Sobre els incendis forestals d’aquest estiu

Em vaig quedar estorat un dia d'aquest estiu, quan vaigescoltar la nova ib3 ràdio donant la notícia que el govern sospitava d'alguntreballador forestal o de l'ibanat com a culpable dels incendis. Crec que aquestanotícia, segons m'han comentat, només l'ha alimentada el diari El Mundo. Val adir que la vaig escoltar el mateix dia que els treballadors d'Ibanat esqueixaven, amb raó, de la manca de personal i material per fer front a l’allaud'incendis.

El Govern de les Illes Balears, el sr. Bauzà i el sr.Company per torna, s'haurien de felicitar per aquesta campanya d'estiu. Perdues raons. La primera per comptar amb un personal tan professional, eficient,sacrificat i noble per combatre els incendis forestals. Tant els de mitjansd'extinció d'aire com els de terra. Aquestes qualitats  tengueren oportunitat  de ser demostrades  i reconegudes també a Galícia, aquell any detants incendis devastadors.

Causes i culpables dels incendis forestals

Estiu devastador, literalment, pels nostres boscos. Per molt que ho amaguin, amb bona fe o no, gairebé la totalitat dels incendis forestals produïts a Mallorca aquest mes d’agost, i que són molts, han estat intencionats.

Quina mena de feina i resultats en investigació de les causes dels incendis forestals a Mallorca s’han produït aquests darrers anys? Servirà aquest desastre per considerar seriosament la necessitat de donar el suport important necessari a aquesta vessant de la investigació mediambiental? No són qüestions menors, sinó de primer ordre. Tal vegada si arrancam per qualificar el que s’està esdevenint aquests dies com a terrorisme ambiental sigui una bona manera de començar. Potser caldria fer-ne tan de cas com a l’altra, tan ben pressupostat i combatut.

No entenc l’estratègia, clarament fracassada, d’amagar a l’opinió pública el problema. Com es pot estar insistint en donar la culpa a la nostra vegetació i estius mediterranis: secs i calorosos. Seria bo que l’evidència tan aclaparadora dels incendis intencionats, un rere l’altra, faci dissenyar noves estratègies i organització per combatre aquesta delinqüència que qui sap si també és organitzada ara i aquí. Que aquests devastadors incendis serveixin també per mantenir a ratlla els qui només veuen la vegetació i la climatologia pròpia com enemiga. Perquè la forma clarament pejorativa de tractar la nostra vegetació, resulta ser un al·licient més per justificar el desbarat de voler fer “net”. Quan tot un conseller de medi ambient té la barra de dir que “fa més feina un ramat d’ovelles que una brigada forestal”, torna deu mil anys enrere en la concepció de relació homo-natura a la que hauríem d’haver arribat. Ja només li queda per dir que un foc fa més feina que mil brigades forestals per fer “net”.

Laimpunitat contra els incendiaris, i no tant piròmans, enguanyi altres anys, va més enllà de la investigaciódels fets per part d'aquest Govern balear o de la Delegaciódel Central. Perquè si no, com s'explicala manca de resultats, pel que fa a detencions i posada en mansjudicials, dels responsables dels incendis recurrents estiu rereestiu?. 

Fauns dies es va publicar un article del Col·legi d'Enginyers deForests de les Illes Balears titulat “Balears, únicacomunicat sense Pla Forestal vigent”. De la seva lectura en faigpúbliques dues opinions personals. La primera fa referènciaal fet que hi ha certes opinions que, sense que jo sàpiga benbé on varen néixer, es mantenen en el temps ienvelleixen i es fossilitzen, és la que fa referència ala recurrent i per a mi infundada, absurda i irreal teoria de la“maduració, envelliment i fossilització dels boscos”.Com si els boscos portassin un gen d'autodestrucció en el seupropi procés de maduració i que només essalvaran amb la intervenció humana, és a dir amb la inapreciable gestió dels enginyers forestals. Ja sé queaquestes paraules poden semblar ofensives a persones d'aquest cosprofessional, res més lluny de la meva intenció, car nocrec que la majoria defensi aquesta teoria de clares intencionsintervencionistes. El “bosque animado”, que la gestióforestal de la Xunta de Galícia va devastar, literalment, arafa pocs dies, ho va ser per raó del seu envelliment ofossilització?. Un bosc vell és un bosc bell, peròsobretot viu, també els seus arbres morts.

No es pot estar un poc embarassada, o s´hi està o no s'hi està. No es pot estar un poc d'acord amb les nuclears, o s'hi està o no s'hi està. Una terra nuclearitzada és una terra molt perillosa. De fet no té res a veure amb allò que és la terra. Temps i mesura són dues de les variables del funcionament de la vida. Si existeix radioactivitat a la terra no és perquè una de les espècies que l'habiten la pugui manipular i transformar com a potent perill per a la vida a la terra i a la seva pròpia espècie. La radioactivitat present a la naturalesa permet la transformació de la vida, la continuïtat de la vida. La radioactivitat a les nostres mans és un gran perill. Dic això alhora que afirm que no en tenc ni idea d'energia nuclear, llevat que sé ben cert que és molt perillosa per a mi i per els meus fills, habitants de la terra. També crec que no hi ha producció d'energia nuclear segura.

Som home de curta memòria, però tenc un record molt clar d'un dels pocs dies que vaig conèixer i coincidir amb l'amo Josep Estelrich a una reunió d'Unió de Pagesos a Montuïri. Això degué passar a finals dels setanta o començaments del vuitanta. Malauradament l'any noranta cinc vaig haver d'assistir al seu funeral a Vilafranca. Havia mort fent de pagès en un accident amb el seu tractor. Dos anys més tard al seu poble de Sant Joan, s'hi va realitzar un acte de record i homenatge i es va presentar la publicació d'un llibre seu de memòries: “República, guerra civil, postguerra a Sant Joan. El món de la pagesia”. L'amo en Josep Estelrich va ser un d'aquells homes necessaris, imprescindibles a una terra tan maltractada com la nostra. El pensament progressista i de compromís amb la recuperació de la identitat de la pròpia terra, no era ni és a Mallorca gens estès. Molt manco ho va ser en aquells anys anomenats postfranquistes que, en realitat, varen ser una mena de prolongació d'aquell. L'amo en Josep Estelrich i Mieres, pagès, fou un fundador principal de l'organització sindical d'Unió de Pagesos i militant del Partit Socialista de Mallorca com a eines per adreçar la penosa situació on ens abocà el franquisme.

El seu únic llibre, que de segur no hagués estat el darrer, és important al meu parer per el testimoni que significa de donar llum a un temps fosc i tancat a l'accés de la memòria. A més s'hi ha d'afegir un valor molt important baix el meu punt de vista, i és que està escrit per un pagès de paraula. És a dir per una persona amb qui pots confiar. De fet, dels meus records emboirats, me n'ha quedat una imatge d'home de parlar calmat, just i clar.

M'he permès transcriure l'extracte que seguidament llegireu si voleu, per dues raons. La primera per recordar a aquest home i aquest llibre i recomanar-ne el record i la lectura. La segona per emprar el seu testimoni contra aquells que volen amagar de manera activa, encara, la memòria del que es va esdevenir a partir del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a Mallorca i en especial la vergonyosa participació de l'església mallorquina en aquell crim contra la humanitat que va significar l'alçament feixista i posterior moviment i repressió a Mallorca. Perquè aquí, a Mallorca, no hi va haver guerra, llevat del curt, fracassat i trist episodi del desembarcament a Porto Cristo, aquí hi va haver una activitat premeditada i calculada de tortura, assassinat i llarga represàlia contra una gran part de la població, la més compromesa amb la implantació dels drets bàsics i democràtics de les persones.

Són molts més els testimonis planers i sincers de mestre Josep Estelrich i per tant torn repetir que en recoman la lectura o una necessària i nova edició si ja és esgotada aquella, d'aquest llibre.

Pel que fa a la participació de l'església mallorquina en l'activitat criminal dels feixistes de la Falange, podrien ser molt més els testimonis recollits als pobles i ciutats de Mallorca. És tan demostrada aquesta, que el que em sobta és que encara sigui hora d'un reconeixement i penediment públic d'aquesta complicitat. Fa alguns anys, pocs, vaig assistir a una església de Palma a un funeral en memòria del capellà Jeroni Alomar Poquet, de Llubí, afusellat pels feixistes sota l'acusació d'haver volgut ajudar a fugir cap a Argel algunes persones en perill de mort. Allà vaig poder escolar, si no ho vaig entendre ni record malament, les paraules de pena i penediment per part del bisbe Teodor Úbeda del que va ser l'actitud passiva i d'omissió d'auxili d'aquella església cap a un dels seus membres i que se'ns dubte influí en el desenvolupament tràgic del fet. Entenc que aquelles paraules i actitud quedaren recloses entre aquelles parets i circumscrites a un element de la seva cúria, perquè mai no he tornat a escoltar cap mena d'autocrítica i molt manco penediment per part d'aquesta església mallorquina en referència al seu paper, com a mínim d'instigadora, de multitud de crims i tortures a que varen ser sotmeses moltes víctimes innocents.

De tot plegat crec que cal parlar-ne per fer memòria, sí, per no permetre que ho amaguin o tergiversin, sí, però també per fer justícia.

Crec que va ser ahir que vaig decidir el que faria avui. Tenc una feina, malament està parlar-ne, que hi ha dies que me ve a mida del que m'agrada. O això em pens abans de partir. Així que ahir vaig decidir que avui m'aixecaria prest, posaria fruita a la motxilla i amb el pensament vaig decidir l'itinerari que seguiria: pujaria per la cara sud al puig de Ses Bassetes i una vegada assolit el cim em dirigiria al del Maçanella, la segona més alta de Mallorca, però més guapa que la primera, el Puig Major. Per cert que ahir el congrés espanyol dels diputats va rebutjar amb els vots contraris de PP i PSOE i favorables de CiU i Esquerra amb l'abstenció del PNB, que la base militar que hi ha instal·lada d'ençà 1957 a la seva màxima altura, fos desmantellada. La Proposició era d'Esquerra Republicana a les Illes Balears.

No amagaré les meves intencions car, com diu un amic “els judicis polítics es guanyen amb lluita, solidaritat i mobilització social”. Dimecres 23 i dilluns 28 de febrer a les 9'30h. estan citats a declarar davant el jutge dos joves independentistes que la Policia Nacional Española va detenir i va acusar d'haver agredit a membres d'aquest cos armat.