No em refereixo a l´aigua que cau del cel en un dia núvol com avui si no a la meva Euga. Si, la meva euga ... des de petita que havia volgut tenir un cavall, com molts nens, i ara ja ho puc dir: tinc una euga. M´agradaria explicar-vos la seva història, com ja he fet alguna altre vegada que us he explicat les aventures d´algún altre animal, se´n aprenen moltes coses.
Feia temps que no em sentia tan indignada i tan impotent davant d´una notícia. Cada cop que la sento l´escolto de lluny o canvio de canal perquè m´és impossible entendre una cosa així. Ja sé que potser no queda bé que ho digui, però és la realitat. Els animals, com ja he dit algún altre cop, no entenen el que nosaltres fem, ells actuen per instint pur i duri, i és quan passen aquestes coses. La foto és del cadell d´una Óssa del pirineu que es va fotografiar aquest estiu passat.
Makwa |
Animalades |
dilluns, 1 de setembre de 2008 | 20:14h
Arran d´una història que he llegit al 9 nou he pensat en aprofitar per parlar-vos d´una de les meves passions: els animals. Inauguro aquesta "secció" que he decidit incorporar amb una història que m´ha semblat commovedora. Tan al diari "El 9 nou" com a Osona.com vaig trobar aquesta història, em va remoure per dins, i no ha estat a l´única pel que he vist.
Aquí us la presento esperant que tot plegat no em quedi especialment " fifi".
No em refereixo a l´aigua que cau del cel en un dia núvol com avui si no a la meva Euga. Si, la meva euga ... des de petita que havia volgut tenir un cavall, com molts nens, i ara ja ho puc dir: tinc una euga.
Feia temps que no em sentia tan indignada i tan impotent davant d´una notícia. Cada cop que la sento l´escolto de lluny o canvio de canal perquè m´és impossible entendre una cosa així. Ja sé que potser no queda bé que ho digui, però és la realitat. 
