc de la comarca i el meu besavi, que no vaig conèixer, encara duia el cognom serrallonga i es diu per la família que és de branca directe del bandoler. ( Buscant l´arbre geneaológic es veu que realment és així! ) Ja era hora que Tv3 fes alguna serie d´aquest tipus ... havien fet Temps de silènci, Mirall trencat i alguna més, però no és el mateix ni molt menys. Val la pena anar als orígens dels orígens de les històries per saber d´on venim i on volem anar. M´agrada que triéssin en Serrallonga més que res per qüestió de proximitat, res més, però reconec que hi va haver cents de bandolers a tot catalunya que també s´haguessin merescut una mini serie, evidentment. Ara bé, de pegues sempre n´hi ha, i estic d´acord amb en Joan Pinyol, i us remeto al seu bloc ( si no funciona l´enllaç, ho sento, el busqueu, que val la pena ) ... ja m´està bé que els actors siguin guapos, alegren la vista una estona, però en serrallonga podia ser ben plantat però segur que era molt més rude que el de la serie, i que les bones maneres i el bon parlar no devienser el seu fort precisament. No dic que no fos intel-ligent, però a l´hora d´expressar-se segur que ho feia més bruscament. I la Joana Massissa, pel meu humil entendre, era una bandolera de la seva colla que se sabia defendre perfectament ella sola, no una bleda solellada com sembla en algún moment de la serie. Però està perfectament situada i ambientada. Era un Robin hood, un assassí ... ? probablement les circumstàncies el van dur a ser una barreja de les dues figures.  1ª/ Daw Aung San Suu Kyi: Encara que sigui de manera breu, voldria dir que m´ha alegrat veure aquesta notícia i que d´alguna manera, encara que tan sols sigui per una estona, no s´oblida la líder birmana Daw Aung San Suu Kyi que continua en arrest domiciliari, no fos cas que fes un bé pel seu país. Ha recollit el premi que la generalitat de catalunya li ha atorgat Zoya Phan una activista també com ella i l´ha compartit amb Cynthia Maung que ha creat una clínica a la frontera amb Tailàndia on hi atenen refugiats birmans i no pot tornar al seu país. La fotografia és de la recollida del premi. Anteriorment ja n´havia parlat en algún post i me n´alegra que algú la recorda, mentre altres encara ploren i enyoren Benazir Bhutto.  L´història d´aquesta noieta britànica ens ha colpit a molta gent, i que menys que poder-ne dir alguna cosa des de la meva prespectiva. Però que quedi molt clar que sóc de les que penso que no sóc ningú per jutjar la vida i la mort d´altres persones, que cadascú tria el seu camí. Quedi molt clar que cadascú fa amb la seva vida el que creu millor i que l´altre gent ni estem dintre d´aquesta persona, ni hem viscut el mateix que ella.Simplement és la meva humil opinió des de la distància o la proximitat que cadascú sentim amb el cas.  Ahir vaig fer una passejada a casa dels nostres veïns de la Catalunya nord per anar a Elna i la Maternitat. Des que vaig llegir el llibre de l´Assumpta Montellà és una història que em té corpresa, com a infermera i com a persona, i poc temps després vaig anar a veure l´obra de teatre " Punxes a la sorra" a Vic i em va continuar impressionant. La meva història amb aquest nom bé ja de lluny, quan l´actriu Ariadna Gil va fer de dona del Compte Arnau a la serie "Arnau" que va emetre ja fa anys Tv3, aquest era el nom del seu personatge, i volguent saber més coses sobre aquest nom que tan m´agradava he arribat fins aqui.  Feia temps que no em sentia tan indignada i tan impotent davant d´una notícia. Cada cop que la sento l´escolto de lluny o canvio de canal perquè m´és impossible entendre una cosa així. Ja sé que potser no queda bé que ho digui, però és la realitat. Els animals, com ja he dit algún altre cop, no entenen el que nosaltres fem, ells actuen per instint pur i duri, i és quan passen aquestes coses. La foto és del cadell d´una Óssa del pirineu que es va fotografiar aquest estiu passat.  Ja he tornat del meu esperat viatge!!! si noi, ja s´ha acabat!! ja torno a ser aquí.  Ja que em vaig saltar el " discurset" de l´onze de setembre i amb prou feines en vaig dir res aprofitaré un dia com avui per dir alguna cosa.  Tinc ganes de fer un " pou-pourri" de notícies més o menys d´actualitat, les que a mi m´han interessat més en el últims dies i setmanes, i posarem una mica al dia el bloc ... que ja toca ... Ja sé que no és la novetat de l´any, però em fa molta il.lusió.  Arran d´una història que he llegit al 9 nou he pensat en aprofitar per parlar-vos d´una de les meves passions: els animals.  Avui, la boira lluçanesa que aquest matí m´ha acompanyat mentre anava a treballar m´ha inspirat, he decidit tornar a escriure, almenys en aquest bloc ón humilment hi anava dient la meva. ( La fotografia és d´algún punt de la comarca del Priorat, en quant en trobi una del Lluçanés podré fer el canvi). Intentaré considerar aquest impàs com un punt i a part, simplement, sense més ni més. Ho vaig començar amb molta il.lusió i no em dóna la gana de perdre-ho, escrigui millor o pitjor, més seguit o de tant en tant, si ho llegeix més o menys gent ... simplement m´agrada i intentaré no deixar-me vèncer per la mandra, la feina, ah ... ni pel fet que el "guiffi " al poble no funcioni ni a trets. A vegades cal fer una parada pel camí, o un "reset" potser millor, si parlem en termes informàtics, i aquesta és la meva aposta seriosa últimament i aquesta és la meva intenció. Són coses que sempre diem però mai fem d´una manera seriosa i vertadera, sempre tornem a caure en els mateixos paranys, però no és en va, sempre se n´aprèn alguna cosa d´aquests períodes tant indefinits i indefinibles en que sembla que certes coses es posen a lloc encara que a vegades no saps ben bé explicar ni com. La boira, per mi, contràriament a la majoria de la gent, és senyal de bons auguris, així doncs, espero que es compleixin. No em pensava que mai digués aixó, però, si, sóc molt conscient del que em va passar. I és que la política no l´ha vist mai clara, i a més ara em fa mandra. Tinc remordiments de consciència per totes aquelles persones que van lluitar i morir perquè homes i dones poguésim votar, però suposo que les circumstàncies han canviat molt. Em vaig trobar que eren les 6 de la tarda i encara no hi havia anat, vaig preguntar a la gent del meu voltant si hi havia anat, vaig estar alerta de la participació per veure si hi havia molta gent que s´abstenia ... si, tenia remordiments en el fons, però no em sortia de dins, anava fins a la porta de casa amb intenció d´anar-hi i m´aturava ... " que faig, hi vaig, no hi vaig ...." Quan una cosa la faig de cor no m´hi penso, la faig, em surt de dins i prou. Si aquella hora no ho havia fet era que no ho tenia gents clar. Els que mínimament m´agradaven m´havien decepcionat, els altres no m´agradaven i no pensava votar-los per por de res ni perquè fossin el mal menor ... del senat gairebé no en sabia res ni coneixia gairebé cap dels polítics que s´hi presentaven, el vot en blanc no em fa el pes ... no m´agrada votar en blanc. Doncs vaig decidir "abstenció" conscient i meditada, encara que amb remordiments, com he dit. Com que els polítics que hi ha a les altres esferes tampoc em motiven gents, ni la seva manera de portar les coses un cop són dalt de tot, després passa el que passa. Si mínimament, encara que sigui només una mica, segueixes la política et desenganyes tal i com estàn les coses. Que potser hauríem de lluitar més i sortir al carrer, si, i tant crec que si. Que podia haver votat ... si, i tant que si ... però ells s´ho mereixen? Volia dir també, que, malgrat tot, malgrat crec que no ho han fet bé fins ara, espero que els d´ERC aprenguin la lliçó i ressorgeixin, i que ara facin tan bona oposició com els deixin.  Sé que aquest post hagués estat més adient escriure´l abans d´ahir, dia de la dona treballadora, però en fi, vaig decidir fer vaga i agafar-me´l de "tranquis". M´agradaria que quedés ben clar d´entrada que qualsevol iniciativa en aquest sentit que em sembli justa i útil serà per mi molt ben rebuda, igual que en qualsevol altre tema que valgui la pena defensar una injustícia. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosAMICS
CULTURA
MúSICA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
