Només volia dir-ne alguna cosa, encara que ara ja han passat uns dies no volia que em passés per alt escriure´n algunes paraules. És cert que és llei de vida, com a infermera ho sé molt bé, però persones com ella han fet tant bé a aquest món de bojos que haurien de ser immortals. M´en vaig assabentar a primera hora del matí, per la ràdio, mentre anava a la feina, i des d´aquell moment, quan penso en ella només veig els llitets de fusta de la maternitat, on cuidaven el nens petits, i les fotografies penjades a la paret que certifiquen l´horror que van viure aquells a qui ella va ajudar. La maternitat va ser un només un capítol molt important de la seva vida, però aquesta dona després va continuar ajudant a tothom qui va poder, no només dones i nens, i ningú va poder amb la seva força de voluntat i la seva tossuderia. Sempre agraïré a l´Assumpte Montellà que s´hagi esforçat tant per fer-nos conèixer una persona com ella, llegir els comentaris del seu bloc el dia de la mort de l´Elisabeth m´ha posat els pèls de punta, i guardo com un tresor els llibres que ella ha escrit sobre la maternitat i sobre l´Elisabeth. No sé si mai serè mare, però si alguna cosa tinc clara és que la meva filla es dirà Elna.
Aquests dies, per desgràcia, he trobat una altre història de les que crec que val la pena reflectir al bloc, en aquest post. Es tracta de l´història d´una altre dona lluitadora que aquests dies ha tingut ressò. És la història de la que alguns ja anomenen la "Ghandi" Saharauí, Aminatou Haidar.
Em descuidava, en aquest cap de setmna de recopilació de notícies i de coses que volia dir al bloc, comentar a notícia de les 13 noies afganeses que han esta cremades amb àcid. Ara feia dies que no em feia ressó de cap cas semblant i són coses que cal anar recordant.
Sé que aquest post hagués estat més adient escriure´l abans d´ahir, dia de la dona treballadora, però en fi, vaig decidir fer vaga i agafar-me´l de "tranquis". M´agradaria que quedés ben clar d´entrada que qualsevol iniciativa en aquest sentit que em sembli justa i útil serà per mi molt ben rebuda, igual que en qualsevol altre tema que valgui la pena defensar una injustícia.
Ahir em va colpir, mentre mirava el telenotícies mig-dia, l´assassinat de Benazir Bhutto. No fa gaire temps escrivia jo un post sobre ella elogiant la seva lluita, la seva valentia, com a política en un país tan difícil i com a dona, i avui l´enterraran al seu poble i a la seva terra, com es mereix. Jo volia afegir-hi ni que fos una petita referència.
Avui volia parlar concretament de dues dones, lluitadores i destacades, de les que se´n va parlant fa uns dies i que tenen molt en comú. Comparteixen idees i professió, voldria parlar de dues líders polítiques com sónBenazir Bhutto, a la fotografia, i Aung San Suu Kyi.
Fa uns dies, a la consulta, va venir desesperada una dona, el testimoni de la qual em va fer esgarrifar i no hi he parat de donar-hi voltes. No és el primer cop que m´hi trobava, malauradament, però hi va haver alguna cosa aquest cop que em va fer commoure encara més.
Només volia dir-ne alguna cosa, encara que ara ja han passat uns dies no volia que em passés per alt escriure´n algunes paraules. És cert que és llei de vida, com a infermera ho sé molt bé, però persones com ella han fet tant bé a aquest món de bojos que haurien de ser immortals. M´en vaig assabentar a primera hora del matí, per la ràdio, mentre anava a la feina, i des d´aquell moment, quan penso en ella només veig els llitets de fusta de la maternitat, on cuidaven el nens petits, i les fotografies penjades a la paret que certifiquen l´horror que van viure aquells a qui ella va ajudar. La maternitat va ser un només un capítol molt important de la seva vida, però aquesta dona després va continuar ajudant a tothom qui va poder, no només dones i nens, i ningú va poder amb la seva força de voluntat i la seva tossuderia.
Aquests dies, per desgràcia, he trobat una altre història de les que crec que val la pena reflectir al bloc, en aquest post. Es tracta de l´història d´una altre dona lluitadora que aquests dies ha tingut ressò. 
Em descuidava, en aquest cap de setmna de recopilació de notícies i de coses que volia dir al bloc, comentar a notícia de les 
