TRENTA MINUTS!!


Últimament hi ha hagut dos reportatges d´aquest programa de tv3 que m´han fet pensar molt, m´han mostrat una realitat que coneixia només a mitges, que havia sentit només com de passada … aquelles coses que tothom sap que van passar o que passen però pocs hi aprofundim, per la raó que sigui … perquè no hi ha temps i anem a la nostra, perquè veiem la televisió però no la mirem amb atenció, i perquè altre gent creu que aquestes coses passen molt lluny i perquè preocupar-se´n o que van passar fa molt temps i perquè recordar-ho …

El primer del que us volia parlar és del reportatge emes el passat diumenge sobre la Funa que es va fer a l´assassí del cantautor xilè Víctor Jara. Una funa a Xile, és la manera que té una associació de persones víctimes de la dictadura xilena que es dediquen a descobrir i assenyalar els antics militars i col.laboradors amb el règim dictatorial. Van en manifestació fins a casa seva o al lloc de treball que han descobert mitjançant una investigació prèvia i llegeixen públicament un manifest en el qual es diu qui és i quines atrocitats va cometre aquell individu. Poden arribar a ser milers de persones les que acudeixen a la manifestació, com és el cas de la que van organitzar per Víctor Jara, i a partir d´aquest moment al govern no els queda més remei que jutjar o fer el pertinent amb el cas d´aquella persona, i si més no, sovint és repudiada per la gent del seu voltant i se li fa la vida molt difícil. Víctor Jara va morir a l´estadi de Santiago de Xile que ara porta el seu nom, apallissat a mans del militars que van tancar-hi milers de persones perquè no eren afins a la dictadura. Ell ja era una persona coneguda per la seva oposició al regim mitjançant les seves cançons, i quan el van veure a l´estadi no van deixar-lo escapar.

L´altre va ser un reportatge sobre la primera persona desapareguda a Argentina després de la democràcia, Júlio López. En Júlio López va desaparèixer fa un any quan havia de declarar al judici en contra la persona que l´havia torturat, a ell i tants d´altres, durant la dictadura argentina. Evidentment les circumstàncies ens diuen que no va ser pas voluntària la seva desaparició i són contínues les manifestacions que es fan pels carrers demanant el seu retorn. Aquest ha estat un cop fort per tota la gent víctima també de la dictadura argentina, sobretot per les Madres de la Plaza de Mayo, que amb la seva tenacitat i la seva valentia havien aconseguit, després de molt lluitar que és jutgés a alguns dels culpables de les desaparicions dels seus fills, marits, nores, mares, germans etc …

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *