Ja que em vaig saltar el " discurset" de l´onze de setembre i amb prou feines en vaig dir res aprofitaré un dia com avui per dir alguna cosa.
També estic emocionada perquè demà és quan m´en vaig a Egipte, de bon matí rumb a terres desconegudes, però em sembla que aviat m´hi trobaré com a casa. Dir que a la maleta porto dues enganxines de " EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA" per tal de distingir-la de les altres a primer cop d´ull. Així que potser, si tinc l´oportunitat, els Egipcis sabràn ón és i què és això del lluçanès. Us faré un relat detallat de com ha anat tot quan torni, evidentment.
No em pensava que mai digués aixó, però, si, sóc molt conscient del que em va passar. I és que la política no l´ha vist mai clara, i a més ara em fa mandra. Tinc remordiments de consciència per totes aquelles persones que van lluitar i morir perquè homes i dones poguésim votar, però suposo que les circumstàncies han canviat molt. Em vaig trobar que eren les 6 de la tarda i encara no hi havia anat, vaig preguntar a la gent del meu voltant si hi havia anat, vaig estar alerta de la participació per veure si hi havia molta gent que s´abstenia ... si, tenia remordiments en el fons, però no em sortia de dins, anava fins a la porta de casa amb intenció d´anar-hi i m´aturava ... " que faig, hi vaig, no hi vaig ...." Quan una cosa la faig de cor no m´hi penso, la faig, em surt de dins i prou. Si aquella hora no ho havia fet era que no ho tenia gents clar. Els que mínimament m´agradaven m´havien decepcionat, els altres no m´agradaven i no pensava votar-los per por de res ni perquè fossin el mal menor ... del senat gairebé no en sabia res ni coneixia gairebé cap dels polítics que s´hi presentaven, el vot en blanc no em fa el pes ... no m´agrada votar en blanc. Doncs vaig decidir "abstenció" conscient i meditada, encara que amb remordiments, com he dit. Com que els polítics que hi ha a les altres esferes tampoc em motiven gents, ni la seva manera de portar les coses un cop són dalt de tot, després passa el que passa. Si mínimament, encara que sigui només una mica, segueixes la política et desenganyes tal i com estàn les coses. Que potser hauríem de lluitar més i sortir al carrer, si, i tant crec que si. Que podia haver votat ... si, i tant que si ... però ells s´ho mereixen? Volia dir també, que, malgrat tot, malgrat crec que no ho han fet bé fins ara, espero que els d´ERC aprenguin la lliçó i ressorgeixin, i que ara facin tan bona oposició com els deixin.
Sé que escric amb cert efecte retardat però el temps és el que és ... Anem al tema ... El comandant Fidel Castro haurà fet coses millors, n´ha fet de molt pitjors, pot haver empresonat gent i ajudat a d´altres, ha millorat unes coses i empitjorat d´altres, però és indiscutible que estem davant un personatge històric que es va apagant poc a poc, però malgrat tot té encara tota la força possible per existir públicament ben bé fins que el cor se li pari.
Volia deixar constància, també de la seva última carta feta pública on explica els motius de la seva renúncia i la seva trajectòria per arribar en aquest punt. Detestat per molts i elogiat per molts altres també, ha estat comparat amb Che Guevara per uns i per altres no deixa de ser un dictador que atemoritza a la seva gent.
El cas és que estem davant un fet històric, que sembla que a curt termini no canviarà substancialment el ritme d´un país, però ja veurem a la llarga què és el que passa.
El mal ja està fet, ja ho sabem, però tot i així em sembla un gest molt honorable i de bona voluntat el que ha fet el primer ministre australià envers als aborígens del país, als quals els van prendre els fills per què fossin criats per famílies blanques.
I m´ha servit per veure que a vegades les històries es repeteixen, i no precisament per bé, moltes vegades, ja que aquí es va fer el mateix amb " Els nens perduts del Franquisme". , salvant les distàncies i les formes.
M´agradaria, simplement, dir-hi la meva, com tantes altres vegades.
En les notícies diuen seguiment desigual de la vaga general, però a les imatges de la televisió es veien tots els comerços tancats, almenys dels pobles i dels centres de les ciutats més grans, i a les imatges de la manifestació es veien els carrers ben plens i la gent amb ganes de poder expressar-se, que cadascú en tregui les pròpies conclusions.
Tampoc crec que anar il.legalitzant partits, prohibint manifestacions i tancant gent a la presó sigui el camí per aconseguir res.
I ja només falta que fins i tot Vladimir Putin recolzés una causa com la dels catalans i els bascos. Independència per tothom qui la vulgui i d´una manera justa.
Cadascú hauria de saber callar i saber estar al lloc que li toca. Que els religiosos es posin i opinin sobre temes de família no ho acabo de veure gents clar tampoc, com molta gent, i en tot cas crec que haurien de fer-ho amb tota l´humilitat del món i sabent que és un tema que no el dominen personalment precisament, en absolut, i que a més intentin "aconsellar" el vot dels seus feligresos i de la gent que els té confiança ja em sembla demencial ...
I és que aquesta no crec que sigui la manera de fer les coses, demostren la por que tenen tancant el repetidor de TV3 de la Carrasqueta a València i que saben que fan alguna cosa que, per dir-ho suaument, no està bé. Només vull dir-hi humilment i de manera breu la meva opinió sobre el tema.
Avui he estat escoltat tant com he pogut totes les tertúlies, totes les reaccions de les personalitats polítiques, les opinions de la gent que va assistir a la manifestació, he escoltat els telenotícies amb atenció, he llegit els diaris, he llegit els blocs ... bé, vull dir que m´he interessat pel tema per veure com havia anat tot ja que no vaig anar a la manifestació.
Ja fa dies que volia dir-ho, però em vaig embarcar en altres qüestions dels anteriors posts i no havia pensat més en dir alguna cosa sobre els dos temes que m´ocupen ara. Es tracta del cas de la portada polèmica de El jueves, i dels dos joves a qui finalment han imposat també una multa per cremar les fotos del rei.
Últimament hi ha hagut dos reportatges d´aquest programa de tv3 que m´han fet pensar molt, m´han mostrat una realitat que coneixia només a mitges, que havia sentit només com de passada ... aquelles coses que tothom sap que van passar o que passen però pocs hi aprofundim, per la raó que sigui ... perquè no hi ha temps i anem a la nostra, perquè veiem la televisió però no la mirem amb atenció, i perquè altre gent creu que aquestes coses passen molt lluny i perquè preocupar-se´n o que van passar fa molt temps i perquè recordar-ho ...
Aquests dies hem tingut motius més que suficient per continuar parlant d´aquest tema, així que, després d´uns dies de no poder escriure i d´una tensa petita calma després de l´onze de setembre, som-hi!!
Com ens diu un refrany català " Cada terra fa sa guerra", i a la seva manera, també. En aquest conflicte que fa tants anys que dura, hi ha hagut de tot, i ara sembla que em tornat enrera.
Avui us volia parlar de tres notícies que crec que van molt lligades, encara que potser en aparença a algú no li ho sembli, i el rerafons seria la llibertat d´expressió.
El mal ja està fet, ja ho sabem, però tot i així em sembla un gest molt honorable i de bona voluntat el que ha fet el primer ministre australià envers als 
M´agradaria, simplement, dir-hi la meva, com tantes altres vegades. 
Cadascú hauria de saber callar i saber estar al lloc que li toca. Que els religiosos es posin i opinin sobre temes de família no ho acabo de veure gents clar tampoc, com molta gent, i en tot cas crec que haurien de fer-ho amb tota l´humilitat del món i sabent que és un tema que no el dominen personalment precisament, en absolut, i que a més intentin "aconsellar" el vot dels seus feligresos i de la gent que els té confiança ja em sembla demencial ...
I és que aquesta no crec que sigui la manera de fer les coses, demostren la por que tenen tancant el repetidor de TV3 de la Carrasqueta a València i que saben que fan alguna cosa que, per dir-ho suaument, no està bé. Només vull dir-hi humilment i de manera breu la meva opinió sobre el tema. 
Avui he estat escoltat tant com he pogut totes les tertúlies, totes les reaccions de les personalitats polítiques, les opinions de la gent que va assistir a la manifestació, he escoltat els telenotícies amb atenció, he llegit els diaris, he llegit els blocs ... bé, vull dir que m´he interessat pel tema per veure com havia anat tot ja que no vaig anar a la manifestació.
