Els seus companys de feina de tota la vida, aquells del departament de personal, no sé si ho saben, però per si ho llegeixen: la Tina Turner catalana es jubila!!! Si, si, així li deien, fins i tot algú li recorda encara, degut a la seva vitalitat i la seva força, i durant un temps fins i tot fisicament s´hi va assemblar amb els seus cabells esbojarrats de joventut. Afortunadament s´ha pogut pre-juvilar, que ja li toca, la dels meus pares és una generació que va començar a treballar molt aviat i ja s´ho mereixen. Ara disfruta, mare, que ja et toca, vull que t´ho passis pipa amb el pare i que tots dos us mengeu el món, que passeu de mi, que ja prou que m´heu cuidat, i que ara us preocupeu de vosaltres ... bé, un trucadeta de tant en tant no està de més, no us demano gaire. Fes el que realment desitgis, sigue´s feliç, ara que ja no cal que et preocupis de res més que de tu mateixa i de fer amb el pare tot allò que no hagueu pogut fer. Aprofita ara per no deixar res pendent, ara encara ho podeu fer tot, ara és el moment!!!! Vés, o aneu, a buscar bolets pel Lluçanés, aneu a buscar-ne més a Molló amb els amics, recorreu catalunya anant per alguna comarca que encara no hàgiu estat, viatgeu a l´estranger i vés a veure altre cop Turquia o el Materhorn ... qui et diu que ja no ho pots fer??? Fés ceràmica, llegeix, cuina com només tu saps !!
I evidentment descansa, que treballant des dels 14 anys tens tot el dret a repapar-te al sofà, mirar la "Fletxer"i no fer res.
Així que moltes felicitats, Marona, gràcies per ser tant valenta de portar-me al món i donar-ho tot per ajudar-me sempre que ha calgut. Merci a tots dos, Pares.
La gent que em coneix sap que no sóc futbolera, últimamement m´he aficionat a veure algún esport per la tele, però mai de la meva vida havia vist un partit sencer de futbol ni molt menys, encara que fos del Barça i per més que m´agradi en Messi. Però suposo que tot s´encomana, i ara, per primer cop he vist els últims partits del barça, els que es podien veure sense pagar, per la tele, i si no fins i tot els he escoltat per la radio amb en Puyal. Ni jo mateixa m´ho crec, però m´agrada veure com juguen ara. Sense entendre-hi un borrall de futbol, no sé ni que és un fora de joc ni quants punts es porten ni res, però només veure com juguen ja em meravellen, imagineu-vos si a més hi entengués! Però quan veus que, per exemple en Messi o en Xavi o Etoó, tenen la pilota, corren, se´n rifen uns quants del contrari i marquen, i els altres ni se´n adonen... és increïble. I que s´ho prenen amb serio, corren, juguen, suen, celebren els gols amb alegria als ulls ... i és clar, crec que amb el que cobren ho han de fer, que aquest és un altre tema. El meu avi era del Barça, tenia el carnet de soci i anava a veure diferents partits, fins que a mi m´hi va portar un dia al camp i vaig al.lucinar. Si encara fos viu ara no s´ho creuria, ell si que al.lucinaria, m´agradaria tant que pogués viure!. Jo hagués anat a Canaletes tot aquests dies, em queda una mica lluny però ho hagués celebrat com qualsevol culé de tota la vida. I és que tal com estàn les coses ... sempre ens quedarà el futbol, almenys una alegria i una distracció.
Makwa |
Matxembrat |
diumenge, 30 de novembre de 2008 | 18:08h
"... La tardor ha arribat, començo a tenir fred, les hores se'm fan curtes i aquests temps són molt incerts; que la vida va de pressa i sento com se m'escapa de les mans, Els poemes i les promeses que aquell dia vam segellar mai els oblidaré, doncs cal que anem de pressa que potser no hi som a temps."
Makwa |
Matxembrat |
diumenge, 30 de novembre de 2008 | 17:57h
Fa pocs dies vaig perdre o em van robar, certament en aquell moment no ho tenia gents clar, el moneder i en volia parlar ja que em sembla una auténtica odisea i via crusis tot el que s´ha de fet quan et passa. Una autèntica ràbia i impotència em va envaïr quan vaig veure el que hauria de fer.
Makwa |
Matxembrat |
dissabte, 15 de novembre de 2008 | 18:56h
2ª/ Serrallonga:Encara no havia dit res sobre la mini serie que van fer a TV3 sobre el bandoler més famós de Catalunya, i no m´en puc estar, ja que sóc de la comarca i el meu besavi, que no vaig conèixer, encara duia el cognom serrallonga i es diu per la família que és de branca directe del bandoler. ( Buscant l´arbre geneaológic es veu que realment és així! ) Ja era hora que Tv3 fes alguna serie d´aquest tipus ... havien fet Temps de silènci, Mirall trencat i alguna més, però no és el mateix ni molt menys. Val la pena anar als orígens dels orígens de les històries per saber d´on venim i on volem anar. M´agrada que triéssin en Serrallonga més que res per qüestió de proximitat, res més, però reconec que hi va haver cents de bandolers a tot catalunya que també s´haguessin merescut una mini serie, evidentment. Ara bé, de pegues sempre n´hi ha, i estic d´acord amb en Joan Pinyol, i us remeto al seu bloc ( si no funciona l´enllaç, ho sento, el busqueu, que val la pena ) ... ja m´està bé que els actors siguin guapos, alegren la vista una estona, però en serrallonga podia ser ben plantat però segur que era molt més rude que el de la serie, i que les bones maneres i el bon parlar no devienser el seu fort precisament. No dic que no fos intel-ligent, però a l´hora d´expressar-se segur que ho feia més bruscament. I la Joana Massissa, pel meu humil entendre, era una bandolera de la seva colla que se sabia defendre perfectament ella sola, no una bleda solellada com sembla en algún moment de la serie. Però està perfectament situada i ambientada. Era un Robin hood, un assassí ... ? probablement les circumstàncies el van dur a ser una barreja de les dues figures.
Makwa |
Matxembrat |
dissabte, 15 de novembre de 2008 | 18:14h
1ª/ Daw Aung San Suu Kyi: Encara que sigui de manera breu, voldria dir que m´ha alegrat veure aquesta notícia i que d´alguna manera, encara que tan sols sigui per una estona, no s´oblida la líder birmana Daw Aung San Suu Kyi que continua en arrest domiciliari, no fos cas que fes un bé pel seu país. Ha recollit el premi que la generalitat de catalunya li ha atorgat Zoya Phan una activista també com ella i l´ha compartit amb Cynthia Maung que ha creat una clínica a la frontera amb Tailàndia on hi atenen refugiats birmans i no pot tornar al seu país. La fotografia és de la recollida del premi. Anteriorment ja n´havia parlat en algún post i me n´alegra que algú la recorda, mentre altres encara ploren i enyoren Benazir Bhutto.
Makwa |
Matxembrat |
dissabte, 15 de novembre de 2008 | 10:43h
L´història d´aquesta noieta britànica ens ha colpit a molta gent, i que menys que poder-ne dir alguna cosa des de la meva prespectiva. Però que quedi molt clar que sóc de les que penso que no sóc ningú per jutjar la vida i la mort d´altres persones, que cadascú tria el seu camí. Quedi molt clar que cadascú fa amb la seva vida el que creu millor i que l´altre gent ni estem dintre d´aquesta persona, ni hem viscut el mateix que ella. Simplement és la meva humil opinió des de la distància o la proximitat que cadascú sentim amb el cas.
Ahir vaig fer una passejada a casa dels nostres veïns de la Catalunya nord per anar a Elna ila Maternitat. Des que vaig llegir el llibre de l´Assumpta Montellà és una història que em té corpresa, com a infermera i com a persona, i poc temps després vaig anar a veure l´obra de teatre " Punxes a la sorra" a Vic i em va continuar impressionant. La meva història amb aquest nom bé ja de lluny, quan l´actriu Ariadna Gil va fer de dona del Compte Arnau a la serie "Arnau" que va emetre ja fa anys Tv3, aquest era el nom del seu personatge, i volguent saber més coses sobre aquest nom que tan m´agradava he arribat fins aqui.
Ja he tornat del meu esperat viatge!!! si noi, ja s´ha acabat!! ja torno a ser aquí. De fet em sembla que encara hi sóc passejant per Egipte. Tanco els ulls i veig les piràmides, el nil on s´hi reflectia la lluna plena, els temples, els poblats i poblets que vam veure, el tràfec del Caire i dels mercats etc ...
Tinc ganes de fer un " pou-pourri" de notícies més o menys d´actualitat, les que a mi m´han interessat més en el últims dies i setmanes, i posarem una mica al dia el bloc ... que ja toca ...
Makwa |
Matxembrat |
dimecres, 3 de setembre de 2008 | 11:28h
Ja sé que no és la novetat de l´any, però em fa molta il.lusió. Després de 31 anys ja és hora que surti de Catalunya, per més que m´agradi, i vagi a veure món, no? Sempre he estudiat i he treballat als estius, des dels 16 anys, i quan començes a treballar abans no et situes i pots demanar el que et pertoca passa tot un temps. És el primer any que puc demanar les vacances senceres, els dies personals que em pertoquen, els dies de lleure etc... i ho vull celebrar fent aquest viatge, que serà a l´octubre. Molta gent m´ha explicat aquest viatge, em sembla que està plè de catalans aquell país, però estic segura que no em decepcionarà i m´ho penso passar de conya.
Makwa |
Matxembrat |
dijous, 13 de desembre de 2007 | 11:04h
És aquesta fotografia que m´ajuda a il.lustrar el post la que m´ha sobtat i xocat, i juntament amb la notíciaamb la que va relacionada, que acaba de remoure´m encara més algun sentiment que no sabria com definir.
Makwa |
Matxembrat |
dissabte, 22 de setembre de 2007 | 18:54h
M´encanta la puja, i avui per fi plou ... ja era hora!!! però com que tot i així no estic massa inspirada, estic una mica com el temps, que tot va i bé ... he decidit parlar-vos dels meus llibres preferits.
Makwa |
Matxembrat |
dilluns, 3 de setembre de 2007 | 15:54h
No sabia ni quin títol posar, perquè us voldria parlar d´una notícia, que malauradament es va repetint de tant en tant, i us asseguro que m´esgarrifo i m´emprenya cada cop que ho sento.
Els seus companys de feina de tota la vida, aquells del departament de personal, no sé si ho saben, però per si ho llegeixen: la Tina Turner catalana es jubila!!!
La gent que em coneix sap que no sóc futbolera, últimamement m´he aficionat a veure algún esport per la tele, però mai de la meva vida havia vist un partit sencer de futbol ni molt menys, encara que fos del Barça i per més que m´agradi en Messi. 
L´història d´aquesta noieta britànica ens ha colpit a molta gent, i que menys que poder-ne dir alguna cosa des de la meva prespectiva. Però que quedi molt clar que sóc de les que penso que no sóc ningú per jutjar la vida i la mort d´altres persones, que cadascú tria el seu camí. Quedi molt clar que cadascú fa amb la seva vida el que creu millor i que l´altre gent ni estem dintre d´aquesta persona, ni hem viscut el mateix que ella.
Ahir vaig fer una passejada a casa dels nostres veïns de la Catalunya nord per anar a
Tinc ganes de fer un " pou-pourri" de notícies més o menys d´actualitat, les que a mi m´han interessat més en el últims dies i setmanes, i posarem una mica al dia el bloc ... que ja toca ...
És aquesta fotografia que m´ajuda a il.lustrar el post la que m´ha sobtat i xocat, i juntament amb la 
No sabia ni quin títol posar, perquè us voldria parlar d´una notícia, que malauradament es va repetint de tant en tant, i us asseguro que m´esgarrifo i m´emprenya cada cop que ho sento.
