En aquest lloc hi vaig viure 23 anys aproximadament, així que penso que puc parlar amb coneixement de causa. La Colònia Güell té un percentatge molt elevat de gent gran perquè aquestes persones hi van anar de joves per treballar a la fàbrica tèxtil i ja no se´n van moure. Ara són gent gran, amb els atacs propis de l´edat i algún més, que no sempre els permeten tenir la mobilitat desitjada aixì que es mereixen tenir els serveis més bàsics a l´abast, i el metge i l´infermera per ells són, segurament, els serveis més importants. Estic d´acord en racionalitzar recursos però també s´ha de mirar com i a ón. No és el mateix racionalitzar o directament treure recursos en una ciutat, que segurament a quatre passes tindràs un altre servei o un transport públic que t´hi porti amb comoditat que no pas en un poble petit o una zona rural ón la mitjana d´edat de la gent sol augmentar i on les possibilitats de mobilitat són més difícils. Felicitats als àvis de la colònia i que serviu d´exemple perquè els pacients són els que més patiràn, i pateixen ja, la retallada de diners en sanitat i l´única via possible és fer-se sentir.
També volia parlar de l´altre part del post anterior, del avis i àvies que estàn sent cuidats. Però sobre tot de les àvies, i perdoneu-me, però és aixì, dones que després de ser elles les que es cuidaven de tota la família i portaven la casa endavant, ara es veuen que han de ser cuidades elles i a vegades se´ls fa molt difícil. No trec el mèrit als homes, ni molt menys, però, per desgràcia no hi arriben, moltes vegades, a una edat tan abançada i sembla que les dones si que hi arriben però amb una salut molt deteriorada. Les que ara acudeixo al domicili són totes dones amb un estat de salut molt fràgil però elles batallen fins al final, sense rendir-se.
Després d´un llarg silènci torno a ser aquí, ja se sap ... coses que passen. I he volgut recomençar per enèssima vegada aquest bloc explicant la meva experiència sobre les cuidadores dels nostres avis, les dones estrangeres que venen per intentar un futur millor i cuiden a la gent gran, la majoria d´elles, com si es tractés de la seva pròpia família.
He llegit a les cartes al director de El Periódico d´aquest passat dia 10 de desembre les protestes de la mare d´una metgessa i la germana d´una infermera les quals han hagut d´anar a fora a exercir la seva professió. Només us en volia deixar constància, i d´una última notícia en que ens parla que les facultats de medicina oferiran més places. Em sembla més que correcte aquesta mesura però no funcionarà si no va acompanyada de millores en l´àmbit laboral. I el mateix crec en el cas de les infermeres, ja que també ha baixat el nombre d´estudiants d´infermeria perquè saben que les condicions laborals de després seran pèssimes, i això és una veritable pena, perdre aquests professionals.
Ja se que potser em direu pesada, que ja torno amb el meu tema, però treballant aquests dies hem estat parlant amb els companys de professió i et vas assabentat de més detalls i més coses que encara fan més difícil exercir la teva professió, i en molts casos vocació.
Arxius:Article Nou 9- Encara que no es veu gaire bé, per fer-se una idea de la notícia.
També volia parlar de l´altre part del post anterior, del avis i àvies que estàn sent cuidats. Però sobre tot de les àvies, i perdoneu-me, però és aixì, dones que després de ser elles les que es cuidaven de tota la família i portaven la casa endavant, ara es veuen que han de ser cuidades elles i a vegades se´ls fa molt difícil.
Després d´un llarg silènci torno a ser aquí, ja se sap ... coses que passen.
